Interès
de l'itinerari
| Excursió
interessant que arriba a dos dels punts
més populars d’Organyà:
l’ermita de Santa Fe i la font
Bordonera, ambdós nuclis de tradicions
i llegendes locals. El descens més
important es fa pel dret i gairebé
impossible grau del Fenollet, que té
un encant singular. També es
podria arribar a Fenollet pel grau del
Fangueret, però aquest és
força més penjat i dolent,
de manera que només l’aconsello
per a amants de camins estranys, tot
i que avui està marcat pels senyals
blau-grocs del camí de Josemari.
|
|
|
|
Aproximació
| A
Organyà s’hi arriba per
la C-14, entre Ponts i la Seu d’Urgell.
Comencem la caminada al centre del
poble. |
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
4:30
h. |
| |
Desnivell:
850
m. |
| |
Distància:
13,5
km. |
| |
Dificultat:
Mitjana.
|
|
Recomanacions
| Bon
calçat i roba adequada. Fins
a la font Bordonera no hi ha aigua.
No és una excursió recomanable
en ple estiu. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Organyà
– Coll Marí –
Santa Fe – Grau de Fenollet
– Fenollet – Font
Bordonera – Organyà. |
|
0.00 h. Organyà.
Sortim per la carretera de Cabó,
que abandonem al cap de 400 m, on un
pal de seguiment ens indica el camí
de Santa Fe. A partir d’aquí
trobarem indicacions fins a l’ermita.
En pujada suau passem per la casa de
la Borda i després travessem
la carretera a Mantanissell. Més
enllà passem tres cops una pista
i quan la trobem per quarta vegada la
seguim a l’esquerra fins a un
coll.
0.55 h. Coll
Marí. 360257 –
4674639 – 913. Hi ha un monument
a Mossèn Cinto, que va passar
per aquí i va pujar a Santa Fe
en els seus viatges pirinencs. A partir
d’aquí la pujada és
redreça un xic i les vistes s’eixamplen.
Passat el grau de Santa Fe, arribem
a al coll dels Prats (35’; 359707
– 4674614 – 1146), que ens
obre la visió de la vall de Montanissell.
Pugem a l’esquerra.
1.40 h. Ermita
de Santa Fe. 359885 –
4674582 – 1209. Construcció
senzilla, en un emplaçament privilegiat,
al capdamunt d’una punta que tanca
pel costat oriental la serra de Sant
Joan. La vista sobre Organyà
és esplèndida, i també
més enllà, especialment
de la vall de Cabó i de les serres
d’Ares i de Prada. Retornem al
coll dels Prats i seguim la pista de
l’esquerra, que comença
baixant, però després
puja, passa per l’obaga del Mont-roi
i al coll de la Solana (1.243 m) assolim
l’altura màxima de l’excursió.
Tornem a baixar per passar el torrent
de les Bordes i 300 m després
deixem la pista principal i en prenem
una altra a l’esquerra, que va
a la carena fins a prop del roc de l’Oleu.
Quan la pista, poc abans d’acabar-se,
fa una baixada sobtada, l’abandonem.
2.40 h. Grau
del Fenollet. 358031 –
4674386 – 1184. El començament
del grau del Fenollet, al capdamunt,
no és evident ni bon camí,
sinó que es despenja en una paret
rocosa. Hi ha unes fites que ens poden
orientar i que surten a l’esquerra
de la pistota just quan aquesta inicia
un descens molt pronunciat. Després
el camí se segueix sense gaire
dificultats, tot i que baixa molt dret,
sobre la vertical de la casa de Fenollet,
que anem veient a sota mateix. A partir
d’un moment en què s’aproxima
al barranc Roi i a una surgència,
baixa al costat d’una conducció
d’aigua. El final és al
costat d’una bassa, sobre mateix
de la casa de Fenollet.
3.02 h. Fenollet.
357965 – 4674127 – 977.
Masia gran amb activitat agrícola
i ramadera. Hi ha una capella al costat
de la casa. Arribats a la pista, asfaltada,
la seguim a l’esquerra fins uns
20 m després del primer revolt
a la dreta, sota la casa. Convé
parar atenció, perquè
aquí hem de prendre l’antic
camí, que ens estalvia les voltes
de l’actual carretera, però
que al començament queda dissimulat
i malmès per les obres d’aquesta.
Després el camí és
bo, tot i que mal conservat, i baixa
constat en direcció est Posem
atenció també de no confondre’l
amb un camí que al mateix revolt
puja al costat del barranc amb marques
grogues i blaves i que va, encara que
és molt dolent, a trobar el grau
del Fangueret. Quan arribem altre cop
a la carretera, la passem i continuem
baixant per l’altra banda, fins
que més avall la reprenem en
un revolt. La seguim a la dreta fins
a la font Bordonera, els àlbers
de la qual ja destaquen entre la vegetació.
3.42 h. Font
Bordonera. 359578 –
4674014 – 764. Surgència
vauclusiana molt abundosa i d’aigua
transparent, que després es precipita
en belles cascades. El lloc, ben condicionat
per a berenades, convida al repòs.
Sortim de la font per un camí
paral•lel i per sota de la carretera
fins que un tros enllà la reprenem
durant 500 m. Passada una bassa de rec
que recull part de l’aigua de
la font, deixem altre cop la carretera
i baixem a la dreta per arribar a Organyà
per un camí antic i directe.
4.30 h. Organyà.
Final de l’itinerari. El poble
mereix una visita, tant del museu de
les Homilies com de la part antiga,
de carrers estrets i amb regust d’antigor. |
| |
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el 12 de desembre de 2009 amb el CMSC. |
Mapes
útils
Alt
Urgell. Mapes comarcals. ICC.
Alinyà. Editorial
Alpina. |
|
|
|
|
|
