Índex > Pitàgores > Teorema de Pitàgores > Geomètrica i Aritmètica del Teorema de Pitàgores | |||||||||||||||||||||||||||||
Demostracions algebràiques atribuides a Pitàgores
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Les demostracions algebràiques del Teorema atribuides a Pitàgores : La tradició, estableix que pitàgores havia donat una prova empírica del teorema amb base en les figures seguents : Però
molts historiadors coincideixen en que la demostració de Pitàgores es
basaria en la seva propia teoria de les proporcions ( imperfecta per
aplicar-se només a quantitats conmensurables ), de manera que la prova de
Pitàgores podria haver estat alguna de les dos següents : Èssent
ABC un triangle rectangle, amb l’angle recte en A i èssent AD
perpendicular al costat BC. SSegons els Elements VI.8 els triangles
DBA i DAC són tots dos semblants amb el triangle ABC.
De
la semblança dels triangles ABC, DBA, DAC resulta : BA
= BC , AC = BC
Elements VI.4 BD
BA CD
AC D’on
sobtenen les expressions de anomenat catet : Ba2
= bd · bc, ac2 = cd · bc Sumant
sobté : BA2
+ AC2 = ( BD + CD ) · BC = BC · BC = BC2 És
a dir : BA2
+ AC2 = BC2
De
la semblança dels triangles ABC, DBA i DAC resulta, segons els Elements
VI.19 ( “ La raó entre
les àrees d’un triangle semblants será igual al quadrat de la raó de
semblança ” ) : DBA
= DAC = ABC AB2
AC2 BC2 Però
de les propietats de la suma de proporcions ( Elements V.12 ) resulta : ABC
= DBA = DAC = DBA + DAC =
ABC BC2
AB2 AC2
AB2 + AC2
AB2 + AC2 Per
tant tenim : AB2
+ AC2 = BC2
Com
veiem aquestes demostracions del teorema de Pitàgores mantenen la
seva total vigencia en els llibres de text de matemàtiques elementals. Pitàgores
i els pitagòrics van buscar àvidament el camí per obtenir exemples de números
a, b, c que cumplisim a2 + b2 = c2, i van
trobar una llei de formació que es pot expressar en la forma : a
= m ( m imparell ) b
= 1 ( m2
– 1 )
2 c
= 1 ( m2 + 1 )
2 que
permet obtenir les anomenades ternes pitagòriques, que resulten ser
ternes en les que la hipotenusa i el catet major es diferencien en una
unitat. A més, per a m = 3 resulta el triangle egipci, mentres que per m=
5 resulta l’origen del triangle indi.
Aquest
apartat té una gran finalitat, que és demostrar el teorema de Pitàgores
de dues formes diferents, però com ben sabem aquest teorema, és
segurament el més gran de totes les matemàtiques. Si la grandessa es
mesurés pel número de demostracions diferents de les quals pot
presumir un teorema, llavors l’obra mestra de Pitàgores guanya amb
diferència, doncs existeixen literalment centenars d’argumentacions que
estableixen la seva validessa. Certament,
algunes proves geomètriques, algebràiques són petites variants d’unes
altres i en conjunt tendeixen a confundir més que a il·luminar, però la
seva existencia deixa un punt ben clar : aquest teorema ha tingut ocupats
als matemàtics des de l’època clàssica fins al present.
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Presentació Introducció Tales Pitàgores Euclides Arquímedes Altres |