INVERTEBRATS

Fitxa 4: Els equinoderms.

 

0. Els equinoderms: generalitats

  • Són animals exclusivament marins.
  • Viuen a les roques del fons del mar, desplaçant-se lentament per les roques o la sorra.
  • Presenten un esquelet intern format per plaques molt petites unides entre sí. En els eriçons aquestes estan soldades, i en les estrelles estan articulades.
  • Tenen un esquelet extern proveït d’espines o pues punxegudes.
  • La majoria tenen simetria radial ja que generalment el seu cos està format per cinc parts iguals disposades com els radis d’una bicicleta.
  • El desplaçament es realitza gràcies a l’aparell ambulacral. Es tracta d’un sistema de tubs que recorre tot l’animal. L’aigua a pressió es distribueix per tots els tubs de resultes dels moviments musculars , i això fa que els peus ambulacrals esdevinguin turgents i que aixequin el cos de l’animal.
  • L’aparell ambulacral també actua com aparell circulatori,
    excretor i respiratori, encara que alguns també tenen
    brànquies.
  • Presenten reproducció asexual, per regeneració, i
    reproducció sexual, amb fecundació externa.
  • Tipus:

http://www.xtec.cat/~ccosta25/equinoderms.htm
Sistema ambulacral  

 

TIPUS D'EQUINODERMS

  • ERIÇONS DE MAR
  • ESTRELLES DE MAR
  • HOLOTURIOÏDEUS, o cogombres de mar
  • CRINOÏDEUS, o lliris de mar
  • OFIUROÏDEUS

 

EXERCICIS

1. Els equinoderms sols viuen als mars i oceans. Com és el seu esquelet intern?

2. Què presenten molts equinoderms en el seu esquelet extern?

3. Com es desplacen els equinoderms. Explica com funciona l'aparell que serveis per moure aquests animals.

4. Quins tipus de reproducció presenten els equinoderms?

 

1. Els eriçons de mar

  • Tenen forma de globus.
  • Tenen una closca més dura que la de les estrelles de mar, formada per plaques calcàries soldades.
  • Tenen el cos recobert per nombroses pues, en algunes ocasions molt llargues. Això fa que siguin una presa difícil.
  • Per més informació:

http://www.asturnatura.com/articulos/equinodermos/erizos.php

NUTRICIÓ:

  • Són herbívors.
  • A la boca, en el pol oral de l’animal, tenen un aparell mastegador anomenat llanterna d’Aristòtil. Consisteix, simplificant, en 5 dents de creixement continuat pel desgast. Amb aquest aparell els
    eriçons poden mastegar les closques d’alguns invertebrats, algues calcàries o perforar les roques.
Llanterna d'Aristòtil

RELACIÓ:

  • La locomoció la realitzen mitjançant l’aparell ambulacral.
  • Hi ha uns apèndixs, anomenats pedicel·laris, que ajuden a la
    locomoció.
  • Presenten alguns mecanismes de defensa curiosos, a part de
    les pues. Tracten de passar desapercebuts cobrint-se amb restes
    de closques i conquilles.

 

 

2. Les estrelles de mar
  • El cos consta d’un disc central al qual s’uneixen uns braços de forma triangular, normalment cinc o múltiple de cinc.
  • Les plaques calcàries que formen el seu esquelet intern estan articulades, permeten el moviment dels braços.
  • Per més informació:

http://www.asturnatura.com/articulos/equinodermos/estrellas.php

NUTRICIÓ:

  • Són animals carnívors molt voraços. Depreden mol·luscs, crustacis, i fins i tot eriçons.
  • La boca es troba en posició ventral. Presenten dents.
  • L’estrella de mar utilitza un mecanisme molt singular per devorar les
    seves preses. Per fer-ho, obre la conquilla amb els seus potents braços i treu l’estómac per la boca projectant-lo sobre la presa. A diferència del que passa amb la resta dels animals, la digestió es realitza en tot moment fora del cos, de tal manera que l’estrella no recupera el seu estómac fins que no ha acabat el procés.

RELACIÓ:

  • La locomoció la realitzen mitjançant l’aparell ambulacral.
  • Es mouen lentament pel fons del mar en busca de les seves preses.

 

Faig

INVERTEBRATS

Fitxa 5: Els artròpodes
Separador

0. Els artròpodes: generalitats
  • Són els animals invertebrats que han assolit un major grau d’evolució.
  • Són els que s’han adaptat al major nombre d’ambients, tant aquàtics com terrestres.
  • Constitueixen gairebé el 80% de les espècies animals vivents (vertebrats i invertebrats).
  • Artròpode vol dir: artro- “articulat”, podo- “peu”.
  • Són animals amb esquelet extern o exosquelet. Està fet de quitina i és articulat.
  • Protegeix a l’animal dels depredadors i evita la dessecació.
  • L’exosquelet té una desavantatge: No creix amb l’animal. A mesura que l’individu va creixent ha de deixar el vell exosquelet i fabricar un de nou més gran. Mentre el nou esquelet s’endureix, l’animal creix. Aquest procés rep el nom de muda. Durant la muda l’animal és molt vulnerable. D’altre banda, la muda permet un creixement ràpid.
  • Més informació :

http://www.xtec.cat/~ccosta25/artropodes.html
  • El seu cos està dividit en cap, tòrax i abdomen. Presenten en cada part un parell d’apèndixs articulats especialitzats que , depenent de la part del cos en que es trobin, realitzen funcions diferents: potes, mandíbules, urpes, antenes, pinces ...
  • Presenten un sistema nerviós molt desenvolupat que els permet tenir pautes de comportament complexes. Està format per una doble cadena ganglionar ventral en forma d’escala de corda. Al cap hi ha una acumulació d’elements nerviosos que poden arribar a formar un cervell d’estructura complexa (ganglis cerebroides).
  • Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Presenten ulls (simples o compostos), antenes i òrgans sensorials tàctils i del gust (pèls sensorials, palps).
 
  • Presenten un cor tubular petit que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis, encara que la circulació és oberta.
  • Els artròpodes excreten els productes residuals a través d’uns òrgans que comuniquen la cavitat del cos amb l’exterior o amb la part final de l’intestí. Els crustacis posseeixen les anomenades glàndules verdes; en canvi, els insectes, aràcnids i miriàpodes tenen els tubs de Malpighi, òrgans banyats per la sang, de la qual extreuen els productes de rebuig que aboquen posteriorment a l’intestí. Als aràcnids trobem també les glàndules coxals.
  • Excepte els crustacis que respiren per brànquies, la resta presenten respiració traqueal.
  • Són animals ovípars.

 

TIPUS D'ARTRÒPODES

Crustacis
Aràcnids
Insectes
Miriàpodes

 

EXERCICIS

5. Què vol dir la paraula “artròpode”?

6. Quina és la funció de l'exoesquelet dels artròpodes? Quin desavantatge té?

7. Com és el sistema nerviós dels artròpodes? I els seus òrgans dels sentits?

8. Assenyala en aquest esquema: cap, tòrax, abdomen, potes, mandíbules, antenes i ulls.

 

  9. Dins dels artròpodes trobem quatre grups. Anomena'ls i identifica'ls en aquestes fotografies:

 

1.

2.

3.

4.

 

 

1. Els crustacis

  • Els trobem a tots els medis aquàtics d'aigua salada i d’aigua dolça, i terrestres.
  • Tenen el cos dividit en dos regions, cefalotòrax i abdomen.
  • Tenen el cos cobert per una closca dura, formada per peces articulades.
  • Alguns són minúsculs i formen part del zooplàncton marí, i d’altres són grans com les llagostes i els llobregants.
  • Es distingeixen dos grups:
    • Crustacis inferiors: zooplàncton, peus de cabra, paneroles (únic crustaci terrestre)
    • Crustacis superiors: gamba, cranc de riu, llobregant, cranc de mar, nècores…
  • Per més informació:

http://www.xtec.cat/~ccosta25/crustacis.htm

NUTRICIÓ:

  • Trobem espècies que són filtradores, herbívores i carnívores,
    sobretot carronyeres.
  • Respiren per mitjà de brànquies que pengen d’alguns dels apèndixs del cefalotòrax.
  • Al tub digestiu presenten una glàndula, el hepatopàncrees, o fetge, que ajuda a la digestió.
  • Presenten òrgans d’excreció anomenats glàndules verdes.
  • A la boca presenten mandíbules, maxil·les i maxil·lípedes que ajuden a agafar i mastegar l’aliment.

RELACIÓ:

  • Presenten cinc parells de potes. El primer parell, de vegades, acaba en un parell de pinces.
  • Els apèndixs acaben en forma de pinça per poder-se agafar millor a les irregularitats del terreny.
  • En els crustacis superiors, els apèndixs s’han modificat i s’han adaptat a realitzar diverses funcions: respiratòries, receptores d’estímuls, copuladores, de subjecció dels ous, de captació i masticació dels aliments, així com funcions locomotores i natatòries.
  • Presenten ulls compostos pedunculats i mòbils.
  • Al cap també tenen òrgans sensorials, com les antenes i antènules.
Escamarlà

 

EXERCICIS

10. Explica les següents característiques generals dels crustacis:

  • Hàbitat:
  • Regions del cos:
  • Exoesquelet:
  • Alimentació:
  • Nombre de potes:
  • Òrgans dels sentits:

11. L'escamarlà és un dels crustacis més coneguts i que segurament has menjat alguna vegada. En pots veure un a la imatge anterior.

  • Quina forma té el seu cefalotòrax?
  • I l'abdomen?
  • A quina part s'aprecia millor la segmentació?
  • Quants apèndixs té?
  • Tots són iguals?
  • Descriu la funció que creus que tenen els tres tipus d'apendixs assenyalats al dibuix

 

 

2. Els aràcnids

  • Són artròpodes terrestres.
  • Tenen el cos dividit en dues regions: cefalotòrax i abdomen.
  • No tenen antenes ni mandíbules.
  • Presenten sis parells d’apèndixs:
    - un parell de quelícers, just davant de la boca. Tenen forma de garfi i serveixen per agafar les presses
    de les que s’alimenten.
    - un parell de pedipalps amb funció mastegadora i sensorial, amb el que l’animal s’orienta palpant el
    substrat.
    - quatre parells de potes
  • Els aràcnids més coneguts són les aranyes i els escorpins.
  • Per més informació:

http://www.xtec.cat/~ccosta25/aracnids.html

NUTRICIÓ:

  • La majoria són carnívors i s’alimenten de tot tipus de preses.
  • Les paralitzen amb el verí que tenen a l'agulló situat a l’extrem de l’abdomen, en el cas dels escorpins, o als quelícers, en el cas de les aranyes.
  • La seva digestió és externa. Aboquen sobre les preses els sucs digestius i absorbeixen les substàncies digerides.
Agulló Quelícers

RELACIÓ:

  • Les aranyes fan servir sofisticades trampes per atrapar les seves preses. Al final de l’abdomen hi ha unes glàndules que secreten fils de seda que l’aranya teixeix amb les potes i els pedipalps, donant lloc a les teranyines. D’altres, construeixen caus.
  • Presenten ulls simples. La seva disposició s’utilitza en la seva classificació.
Fils de seda Cau de seda

 

EXERCICIS

12. Característiques generals dels aràcnids:

  • Hàbitat:
  • Regions del cos:
  • Alimentació:
  • Nombre d'apèndixs:
  • Òrgans dels sentits:

13. Observa atentament els dibuixos de l'escorpí i de l'aranya. Compara'ls, fixant-te en l'abdomen, els quelícers, els pedipalps i les potes. Per què en cada animal aquestes parts del seu cos tenen una forma diferent? Quina funció fan en cada cas?

 

 

3. Els insectes

  • Formen el grup d’invertebrats més abundants. S’han adaptat a la major part dels ambients. Només no els trobem al mar.
  • Aquesta dispersió es deu, entre altres motius, a la facultat de volar, cosa que els confereix grans avantatges.
  • Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Del tòrax surten tres parells de potes i, generalment, dos parells d’ales.
  • En alguns grups, com els escarabats, els grills o les llagostes, el primer parell d’ales s’ha endurit i ha perdut la capacitat de volar. La seva funció és cobrir protegir el parell d’ales voladores quan estan plegades. Aquestes ales reben el nom de èlitres. En altres casos, com mosques i mosquits, un parell d’ales es troba reduït a un petit òrgan que serveix per equilibrar l’animal durant el vol.
  • Per més informació:

http://www.xtec.cat/~ccosta25/insectes.htm

NUTRICIÓ:

  • Presenten un tub digestiu molt llarg, cosa que facilita la digestió dels aliments.
  • La boca està formada per una sèrie d’apèndixs i peces que poden tenir formes diferents depenent del tipus d’alimentació.
  • La respiració és traqueal. L’aire entra per uns orificis situats a l’abdomen, anomenats estigmes o espiracles.
  • L’excreció té lloc per mitjà dels Tubs de Malpighi.
  • La circulació és oberta.
 Tipus d'aparell bucal
Mastegador (Libèl·lules)
Mastegador i xuclador (Abelles)
Xuclador (Papallona)
Picador i xuclador (mosquits)

RELACIÓ:

  • Presenten 3 parells de potes.
  • Cada pota està formada per cinc parts: coxa, trocànter,
    fèmur, tíbia i tars.
  • Les potes presenten moltes modificacions segons el tipus de
    vida de l'insecte.
  • Presenten un Sistema Nerviós bastant desenvolupat que els permet comportaments complexos, com els que presenten insectes socials com les formigues i les abelles.
  • Presenten òrgans dels sentits: les antenes, els ulls i les vellositats del cos.
  • Les antenes són òrgans sensorials. Els permeten captar la forma, la textura i la olor dels objectes. Presenten formes i mides molt variades.
  • Tenen un parell d’ulls compostos situats dorsolateralment al cap. Els permeten captar fàcilment el moviment.

 

Tipus de potes
     
Pota saltadora
Pota corredora
Pota raptadora
Llargues i fortes
Llargues i primes
Primer parell per agafar preses
La llagosta
Escarbat
Pregadeus

 

 

 
Pota excavadora
Pota nedadora
Pota col·lectora
Per escavar
Insectes aquàtics
Pel transport de pol·len
Escarbat piloter
Escarbat aquàtics
Abella

 

EXERCICIS

 

14. Assenyala en el següent dibuix les parts en que es divideix el cos dels insectes:

 

15. Localitza els següents apèndixs (cap, tòrax o abdomen) i indica el seu nombre:

 

Apèndixs

Regió del cos

Nombre

Potes

 

 

Ulls

 

 

Antenes

 

 

Ales

 

 

16. O bserva les fotografies dels diferents aparells bucals que presenten els insectes. Pensa de què s'alimenten els insectes anomenats i dedueix quines han de ser les característiques de l'aparell bucal que presenten per tal de permetre la seva alimentació.

 

Insecte

Aparell bucal

Aliment

Característiques de l'aparell bucal

Libèl·lula

 

 

 

Abella

 

 

 

Papallona

 

 

 

Mosquit

 

 

 

17. Les potes dels insectes presenten moltes modificacions segons el tipus de vida de l'insecte. Indica a sota de cada fotografia el tipus de pota que presenta cada insecte:

 

Pota

Pota

Pota

Pota

18. Els insectes es classifiquen en ordres. Atenent a les característiques indicades a la taula següent, assenyala a quin ordre pertanyen els insectes de les fotografies:

Ordre

Característiques

O. Odonats

Dos parells d'ales membranoses.

Abdomen molt allargat.

O. Coleòpters

Dos parells d'ales; el primer molt endurit serveix d'estoig al segon parell membranós.

O. Lepidòpters

Dos parells d'ales molt grans i membranoses, recobertes d'escames.

O. Dípters

Un parell d'ales membranoses, perquè el segon parell s'atrofia i queda reduït a balancins o òrgans d'equilibri.

O. Himenòpters

Dos parells d'ales membranoses.

O, Ortòpters

Dos parells d'ales; el primer endurit i el segon membranós i plegat sota el primer.

 

 

Ordre:

Ordre:

Ordre:

Ordre:

Ordre:

Ordre:

19. Elabora una taula que reculli les característiques principals d'aquests grups d'insectes.

 

 

 

 

Cod: DC-O.30-21-001 Data: 23/10/11 Rev.02
C/ Ferrer i Busquets, 17 25230-Mollerussa Tel. 973 600 270 Fax 973 710 599 E-mail: lasallemollerussa@lasalle.cat

http://www.mollerussa.lasalle.cat