L'itinerari que proposem avui, a més del que hem dit anteriorment, ens permetrà veure la noble construcció del castell de Falgons, pujar pel torrent de l'Arç, amb encantadors gorgons de pedra tosca enmig d'una vegetació exuberant i variada, gaudir de l'encantador pla de Sant Nicolau, amb la senzilla ermita, veure, encara que sigui de lluny si no fem una petita marrada, les belles construccions del poble de Pujarnol, especialment de l'església de Sant Cebrià i de la Torre, ambdós edificis datats del segle XII, i contemplar l'estany de Banyoles des del millor mirador que té a la serra de Sant Patllari.

Encara hi podem afegir altres atractius, com els llegendaris, que podem trobar a les Estunes o a la Pedra de la Mà de Déu. A més, podem veure els escenaris de Soldados de Salamina, que s'han fet famosos molt recentment.

Partint de Banyoles, s'agafa la GI-524, a Mieres i Olot. Després de 8 km, a Sant Miquel de Campmajor, trenquem a l'esquerra per la GIV-5246, cap a Falgons. Al cap de 5 km, just on hi ha el rètol de FALGONS, i a la dreta una pista rotulada en color groc "Mieres", podem deixar el cotxe. De totes maneres podem no fer cas d'aquestes indicacions i seguir encara mig km més per la carretera. Quan s'acaba l'asfaltat seguim un centenar de metres més i agafem la primera bifurcació a l'esquerra i de seguida trobem una petita esplanada on podem deixar un cotxe o dos.

Falgons. 0.00 h; 380 a. Sortim del poblet de Falgons, just en el punt on hi ha el rètol indicador del poble. Uns 100 m abans hem deixat el castell a la nostra esquerra. Continuem per la carretera, que ara es fa més estreta i és gairebé una pista asfaltada, fins que després de mig km s'acaba l'asfalt. Continuem encara uns 100 metres més fins a una bifurcació. La pista de la dreta puja al collet de Bastarra per Collferrer. Agafem la de l'esquerra, en lleugera baixada. Després de 300 metres passem per davant de can Baldirot, que queda a la nostra esquerra i seguim baixant. Poc després creuem el rec de Can Cargol i amb 3 min ens trobem amb una nova bifurcació, davant d'un rudimentari tancat per a bestiar. Prenem la pista de la dreta, en lleugera pujada, voltem uns prats i anem a creuar la riera de Falgons, que neix al collet de Trentinyà, entre els collets de Portelles i de Bastarra.

Riera de Falgons. 0.10 h; 380 a. Dos minuts després de creuada la riera deixem una pista a l'esquerra i continuem gairebé de pla per la dreta (ESE). Al cap de 7 min arribem a un petit prat, al costat del rec de la Font del Corral, on hi ha també la Font del Corral. Agafem per la dreta del prat (S), en lleugera pujada i anem pujant tenint a la nostra esquerra el torrent, cada cop més evident. Després el corriol conflueix amb una pista, que torça a la dreta i es fa molt bruta. Cal deixar-la i continuar pel corriol a l'esquerra, al costat del torrent. Aquest corriol el dia que el vam fer estava força net, perquè feia poc que algú l'havia estassat. Un minut després queda a la nostra esquerra la confluència de dos petits clots (el clot de la Terremirona i el de la Font de l'Arç). Primer seguim el clot de la dreta, però poc després el creuem i anem cap al de l'esquerra (E), fins que arribem a la seva llera (475 a), que seguim pel costat esquerre. Pugem una mica i tornem a creuar el clot, decantant-nos cap a la dreta (W). Després el camí segueix de pla per tornar a trobar el clot de la dreta, el clot de Torremirona, que també creua ( uns 8 min des de la confluència dels dos corriols; 510 a). Després el corriol va pujant, en direcció dominant W. Al cap d'uns 10 min més arribem a un coll.

Collet de les Mentides. 0.46 h; 600 a. Es tracta d'un collet a mitja carena, que en realitat no canvia a una altra vall important, i potser d'aquí li ve el seu nom. Just uns 5 m abans d'arribar-hi es marca a l'esquerra un corriol que planeja (S) i que és el que hem de seguir. El camí per on hem pujat és, des d'aquí, a penes perceptible. Si acabem de pujar al collet ens trobem en una petita placeta herbada (Hi havia en el dia que ho vam fer penjades unes cintes del Consell Comarcal del Pla de l'Estany), de la qual segueix un corriol cap a la dreta (N), i es troba en una altra petita placeta que sembla una carbonera, a l'altra costat de la qual, enmig d'unes pedres, hi ha un camí que baixa i porta cap a Collferrer. En la mateixa placeta herbada hi ha en direcció W un viarany a penes perceptible que porta uns 30 metres després a una pista que ens permetria anar cap al collet de Bastarra.

Tal com hem indicat agafem el corriol que planeja cap al sud i uns 30 m després trobem una petita desviació a la dreta que puja. La deixem i continuem de pla pel corriol que va cap a l'esquerra. Aviat penetra en l'obaga sota les roques del Montner, que queda a la nostra dreta. És un camí força entretingut perquè sovint hi trobem arbres caiguts i algunes brosses, entre densa vegetació, amb algun faig. És una baga espessa. El camí puja suaument, deixa la mola del Montner enrere i després d'un 25 min es troba una bifurcació a la dreta, que baixa del collet de Portelles, a uns 2 minuts d'aquí. Deixem el nostre camí, que per l'esquerra continua per sota Golany per anar al Pla de Sant Nicolau i que és l'antic camí mercader d'Amer a Banyoles i pugem per aquesta bifurcació de la dreta per arribar-nos al coll.

Collet de Portelles. 1.20 h; 686 a. Aquest coll és una important cruïlla de camins. Com hem dit, per aquí passava el camí mercader entre Banyoles i Amer. També des d'aquí es pot pujar a Golany o al Montner. Un 20 m al costat del coll passa una pista, que per la dreta es dirigeix al collet de Bastarra, a Finestres i a Olot (el camí d'Olot va des d'aquesta ciutat a Girona passant per Finestres i Rocacorba i està senyalitzat amb marques vermelles força esborrades), i per l'esquerra també a Golany i a Rocacorba. Tant al coll com al costat de la pista hi ha rètols indicador d'aquestes possibilitats.

Opció del Montner. Si volem anar al Montner (830 a) (que alguns llibres consideren, encara que erròniament, el cim més alt del Pla de l'Estany), hem d'agafar el camí de la dreta (W) des de la posició d'arribada. El camí va pujant sempre per la carena. Al cap d'uns 10 min s'arriba a una pista, que es deixa a l'esquerra, i continuem pujant arran de carena i de cingle i amb uns 12 min més arribem al cim. El cim és planer i no té vista, tapada pels arbres, sobretot alzines. Les vistes bones es troben en el camí de pujada, força interessant i amb algun cingle notable. Entre pujar i baixar cal comptar uns 45 minuts, sense les parades.

Si no volem anar al Montner, des del coll agafem el corriol que per l'esquerra (E), situats en la posició d'arribada, comença a pujar per la carena. És un corriol una mica embardissat, però que es pot seguir bé. Després d'uns 5 min es deixa un petit viarany a l'esquerra i uns 5 min després es troba que puja per la dreta una pista (750 a) que ve del coll i que té un rètol indicador "Olot- Rocacorba". La seguim de pujada en direcció a aquesta última indicació. Poc després la pista es converteix en corriol que s'enfila fort fins que arriba a la Roca Plana de Golany.

Roca Plana de Golany. 1.50 h; 870 a. La Roca Plana de Golany és un esplèndid mirador, situat uns deu metres abans del cim, sobre la vall de Sant Miquel de Campmajor i sobre els Pirineus i un bon lloc per descansar. De SW a E tenim El Far, Montner, Puig Capell, Puigsacalm, Puigsallança, el santuari i el castell de Finestres, Sant Julià del Mont, Mieres, les valls del Torn i de San Miquel de Campmajor i al seu fons les serres de Bestrecà, Comanegra, Basssegoda i el Mont. També es pot veure al NE l'ermita de Sant Patllari i a l'E l'ermita de Sant Nicolau, per les quals passarem poc després, i més enllà el golf de Roses.

Per continuar hem de pujar una mica més fins arribar al cim de Golany, que no té gaire vista perquè hi ha vegetació, sobretot alzines. Al final hi ha un altre petit mirador i des d'aquí el camí baixa per la dreta. Al cap d'uns 4 min deixem una pista de desembosc que ens ve de l'esquerra i uns 3 min després en ve una altra (860 a). Hi ha un rètol indicador al "Mirador", d'on venim. Seguim aquesta pista cap a l'esquerra, fins que al cap de 2 min arribem a la pista més ampla, però molt deteriorada, que va de coll Saposa a la Pedra dels Tres Senyors i a Sant Nicolau. Hi ha indicadors pintats a terra i en un pal que està tombat de la ruta d'Olot a Girona.

Pista a Sant Nicolau. 2.00 h; 850 a. Deixem a la dreta la pista que baixa cap a coll Saposa i agafem per l'esquerra cap a Sant Nicolau. De seguida deixem un camí a l'esquerra. La pista planeja una mica i després fa uns revolts en baixada força pronunciada, deixa una pista de desembosc a l'esquerra i continua baixant fins que arriba a un coll.

Coll de la Pedra dels Tres Senyors. 2.10 h; 805 a. L'indret porta aquest nom per una pedra triangular de cantons arrodonits que indica la partió dels termes de Granollers de Rocacorba, Biert i Falgons. En molts llibres el lloc és conegut també com a coll de Faig, que en realitat no existeix, sinó que es confon amb el Pla de Faig que es troba entre Puig Sesarques i de Comaestremer, uns 500 m més al SE. El lloc és una cruïlla de camins: a la dreta (S) baixa, seguint la riera, una pista que quan arriba al clot del Rigau es deixa a la dreta per agafar un bonic corriol que enllaça amb el que ve de coll Saposa i mena a can Vives de Rocacorba; continuant de pla pel coll (E) hi ha una pista embardissada que després enllaça amb un corriol que es dirigeix al Pla de Faig i que dóna accés a Puig Sesarques; per l'esquerra continua la pista que va a Sant Nicolau.

Si volem anar directament a Sant Nicolau sense pujar a Puig Serarques, continuem per la pista principal i uns 5 min després trobem una altra pista en molt mal estat, que més sembla un camí, a l'esquerra. És la millor opció per arribar al lloc i la que recomanem (continuant per la pista que fèiem fins ara també s'hi pot anar, però el camí no és tan interessant. Quan s'arriba a la pista bona que va de Banyoles a Rocacorba es gira a l'esquerra). Agafem, doncs, aquesta pistota de l'esquerra i al cap d'uns 4 min, quan la pista baixa més fort cap a l'esquerra, cal estar atents de no passar per alt un corriol que surt a la dreta. Hi ha un pal indicador, però està força tapat per la vegetació. Agafem aquest corriol que es dirigeix de pla cap al fons d'un petit barranc, el creua i en 3 min ens deixa a la font de Sant Nicolau.

Per anar a Puig Sesarques agafem la pista, ja en desús, que planeja en direcció E com si anéssim al cim que es veu davant nostre, una mica a la dreta. És el puig de Comaestremer, que consta com a Puig Sesarques als mapes de l'ICC, dada errònia. Després d'uns 60 metres deixem la pista, que va cap a la dreta i es fa embardissada i agafem un corriol a l'esquerra. Uns 20 m després deixem un corriolet a la dreta i n'agafem un altre a l'esquerra, al principi difícil de veure, que es decanta a la baga de Comaestremer. Aquest corriol va resseguint tota la baga, en pujada suau, entre abundosa vegetació, sobretot faigs. Cap al final es veuen les roques del cim molt a prop i des d'aquí és el millor lloc per pujar-hi, encara que no té interès, ja que la vista és nul·la, tapada per la vegetació.

Pla de Faig. 2.20 h; 842 a. És un pla amb un majestuós roure al mig. De la dreta (W) surt una pista de desembosc que dóna la volta al puig de Comaestremer i acaba per pujar-hi. Està força embardissada. Seguint per l'altre costat del pla (S), continua una pista de desembosc que duu al Pla de Martí, sota Puigsou. D'uns 15 metres abans d'arribar al roure surt a l'esquerra (N) un petit corriol sovint del tot embardissat que puja a Puig Sesarques (Aquest camí de vegades està tan tapat que per pujar a Puig Sesarques s'ha de fer per l'altre costat, des de la pista de Sant Nicolau, per on passarem de baixada). Agafem aquest corriol, mig pista, en lleugera baixada, i 10 m després el deixem, per decantar-nos cap a l'obaga, a la dreta, guiant-nos per unes marques fetes als arbres, i en 6 min de pujada arribem al cim.

Puig Sesarques. 2.26 h; 873 a. Des del cim hi ha una bona vista, especialment a l'hivern, sobre el Pla de l'Estany. Al cim hi ha una fita termenera. Per baixar seguim la carena en direcció NE fins a la pista de Sant Nicolau (també hi ha senyals als arbres) i just abans de la pista se segueix un corriol a l'esquerra, gairebé paral·lel a la pista (hi ha fites de pedra) que, després de creuar una pista secundària que puja al coll dels Tres Senyors, ens mena fins al Pla de Sant Nicolau, al costat mateix de la font.

Si el corriol que hem descrit està intransitable, es pot pujar al cim sortint del Pla de Sant Nicolau. Des del pla es puja per la pista en direcció a Rocacorba i uns 500 m després, quan la pista fa un revolt tancat a la dreta, just darrera d'un gran plafó amb la indicació "Canet d'Adri", s'agafa la carena en direcció SW fins al cim.

Pla de Sant Nicolau. 2.42 h; 720 a. És un pla herbat força extens, amb una ermita romànica i una casa. A l'W, al costat de la pista, hi ha una font i al SE, a uns 50 m, un castanyer amb una soca de 9,65 m de perímetre. És un bon lloc per descansar. A aquest pla arriba l'antic camí mercader entre Banyoles i Amer que passa per la baga de Golany i que hem deixat al collet de Portelles. És una opció si s'ha de tornar a Falgons i fer una ruta circular. El camí el descric en una variant.

Per continuar el nostre itinerari hem de seguir la pista de baixada, en direcció a Banyoles. Podem seguir la pista sense més, fins al collet de Pujarnol. Són 3,1 km. Però si volem aprofitar els camins antics i evitar pistes, ho podem fer en part. Per fer això també hem de seguir de moment la pista fins a la casa de Roure Gros (680 a). Davant de la porta d'entrada d'aquesta casa, a l'esquerra de la pista hi ha un pal de l'it. de Salamina, per sobre del qual s'inicia el camí antic que torna a retrobar la pista en un petit collet dit els Bassiots.

Aquí seguim la pista uns 30 m i altre cop a l'esquerra retrobem el camí que ens porta fins al collet de Cal Negre o de la Creu (560 a). Aquest camí al principi va per la carena, després s'endinsa al bosc, sense camí aparent fins que arriba a una pista que seguim a la dreta, 20 m abans d'una torre elèctrica; 20 m després de la torre deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra. Uns 5 min després, quan aquest corriol fa un fort revolt a la dreta l'hem de deixar per un altre corriol que surt a la seva esquerra (Si perdem aquest segon corriol, uns 40 m després arribem altre cop a la pista de Banyoles a Rocacorba i això vol dir que ens hem equivocat). Seguint aquest corriol, sempre força proper a la pista, al cap d'uns 3 min arribem a una pista, que agafem a la dreta (si l'it. es fa de pujada cal estar atents a aquesta desviació) i uns 30 m després tornem a ser a la pista, al costat mateix d'un oratori, al collet de Cal Negre, punt de confluència de diversos camins. A l'esquerra una pista porta a Can Coll i fins a Biert. A partir d'aquí hem d'anar seguint la pista de baixada.

Collet de Pujarnol. 3.22 h; 430 a. És un punt de confluència de diversos camins. A l'esquerra hi ha una bona pista que porta a Falgons i que també pot ser una opció per fer un circuit circular, passant per la bonica ermita de Sant Nazari. Continuant la nostra pista, al cap de 800 m s'arriba a Pujarnol, on hi ha una masia fortificada, la Torre, reconvertida en restaurant, i una església romànica. Nosaltres ens dirigirem cap a Sant Patllari, i per això no ens arribem fins a Pujarnol, sinó que després de la bifurcació de Falgons n'agafem una segona a l'esquerra. Al cap d'uns 30 m deixem aquesta pista i agafem a la dreta un corriol que comença a pujar. Durant aquest tros de l'itinerari seguirem a l'inrevés la ruta circular a Sant Patllari que està indicada amb fletxes grogues sobre fons blanc, feta per l'Ajuntament de Porqueres. Convé estar atents a les fletxes, perquè el corriol trenca pistes de desembosc i feixes tot sovint i si el perdéssim els arítjols ens farien impossible avançar. El corriol segueix tota la carena, troba un mirador sobre la vall del Matamors, passa pel coll Tallat i puja a Sant Patllari.

Sant Patllari. 4.07 h; 647 a. El cim de Sant Patllari té una ermita del segle XIV. Ofereix una àmplia vista, encara que no es veu l'estany de Banyoles, tapat per la vegetació. Sortim de Sant Patllari en direcció E, per la pista que hi ha sota l'ermita, al costat del final del camí de pujada. La pista té senyals de diversos itineraris. Al cap de 2 min a mà dreta hi ha un petit corriol, amb un cartell que posa: "Pedra de la Mà de Déu". Seguint aquest corriolet la trobem 20 metres després. Retornem a la pista i continuem baixant lleugerament, deixem dos trencalls a la dreta, i uns 6 min endavant, en un revolt pronunciat, trobem un cartell que indica "Mirador". Aquest es troba 3 min enllà i paga la pena acostar-s'hi, perquè ofereix la millor visió que es pugui tenir sobre Banyoles i el seu estany. Agafem, doncs, el camí de la dreta que hi porta i després dels 3 min girem a l'esquerra per un altre petit corriol i ja som al Mirador.

Mirador. 4.18 h; 585 a. Com he dit aquest Mirador ofereix una panoràmica extraordinària de tot el Pla de l'Estany i, sobretot, de l'estany de Banyoles. On cop satisfets de l'espectacle hem de retornar fins al revolt de la pista. A partir d'aquí hem d'anar seguint, sense abandonar-la, aquesta pista sempre de baixada, de direcció general NE, seguint senyals pintats de blanc, i bandejant trencalls a dreta i esquerra. Només en una ocasió es pot agafar una drecera a la dreta, també senyalitzada. Passarem pel costat del mas de Can Llotir i, aproximadament en una hora, arribarem a la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, prop del paratge de les Estunes. Si ens hi volem acostar hem de seguir aquesta carretera cap a la dreta i després d'uns 500 m trobarem el pàrquing que dóna accés a les escletxes, refugi de les goges de Banyoles.

Les Estunes. 5.30 h; 180 a. Paratge encantador i seu de llegendes. Final de l'itinerari.