Els
equinoderms són tots marins i viuen desplaçant-se lentament
per les roques, la sorra, etc. Tenen unes característiques pròpies
que no trobem en d'altres grups:
Hacelia atenuata |
 Presenten
un esquelet intern format per moltes peces petites unides com si fos un
trencaclosques. En els eriçons de mar aquestes peces estan soldades
i en les estrelles de mar estan articulades. |
||
| D'aquest
esquelet en surten unes pues, més o menys llargues, que es poden
moure perquè s'articulen per la base. El nom d' equinoderm
significa "pell d'espines". |
Diadematacis |
||
|
A
l'interior del seu cos presenten un sistema de conductes denominat aparell
ambulacral, per on circula aigua de mar i del qual surten els peus ambulacrals,
que serveixen per desplaçar-se. |
||
| L'aparell
circulatori està molt reduït o és quasi nul. Per això,
l'aparell ambulacral pot realitzar les funcions de l'aparell circulatori
i del respiratori, ja que transporta l'oxigen i les substàncies
nutritives, per un sistema de circulació tancada. |
|
||
Espardenya de mar |
Tenen
reproducció sexual i en alguns grups també es realitza la
reproducció asexual.
|
||
| En
la reproducció sexual es produeixen gran quantitat d'ous, dels quals
surten unes larves que després es transformen en adults. |
Garotina |
||
Estrella porprada |
Algunes
estrelles de mar, que poden reproduir-se asexualment, ho fan mitjançant
fragments del seu cos, a partir dels quals es formen noves estrelles completes. |
||
| En
aquest grup d'invertebrats trobem els eriçons de mar o garotes,
les estrelles de mar, les ofiures, les holotúries i els lliris de
mar. |
Garota violeta |
 |
Un cas especial de xucladors són les estrelles de mar. Capturen un musclo, li obren les valves, li tiren a l'interior el suc digestiu, li tanquen les valves i esperen que es faci la digestió. Un cop s'ha produït, xuclen el musclo transformat en una espècie de pasteta. Podem dir que les valves del musclo fan de cassola. És un dels pocs casos de digestió externa. |
|
|
| CRINOÏDEUS
|
Es tracta dels equinoderms més primitius, que inclouen algunes espècies que viuen fixes al substrat. El cos consisteix en una corona o calze del qual surten cinc braços prims amb una gran quantitat de ramificacions laterals que li donen aparença de plomes. El calze té una estructura semblent al cos de les ofiures i és unit al substrat mitjançant una tija ben desenvolupada, de tal manera que l'organisme s'assembla més a una flor que a un animal, d'aquí el nom de lliris de mar amb el qual se'ls coneix vulgarment. La boca es troba a la part superior del calze, i a causa dels moviments que realitzen els braços que la rodegen captura el plàncton amb el qual s'alimenta. Inclouen els lliris de mar. |
|
A diferència
del que passa en els altres grups, tenen un esquelet molt reduït que
consta de diverses peces petites, de consistència tova i que romanen
soltes entre si. Tenen forma allargada i no tenen braços, per la
qual cosa se'ls coneix amb el nom de cogombres de mar. L'animal no descansa
sobre el costat de la boca com passa amb els altres equinoderms, sinó
sobre un dels laterals, que rep el nom de sola. La boca es troba
en un dels extrems i és rodejada de peus ambulacrals transformats
en tentacles, mentre que l'anus es troba a l'extrem oposat. Tenen generalment
una coloració fosca i la seva mida és variable, poden fer
des de 3 centímetres fins a gairebé 1 metre, en els casos
extrems. Es desplcen lentament gràcies als peus ambulacrals que
tenen a la sola, escombrant el substrat amb els tentacles i alimentant-se
de la matèria orgànica que troben. La majoria de les holotúries
són hermafrodites i, a diferència de la resta dels equinoderms,
tenen una sola gònada que pot produir tant òvuls vom espermatozoides.
Comprenen les holotúries o cogombres de mar
. |
HOLOTUROÏDEUS
|
| ASTEROÏDEUS
|
Es tracta d'un dels grups d'animals del fons marí més populars i coneguts. El cos conta d'un disc central al qual s'uneixen uns braços de forma triangular, generalment cinc. A la part inferior sobre una boca proveïda de dents, i a la superior hi ha l'anus. Són animals molt voraços que es desplacen lentament sobre els fons marins a la recerca de mol·luscs, que constitueixen la seva font principal d'aliment. L'estrella de mar utilitza un mecanisme molt singular per devorar les seves preses. Per fer-ho, obre la conquilla amb els seus potents braços i treu l'estómac per la boca projectant-lo aobre la presa. A diferència del que passa amb la resta dels animals, la digestió es realitza en tot moment fora del cos, de tal manera que l'estrella no recupera el seu estómac fins que no ha acabat el procés. Encara que utilitzen principalment la reproducció sexual, també es poden multiplicar vegetativament gràcies al seu gran poder de regeneració, i així poder donar lloc a un nou organisme simplement a partir d'un petit tros de braç. Comprenen les estrelles de mar. |
|
Equinoderms semblants
a les estrelles de mar, però amb el disc central molt més
petit. Tenen braços prims i llargs, que es mouen seguint ones d'una
manera tant característica que popularment se'ls coneix com a ballarines
o estrelles serp. La seva mida és menor que la de la resta dels
equinoderms i a vegades estan acolorits de manera vistosa. S'alimenten
principalment de restes orgàniques que troben en els fons marins,
per on es desplacen molt activament impulsant-se a base de salts i fins
i tot nedant. Els braços dels ofiuroïdeus es poden ramificar
deiverses vegades arribant a formar complicades madeixes, com passa amb
l'estrella canastra. Inclouen les ofiures, les estrelles canastra.
|
OFIUROÏDEUS
Ofiura de potes brunes
|
| EQUINOÏDEUS
|
La seva principal característica és la forma esfèrica o globosa la majoria de les vegades i la presència d'una closca més rígida que la de les estrelles de mar. Aquesta closca la formen plaques unides esntre si, de les qulas surt un gran nombre d'espines, en ocasions molt llargues. A la part inferior tenen una boca proveïda d'un aparel mastegador format per peces rígides i músculs que s'acoblen per formar una complicada estructura, denominada llanterna d'Aristòtil, típica d'aquests equinoderms. Mitjançant aquest aparell poden triturar les algues coral·lines que els serv. Els peus ambulacrals es distribueixen al llarg de cinc radis que rodegen el cos, des de l'anus fins a la boca, com si fossin els grills d'una taronja. Intercalats entre aquests radis i protegits per les espines hi ha altres apèndixs denominats pedicel·lars, que ajuden en la locomoció. Comprenen els eriçons de mar. |
