Miriàpodes	Crustacis
Insectes	Aràcnids

Els artròpodes constitueixen aproximadament el 80 % del total de les espècies animals que es coneixen en l'actualitat. Aquesta àmplia distribució es deu al gran èxit que han tingut algunes estructures que en formen el cos, cosa que els ha permès conquerir una gran quantitat d'ambients diferents, tant aquàtics com terrestres. Potser l'estructura més important és l'esquelet rígid que els envolta exteriorment, l'exosquelet, format per una substància fabricada pel mateix organisme: la quitina. Aquest esquelet és compost per una gran quantitat de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos, moviment que es fa gràcies a un sistema muscular ben desenvolupat que es troba unit a determinats punts de la superfície interna de l'esquelet. Per permetre el creixement de l'animal, l'esquelet ha de mudar periòdicament, ja que augmenta de mida a mesura que ho fa l'organisme.

El cos dels artròpodes apareix segmentat en diverses regions. Atès que algunes d'aquestes, com l'abdomen dels crustacis, s'assemblem als metàmers dels anèl·lids, es creu que van evolucionar a partir d'aquests organismes. Alguns d'aquests segments són proveïts de parells d'apèndixs articulats i allargats, que constitueixen les potes amb les quals l'animals es desplaça. Les potes poden estar especialitzades per caminar, nedar, excavar, etc. i adquireixen formes variades.
 
 

Els òrgans sensorials són ben desenvolupats. Generalment es disposen en uns apèndixs del cap denominats antenes, que envien informació als ganglis cerebroides.
 
 

1	2
3	4

L'aparell circulatori és complex. Consta d'un cor tubular, molt petit, que impulsa la sang per l'interior dels vasos sanguinis, encara que la circulació és oberta. L'excreció es realitza per nefridis bastant evolucionats, que poden estar associats al tub digestiu (tubs de Malpighi) o als apèndixs (gandules coxals). Exceptuant els crustacis, que en ser aquàtics respiren per brànquies, la resta ho fa per mitjà de tràquees que ocupen gran part del volum de l'animal.
 

Sistema circulatori obert

Respiració traqueal

La reproducció és sexual, per fecundació interna, amb ajuda d'aparells copuladors específics. En molts casos, els ous que en resulten surten larves que pateixen posteriorment un complicat procés denominat metamorfosi, que consisteix en una sèrie de transformacions a través de les quals adquireixen la forma i l'estructura definitives dels individus adults.
 

Metamorfosi completa i incompleta