|
Són animals vermiformes
amb una estructura més complicada que els grups anteriors. Se'ls
coneix popularment sota el nom genèric de cucs. Entre altres coses
tenen un aparell circulatori que permet el transport de substàncies,
i un sistema d'excreció més desenvolupat format per metanefridis.
El celoma es desenvolupa a partir del mesoderma, com a la resta dels celomats.
El cos d'aquests cucs és format per una sèrie de segments
denominats metàmers. Excepte el primer, que constitueix el cap,
i l'últim, on se situa l'anus, que no són vertaders metàmers,
la resta tots tenen la mateixa estructura, contenen els mateixos òrgans
i funcionen amb bastant independència a pesar de formar part del
mateix individu.
|
POLIQUETS:
Són
els més primitius i viuen al mar, normalment amagats al fang o dintre
de tubs construïts per ells mateixos, per la qual cosa passen bastant
desapercebuts. Es poden desplaçar pel substrat gràcies a
unes diminutes potes que tenen a cada metàmer, denominades parapodis,
que són proveïdes d'unes petites espines que reben el nom de
quetes. Tenen un cap molt ben desenvolupat, amb ulls, antenes, tentacles
i fins i tot mandíbules amb les quals capturen les preses que els
serveixen d'aliment. La majoria dels poliquets respiren mitjançant
brànquies, que poden adoptar formes espectaculars, sobretot en els
que viuen tancats en tubs, com passa amb el cuc paó.
|
|
Cuc de sang (Eunice torquata)
Arenicola marina |
Plomall dels Sabèl·lides
|
Hediste diversicolor |
|
OLIGOQUETS:
Són anèl·lids que viuen a l'aigua dolça o a la terra humida, com és el cas dels populars cucs, tan beneficiosos per l'agricultura. Es diferencien dels poliquets principalment pel fet que no tenen parapodis i que tenen un cap diminut i nu, en què l'única cosa apreciable és un petit orifici que constitueix la boca, per on ingereixen la matèria orgànica en descomposició que troben excavant al substrat i que els serveix d'aliment. La respiració es produeix generalment a través de la pell, fins i tot en aquells que són aquàtics. La majoria són hermafrodites i desenvolupen parelles de gònades d'estructura molt complicada i únicament en determinats segments del cos. Es reprodueixen sexualment i donen lloc a una gran quantitat d'ous, dels quals surten directament nous cucs de mida microscòpica.
Els lumbrícids tenen un aspecte inconfusible per la destacada presència del clitel·le en la regió mitjana del cos. |
HIRUDINIS
Es coneixen comunament amb el nom de sangoneres i encara que les espècies més conegudes són paràsits externs, que s'alimenten de la sang que succionen dels seus hostes, també hi ha espècies de vida lliure. Tenen una mida superior a la resta dels anèl·lids i es caracteritzen pel fet de tenir dues ventoses amb les quals es fixen al substrat sobre el qual viuen, una en posició anterior rodejant la boca i una de posterior envoltant l'anus. Tenen el cos envoltat de nombrosos anells que oculten la vertadera segmentació interna. El celoma de la sangonera no és buit o replè de líquid com passa amb els grups anteriors, sinó que es troba ocupat per diversos teixits, per la qual cosa el seu cos no és tan tou com el dels altres. Fora d'això, l'estructura interna d'aquests cucs és bastant semblant a la dels oligoquets. En les espècies paràsites la boca és armada amb una sèrie de dents amb els quals trenquen la pell de l'hoste. També tenen la capacitat de secretar substàncies anticoagulants que impedeixen que la ferida es tanqui, per la qual cosa poden estar hores absorbint sang sense haver de despalçar-se.
|
|
ESPONGES - CNIDARIS - PLATIHELMINTS - MOL·LUSCS - ARTRÒPODES - EQUINODERMS