Pitàgores, la ciència i les matemàtiques. El cuadrivium Pitagòric

Si la finalitat suprema de la doctrina pitagòrica era fer-se a la divinitat i aquesta és concebuda com a ciència suprema, la virtut s’arribarà a posseir a traves de la saviesa que ens proporcionarà l'especulació científica. D’aquesta forma, pels pitagòrics l'accès al coneixement científic no només és un acte d’investigació, sinó una empresa de caràcter místic i religiós. Religió i ciència són els elements associats en el mode de vida pitagòric.

Pitàgores va ser el primer en utilitzar el terme cosmos per a descriure un univers ordenat i harmoniós intel·ligible per l’home a traves del número, que és el principi elemental, l’essència de totes les coses,  component essencial de l’harmonia matemàtica que deu guiar a tota investigació sobre l’univers. Pitàgores arribaria a aquesta reflexió a travès dels seus viatges pels pobles d’Orient Pròxim. Dels egipcis agafaria les formes de les figures geomètriques ajustades als números i a les proporcions, i de Mesopotàmia que els moviments dels astres estan regits per lleis numèriques. 

De la seva pròpia experimentació Pitàgores dedueix que l'harmonia musical també està guiada pels números. A travès d’això Pitàgores va establir que  el número és l’espècie de l’univers i que el número és l’arrel i la font de la naturalesa eterna. Els pitagòrics perseguien penetrar en el secret de l’harmonia dels números ja que desvetllat aquest, creien poder comprendre l’harmonia de l’univers. És més, pels pitagòrics la matemàtica era no només una realitat perfecta sinó l’autèntica realitat de la qual el nostre món quotidià no és més que un reflexe imperfecte, una ombra en el sentit del mite de la caverna platònica.

Però més allà de la filosofia, la mística i la religió, Pitàgores i els pitagòrics van aportar un cabal de coneixements matemàtics.

El cuadrivium pitagòric

Pitàgores va trobar el seu fonament matemàtic de la consonància musical, el que es considera la primera aplicació de la matemàtica a la descripció de les lleis de la naturalesa. L’aritmètica i la geometria es van vincular amb la música, que d’aquesta manera es converteix en una branca de les matemàtiques. Per a Pitàgores, la concordància de les proporcions aritmètiques, geomètriques i musicals i la seva extrapolació al cosmos determina que els astres donen  als seus moviments uns tons musicals harmoniosos, on la seva combinació produiria una prodigiosa melodia permanent, la música de les esferes .

Els dos elements pitagòrics : la música de les esferes i la seva cosmologia, serveixen per a incloure també a l’astronomia en l’àmbit matemàtic, que queda així completat en el que amb posterioritat es va anomenar les quatre arts del cuadrivium pitagòric : aritmètica, geometria, música i astronomia, que juntament amb les tres arts del trivium :.. gramàtica, retòrica i dialèctica, constitueixen les set arts liberals del currículum medieval.

Les quatre arts liberals del cuadrivium pitagòric : aritmètica, geometria, música i astronomia es representen de manera al·legòrica en forma de figures de dones portant cadascuna d’elles atributs diferents.

Presentació     Introducció     Tales     Pitàgores     Euclides     Arquímedes     Altres