Plató va néixer cap al 427 a.C. i va morir l’any 347 a.C. Mai es va interessar per les ciències físiques. La idea és al seu judici l’ únic objecte de coneixement. L’oposició entre forma i matèria permet només trobar la veritat en el món de les idees, eternes i inalterables, però no en el món físic, la regió de lo contradictori i incomplet, on al màxim que es pot arribar es a un alt grau de probabilitat per mitjà de la matemàtica.

 

Formava part de la classe alta de la ciutat. Als vint anys mantenia relació amb Sòcrates i aquest va ser el seu mestre. L’admirava tant que el va fer protagonista de la major part dels seus Diàlegs.

Amb la intenció d’intervenir en política visità al tirà de Siracusa (Illa de Sicília), però l’intent no va servir i va acabar sent venut com esclau en la plaça pública. Per sort el va adquirir un pitagòric d’Atenes que el coneixia. Quan, de tornada a Atenes, Plató va voler reintegrar els diners que havia pagat per salvar-lo, el pitagòric refusà. Amb aquests diners Plató va comprar un terreny situat en la zona dedicada a l’heroi Academo, en el qual va fundar la seva escola, la Acadèmia. Aquesta escola es va mantenir oberta per més de 900 anys. De Plató es conserven les seves obres completes, amb 25 diàlegs, la Apologia de Sòcrates i un conjunt de 13 cartes.

Mentre l’ oposició entre idea i matèria és molt forta si tractem d’investigar els detalls del món extern, aquesta desapareix al veure a aquest últim com una totalitat, el món es llavors vist com el lloc on les idees manen totalment, com el Cosmos, l’Ésser vivent perfecte, format a imatge de Déu, com una obra d’art divina. . En les seves proposicions sobre la construcció del món, Plató mai descendeix de detalls i elles no son sempre fàcils de seguir, doncs tenen més bé el caràcter d’una representació intel·lectual i estan fortament mesclades amb il·lustracions mitològiques.  

En el seu diàleg anomenat "El Timeo" , Plató descriu la seva visió del Cosmos. D’acord amb Plató, Deu creà el món i li va donar la forma més perfecte, la d’una esfera. L’ànima del món va ser posada pel seu creador en el centre, entenent-se  a través de tot, sent tant en l’edat com en essència anterior al seu cos. 

Plató, sota influencia pitagòrica, deriva les distàncies als planetes de dos sèries de números: 1,2,4,8 i 1,3,9,27. Ordena els cossos celestes de la següent manera: Luna 1, Sol 2, Venus 3, Mercuri 4, Mart 8, Jupiter 9, Saturn 27.

Creia també que les matemàtiques, en la seva forma ideal, podien inclòs aplicar-se als cels. Creia que els cossos celestes exhibien una forma geomètrica perfecte. Descrivia els cinc ( i només cinc) cossos sòlids regulars possibles . Aquests cossos eren el tetràedre de quatre costats, el hexàedre de sis ( o cub) , el octàedre de vuit, el dodecàedre de dotze i el icosàedre de vint.