A l’any 600 aC, en la costa oest de l’Àsia Menor, en la ciutat de Milet, va viure el gran Tales ( 640 – 560 aC ), un dels anomenats  “set savis” de l’antiguitat.

L’escola Jònica fundada per Tales de Milet va ser la primera en començar l’estudi científic de la Geometria. Se li van atribuir les primeres demostracions de teoremes geomètrics mitjançant el raonament lògic.

Legislador de Milet, matemàtic i astrònom, se’l considera el pare de la filosofia grega, i el seu fundador segons Aristòtil. Va viatjar molt, i probablement va introduir a Grècia fonaments geomètrics procedents de Babilònia i d’Egipte.

Tales arribà a ser famós a causa dels seus coneixements d’astronomia després d’haver predit l’eclipsi de sol que es va produir el 28 de Maig de 585 aC.

Va representar no només un avanç considerable en el coneixement sinó que la seva figura va anar constituint una imatge de filòsof. Així, hi ha una anècdota d’acord a la seva distracció ja que va arribar a caure en un pou mentre mirava les estrelles.

Va haver d’aguantar durant molts anys les burles de quins pensaven que totes les hores d’investigació i treball que dedicava eren inútils. Però un dia va decidir treure rendiment als seus coneixements. Les seves observacions meteorològiques, per exemple, li van servir per saber abans que ningú que la següent collita d’olives seria magnífica i decidí comprar totes les premses que havia en Milet. La collita va ser, com preveia, molt bona, i tots els agricultors van haver de pagar-li per usar les premses.  

Tales busca el fonament natural de les coses i creu, al respecte, que el principi originari, la substància primordial de les coses, és l’aigua. Pensava que l’aigua omplia tot l’espai. S’imaginava la Terra com un gran disc flotant sobre les aigües, sobre la qual existiria una bombolla hemisfèrica d’aire, la nostra atmosfera submergida en la massa liquida. La superfície convexa de la bombolla seria el nostre cel i els astres segons l’expressió de Tales: Navegarien per les aigües de sobre.

Va escriure un llibre de navegació i es deia que va usar la constel·lació de l’Ossa Menor que ell havia definit com una característica important de la navegació.

Abans de Tales, les explicacions de l’univers eren mitològiques, i el seu interès per la substància física bàsica del món marca el naixement del pensament científic.

A l’any 600 aC aproximadament, en el segon mil·leni de les piràmides, el savi grec va visitar Egipte.

El faraó, que coneixia la fama de Tales, li demanà ajut per resoldre un problema: conèixer l’altura de la Gran Piràmide. Tales agafà un pal i s’esperà. Quan l’ombra del pal va tenir la mateixa llargada que aquest, li va dir que a un servidor del faraó que mesurés ràpidament l’ombra de la Gran Piràmide, doncs, en aquell moment era tan llarga com la pròpia piràmide.

Altra mesura relacionada amb Tales és la distancia d’un observador a un vaixell en la mar, i per fer-ho, havia de conèixer les relacions existents entre triangles semblants.   

Presentació           Introducció          Tales          Pitàgores          Euclides          Arquímedes          Altres