L'enorme medusa Chrysaora hysoscella (l'ombrel·la fa aproximadament 1,5 m de diàmetre i els tentacles poden fer-ne uns quants) és una espècie comuna a les costes catalanes. |
Corall vermell (Coralliumrubum) |
|
|
Aquest grup comprèn
animals aquàtics amb un nivell d'organització senzill, semblant
al de les esponges, però més evolucionat, la qual cosa els
permet per exemple ingerir aliments més grans i viure en alguns
casos lliures, nedant en l'aigua. Gairebé tots viuen al mar, excepte
certes espècies d'aigua dolça.
|
| S'anomena pòlips les formes que viuen subjectes a un substrat. Són les més senzilles i tenen una estructura en forma de sac, amb parets formades per dues capes de cèl·lules, una d'exterior i una altra d'interior denominades ectoderma i endoderma, respectivament. La cavitat interna es denomina cavitat gastrovascular i és on es fa la digestió. Aquesta cavitat s'obre a l'exterior per mitjà d'un orifici que a vegades fa de boca i a vegades fa d'anus, ja que hi entren els aliments, i en surten a l'exterior els productes de rebuig. Rodejant la boca hi ha unes prolongacions del cos anomenades tentacles, la mida i nombre dels quals pot variar. Per la part del cos oposada a la boca el pòlip es fixa al substrat. |
Revestint les parets dels
tentacles i d'algunes altres zones del cos hi ha unes curioses cèl·lules
anomenades neumatocists que posseeixen en el seu interior un filament enrotllat,
que es dispara quan frega un altre organisme, s'hi clava i allibera una
substància tòxica en el seu interior. D'aquesta manera els
pòlips poden capturar petites preses i defensar-se si són
molestats.
|
| Entre l'endoderma i l'extoderma apareix una capa gelatinosa, la mesoglea, de manera similar a com ho fa en les esponges, encara que, en els cnidaris, aquesta capa conté una xarxa de cèl·lules nervioses unides unes amb les altres que es poden contraure fent de músculs senzills, amb les quals el pòlip pot efectuar moviments. |
Amb freqüència,
un determinat nombre de pòlips s'agrupen en colònies constituïdes
a vegades per una gran quantitat d'individus diminuts. La colònia
té una estructura rígida, formada per dipòsits de
sals minerals. Aquestes estructures esquelètiques poden adoptar
formes molt belles, algunes vegades globoloses, comen el cas de les madrèpores
1, altres, ramificades, com en els coralls. En determinats llocs, aquestes
colònies s'agrupen, al seu torn, formant comunitats de grans dimensions,
com passa en les barreres d'esculls, algunes de les quals arriben a tenir
més de mil quilòmetres de longitud (Gran Barrera d'Austràlia).
|
Les espècies de
pòlpips solitaris generalment d'una mida més gran que les
colonials i solen tenir el cos de colors vius, com succeeix amb les anèmones
i les actínies, tant freqüents en els fons poc profunds dels
mars tropicals.
|
Els cnidaris de vida lliure
es coneixen com a meduses. La seva estructura és semblant a la dels
pòlips, però en sentit invers. Tenen l'aspecte d'una parasol,
amb una campana a la part superior, l'ombrel·la, del centre de la
qual surt cap a baix una petita prolongació on se situa la boca.
Rodejant la vora de la campana hi pengen diversos tentacles, que en alguns
casos poden tenir dimensions considerables (no són rars els de 30
metres de longitud). Aquests tentacles estan carregats de neumatocists
urticants, característica per la qual a aquests organismes se'ls
coneix popularment amb el nom d'ortigues de mar.
L'organització de
la paret del cos de les meduses és idèntica a la dels pòlips,
amb l'única diferència que la capa de mesoglea és
molt més gruixuda i ocupa gran part del volum de l'animal. A més,
tenen un sistema nerviós molt més desenvolupat i algunes
tenen ulls, òrgans olfactius i de l'equilibri, connectats a un anell
nerviós situat a l'interior de l'ombrel·la.
|
| Els cnidaris amb forma de pòlip es reprodueixen tant asexualment com sexualment. Els gàmetes es desenvolupen a les parets del cos, ja que no disposen de vertaderes gònades. La fecundació pot ser interna (per injecció de gàmetes en el cos de l'individu) o externa, i dóna lloc a una larva denominada plànula, que es desenvolupa fins a adquirir la forma de l'individu adult. | ||||
En algunes epècies
de cnidaris hi ha un cicle biològic en què s'alternen fromes
de pòlip amb formes de medusa, encara que aquestes últimes
solen ser molt senzilles; s'encarreguen únicament de produir
gàmetes i a continuació degeneren ràpidament.
|
|
IMATGES D'ALTRES CNIDARIS
Aiptasia mutabilis |
Ceriantari (Cerianthus membranaceus) |
Fideus de mar (Anemonia sulcata) |
Zoantari (Parazoanthus axinellae)
|
Hydra Es desenvolupa en aigües dolces, encara que algunes espècies poden fer-ho en ambients salabrosos, estuaris i llacunes costaneres.
|
Mans de la mort (dreta) i ascidi (esquerra) |
Sertularella ellisi |
Lophogorgia sarmentosa |
| WEB RECOMANDA: |
ESPONGES - PLATIHELMINTS - MOL·LUSCS - ANÈL·LIDS - ARTRÒPODES - EQUINODERMS
