3. La hipòtesi : una possible explicació

Per a explicar què és una hipòtesi i el seu paper en la investigació científica ens centrarem en una situació pròpia de la vida diària.

Primera hora del matí, la professora de Ciències passa llista. Avui no ha vingut el Miquel. El problema : Per què no ha vingut el Miquel a classe ? És possible pensar raonablement en diverses causes : potser s’ha posat malalt, potser s’ha adormit, potser ha anat al dentista, potser hi ha hagut un problema familiar...

Aquestes afirmacions del tipus “potser ...” són anomenades hipòtesis. Com veus una hipòtesi és una possible explicació a un problema que cal resoldre o investigar.

La persona que investiga enuncia la hipòtesi basant-se en els seus coneixements previs, en dades i informacions que ja li són conegudes. Aprofundirem una mica més en el cas del Miquel.

n        Si sabem que el Miquel acostuma a faltar a primera hora del matí de cada primer dimecres de mes, perquè té visita al dentista i

n         avui resulta que és dimecres i és primera hora del matí,

n        sembla raonable pensar que la hipòtesi potser ha anat al dentista sigui encertada. Malgrat tot caldria fer una trucada telefònica a casa del Miquel,

n        perquè podria passar que hagués agafat el grip i avui estigués al llit.

Les proves, els experiments, serveixen per determinar si una hipòtesi és vàlida o és equivocada.

Els científics i científiques emeten hipòtesis en el marc de la teoria que defensen. Les situacions que investiguen aquestes persones són molt particulars i diferents de les que poden presentar-se en la nostra vida quotidiana. Nosaltres no podem fer ciència tal com ho fan ells i elles. Entre d’altres factors, perquè les persones científiques acostumen a plantejar-se problemes que fins ara no tenen solució o que, quan la tenen, no és massa satisfactòria. Abans de tot, han intentat saber tot el que es pot arribar a conèixer sobre aquella situació que han d’investigar.

La hipòtesi és un factor molt important en el procés d’investigació científica. Com passa quan una persona identifica un problema investigable, les hipòtesis que formula una persona també estan influïdes pels seus propis punts de vista. És possible que dues persones científiques, defensores de teories diferents, formulin diferents hipòtesis a partir d'un mateix problema.

No hi ha cap mètode, no hi ha regles, per a formular "bones" hipòtesis. En la formulació final de la hipòtesi no és necessari començar amb la paraula "potser" però també és veritat que es convenient fer-ho. Això sí, quan formulem una hipòtesi ho hem de fer de manera que sigui coherent amb el problema que tractem. Les úniques condicions que ens posarem en la formulació d’hipòtesis és que siguin raonables (que ofereixin una explicació raonable al problema) i que puguin ser verificades a través d’una prova o experiment.

No és raonable pensar que el Miquel no ha vingut a classe perquè els seus pares no l’han deixat venir. Mai es podrà comprovar una hipòtesi que digui que el Miquel no ha vingut a classe perquè “potser era el seu destí”. Aquestes dues respostes no poden considerar-se hipòtesis.

No obstant aquesta condició pot ser relativa : algunes hipòtesis que s’han formulat al llarg de la història de la ciència semblaven no tenir fonament quan van ser formulades per primera vegada; molt temps després poden ser verificades. Aquest és el cas de les primeres explicacions de Wegener sobre la deriva dels continents, o de les primeres idees sobre que la Terra girava al voltant de Sol, totalment insostenibles en el moment en què van aparèixer. També és veritat que pot passar molt de temps fins que una hipòtesis pugui ser verificada per experimentació; pot ser que en el moment de ser formulada no es disposi de mitjans tècnics per poder-la verificar.

Lògicament la hipòtesi que es formula ha de relacionar-se amb el fenomen sobre el que es centra el problema que s'investiga. Però és veritat que la naturalesa de la hipòtesi depèn dels coneixements i de l'habilitat i creativitat de cada persona científica. I això depèn més l’experiència de la persona, de la seva filosofia de la vida (que no està necessàriament relacionada amb els seus plantejaments científics). Si té èxit en l'elecció de la hipòtesi, aquesta es confirmarà quan es faci l'experiment. Si no, la hipòtesi serà refutada.