El sistema de pensament de Pitàgores es basava en el progressiu descubriment i la cotemplació del cosmos com  un univers ordenat per unes lleis cognoscibles, que sota un impuls religiós debien incidir, com a rèplica sobre l’home, en una vida armoniosa amb un mateix i amb la societat.  Pitàgores va crear una comunitat on els caràcters i matissos científics i religiosos estan íntimament associats de forma mística. En realitat, Pitàgores va desarrotllar un potent moviment cultural que va arribar a ser molt més que una escola de pensament, un autèntic estil de vida, “ la manera de vida pitagòrica”, de la qual parlarà Plató.

La impresió causada pels discursos promocionats a la seva arribada a Crotona va propiciar el que apareixeren propostes de encarregar-se de la formació moral de joves i adults. Els dos grups de pitagòrics, que es corresponen amb les dues tendencies, la racional i la religosa, tindria una decisiva incidencia sobre la ulterior evolució de la hermandat. Els acusmàtics eren devots religiosos que es van encarregar de vetllar per la puresa de la manera de vida pitagòrica, les essencies originals i la fidelitat a la primogenia doctrina pitagòrica, mentre que els matemàtics es consideraven continuadors de l’esperit especulatiu de Pitàgores i de la seva natural evolució. Les dos tendencies, conservadora i progressista, van tindre necessàriament que enfrentar-se, això va ser una de les raons ( entre d’altres ) de la divisió i dispersió de la comunitat després de la desaparició de Pitàgores.

La pertenyància a la fraternitat pitagòrica suponia tota una sèrie de rituals d’iniciació, juraments, i ceremonies, al llarg d’un extaordinariament penós i llarg noviciat, amb experiències dirigides a fomentar la humilitat i la progressiva asimilació del ideal pitagòric, presidit tot això pel silenci, la disciplina i la paciencia, en la qual cada jornada començava abans de l’alba amb interminables pregaries religioses , a les que seguien cants musicals, meditació, parla, pasetjos solitaris, matemàtiques, religió, atletisme, metafísica, en una roda sense fi.

Superades aquestes proves, pasava a ser membre de la comunitat, encara que no per això canviaven molt els paràmetres generals de la vida quotidiana. L’aprenentatje no només suposava un gran esforç intel·lectual sinó també una rigurosa autodisciplina, un estricte control de cada hora del dia, una vida sana a base d’una dieta especial i la pràctica d’activitats esportives.

Els pitagòrics es regien per un còdig de conducta molt estricte, en particular un inviolable règim vegetarià, de manera que no debia ser sacrificat cap animal davant el temos que poguès ser la nova morada de l’alma d’un amic mort. El principal objecte de la doctrina pitagòrica era la purificació de l’alma. Las paraules mateixes de filosofia ( amor a la sabiduria ) i la matemàtica ( el que es coneix, el que s’aprèn ), sembla que van ser implantades pel propi Pitàgores per descriure les seves activitats intel·lectuals, com elements d’elevació moral que culminaven en l’amistat com un profund sentiment, que convertia a tots els pitagòrics en germans.

La comunitat pitagòrica vinculava íntimament mística, religió i ciència; geometria, música i cosmologia; aritmologia, metafísica i filosfia; cos, alma i esperit.

La comunitat pitagòrica era una autèntica esglesia integrada i sostinguda pels mèrits del seu fundador, per una teologia mística elevada, per una moral ascètica i per una atmòsfera de fraternitat.

Una de les dificultats per identificar clarament la figura d’aquesta comunitat radica en el fet que l’associació es basava en el secret. Porfirio escriu : “ El que va dir als seus disciples ningun home pot dir-lo amb seguretat, ja que mantenien un silenci tan excepcional ...”

Pitàgores, gran coneixedor de la psicologia de l’ànima humana, debia promoure el secretisme per a mantenir la  la seva autoritat indiscutible. El misteri envoltava a l’ordre;, els seus afiliats, que estaven sotmessos a una disciplina i obediència, juraven no revelar els coneixements que rebien, per tant no es poden atribuir un determinat descubriment a una persona concreta.

Els pitagòrics utilitzaven com a símbol estètic d’identificació un emblema secret que els permetia reconeixer-se com a membres de la comunitat. Es tracta d’un anagrama determinat per l’estel pentagonal o l’estel de cinc puntes, obtinguda al travessar les diagonals d’un pentagon regular o prolongant els seus costats, que s’anomenava : Pentacle, pentalfa o pentagrama místic.

El pentagrama místic, va ser un dels tòpics geomètrics més importants de l’escola pitagòrica per les seves belles propietats geomètriques, de les quals neix el seu simbolisme místic. A més va poder estar en la base del més important sorgiment científic dels pitagòrics : les magnituds inconmesurables, una de les causes de la profunda crisi que arruinaria a la cofradia pitagòrica.

Please enable Java for an interactive construction (with Cinderella).

Encara, diem que una de les curioses propietats del pentagrama que imposava respecte als pitagòrics era la seva unicursalitat :. “ L’estel pentagonal pot ser travessada pel moviment d’un punt sense pasar dos vegades pel mateix costat ”.

Una altre segona propietat profundament aritmològica en la seva esencia inspirava als pitagòrics un entusiasme místic, relacionant el pentagrama amb la paraula salut ( บYıειﻤ = hiigieia, d’on deriva higiene ). Encara que la pareula te 6 lletras, a vegades es produia una contracció que feia desapareixer la primera ı ( com diuen algunes inscripcions ), deixant així amb 5 lletres, ugeia, que es situaven sobre cada un dels vèrtexs del pentagrama, que d’aquesta forma es convertia en l’anagrama suprem de la salut. Sent aquest el símbol de reconeixement dels pitagòrics, d’aquest podia vindre el terme Salut ! com a salut en la trobada de dues persones.

Hi ha molts més símbols pitagòrics : El dodecaedre com a quintaesencia de la cosmogonia pitagòrica; la sagrada ‘tetractys’ com a font i arrel de la naturalessa eterna; el triangle rectangle depositari de la inconmensurabilitat; el pentagrama místic símbol d’identificació dels pitagòrics i de la salut, etc ... Tots aquests són els talismans de l’activitat intel·lectual en el mode de vida pitagòric, on la música exerceix una influència definitiva en l’equilibri emocional.

Presentació     Introducció     Tales     Pitàgores     Euclides     Arquímedes     Altres