|
Coneguts comunament com cucs plans, els platihelmints es caracteritzen pel seu cos, que és allargat i aplanat. Tenen una estructura en forma de sac, amb una cavitat gastrovascular que s'obre a l'exterior per un únic orifici que funciona simultàniament com a boca i anus. En aquest cas, però, les parets del cos a més d'estar formades per una capa interior, l'endoderma, i una altra d'exterior, l'ectoderma, ho estan per una tercera capa de cèl·lules que se situa entre les dues denominada mesoderma, a partir de la qual es desenvolupen els diferents teixits que omplen el cos de l'animal. |
En els platihelmints, a pesar de la senzillesa de la seva organització interna, ja trobem teixits que es reuneixen per formar vertaders òrgans, encara que d'estructura simple, com és el cas de l'aparell excretor, compost d'una sèrie de tubs denominats protonefridis, o de l'aparell reproductor, que pot estar bastant desenvolupat en alguns grups. |
No tenen aparell respiratori i incorporen l'oxigen simplement a través de la paret del tegument. Tampoc no tenen aparell circulatori, ja que les substàncies digerides poden arribar a totes les cèl·lules gràcies a la gran quantitat de ramificacions que posseeix l'aparell digestiu i que ocupen la major part del cos (constituint un sistema gastrocirculatori). La majoria de les espècies són hermafrodites, amb gònades masculines i femenines a la vegada, i es reprodueixen ponent una gran quantitat d'ous. |
|
TURBEL·LARIS
Són
animals d'una mida molt petita, que rares vegades superen un centímetre
de longitud i que viuen generalment en els fons marins, enterrats a la
sorra o amagats entre les plantes. També hi ha algunes espècies
que viuen en aigua dolça i poblen torrents, deus i rierols. Tenen
un cos allargat i aplanat en forma de fulla, amb un cap que es caracteritza
per tenir un parell d'expansions laterals a tall d'"orelles". Es desplacen
lliscant lentament pel substrat gràcies a l'acció de multitud
de cilis que en recobreixen el cos, i sempre busquen llocs foscos i s'orienten
gràcies a uns ulls d'estructura simple que tenen al cap. A la part
inferior del cos apareix una boca proveïda d'una trompa diminuta que
els serveix per capturar l'aliment, que consisteix normalment en larves
i altres petits organismes. Els representants més coneguts d'aquest
grup són les planàries.
|
|
|
TREMATODES Es tracta
de paràsits interns que viuen en tot tipus d'animals, ja siguin
invertebrats com els crustacis o els mol·luscs, o vertebrats com
els remugants. S'alimenten de la sang i de les cèl·lules
que es desprenen a l'interior del tub digestiu de l'animal al qual parasiten.
El seu cos té una forma semblant al de les planàries, encara
que solen ser més grans i, amés, està adaptat completament
a les condicions especials del medi on viuen, com passa amb la resta dels
animals paràsits: tenen una pell molt dura que resisteix l'acció
dels sucs digestius, presenten aparells especials de fixació semblants
a les ventoses, amb les quals s'agafen fort a les parets del tub digestiu
de l'hoste, tenen uns òrgans sensorials molt simples i el sistema
nerviós és enormement reduït.
|
CESTODES
Són
també paràsits que en estat adult viuen a l'intestí
prim de nombrosos vertebrats, incloent-hi l'ésser humà. Se'ls
coneix popularment com a tènies o solitaris. El seu cos té
la forma de cinta allargada i pot superar els tres metres de longitud.
A la part interior tenen un petit cap de forma esfèrica, denominat
escòlex, proveït d'una sèrie de ventoses i d'una corona
de ganxos amb els quals s'agafa a les parets de l'intestí. L'escòlex
desenvolupa contínuament, per la seva part posterior, uns petits
segments denominats proglotis, que creixen sense separar-se els uns dels
altres adquirint l'estructura simple que caracteritza aquests organismes.
Les proglotis madures, que són allunyades de l'escòlex, consten
simplement d'un parell d'òrgans: un aparell reproductor hermafrodita
i un protonefridi excretor. No necessiten aparell digestiu, ja que absorbeixen
a través de la pell de substàncies ja degradades a l'intestí
de l'hoste.
|
|
|
|
|
|
Dendrocoelum lacteum |
Planària marina (Prostheceraeus roseus) |
ESPONGES - CNIDARIS - MOL·LUSCS - ANÈL·LIDS - ARTRÒPODES - EQUINODERMS