|
|
El 26 d'abril de 1564 va ser batejat en l'Església de la
Santíssima Trinitat de Stratford-upon-Avon un nen dit 'Guilielmus' fill de
'Iohannes Shakspere'. Tradicionalment s'ha establert el 23 d'abril, dia de Sant
Jordi patró d'Anglaterra, com a data de naixença de William Shakespeare. William era el tercer dels vuit fills i primer baró del
matrimoni Shakespeare. El seu pare, John, era un comerciant de llana bastant pròsper
que pel matrimoni amb Mary Arden, procedent d'una família terratinent
i catòlica del Comtat de Warwickshire, havia ascendit de posició
social. John Shakespeare va tenir diversos càrrecs honorífics en la política
local de Stratford arribant a ser alcalde al 1568. Al 1597 li va ser concedit un
escut d'armes que el va convertir en 'Cavaller'. Se sap que el germà menor de
William, Edmund, nascut al 1580 i mort al 1607 també es va dedicar a la carrera
d'actor teatral. No es té notícia exacta del pas del jove William per
l'escola local, però se suposa que , com a fill d'una família acomodada, va
ser alumne d'ella. La King's New School de Stratford-upon-Avon estava dirigida
en temps de Shakespeare per John Cotton, mestre d'àmplia formació humanística
i suposadament catòlic. El nivell d'exigència d'una Grammar School (equivalent
al nostre batxillerat) del S XVI era molt superior a l'actual. Els alumnes
assistien a l'escola des dels vuit fins els quinze anys i l'ensenyament se
centrava en el llatí. A les classes superiors l'ús de l'anglès estava
prohibit i els alumnes devien adquirir un respectable coneixement de la llengua
i literatura llatines. Prevalia l'estudi de l'obra de Esop, traduïda al llatí,
d'Ovidi i de Virgili. No hi ha notícia exacta de la dedicació de Shakespeare
al deixar l'escola. Algunes tradicions el suposen aprenent de carnisser i
d'altres, més creïbles, mestre en alguna localitat del comtat de Lancashire.
Els biògrafs de Shakespeare consideren aquest període (1578-1582) la primera
de les dues èpoques anomenades "anys perduts" . El 28 de novembre de 1582 William Shakespeare, als 18 anys
d'edat, va contreure matrimoni amb Anne Hathaway. Ella ja tenia 26 anys i era
filla d'un pròsper granger de Worcester. Als sis mesos va néixer la seva
primera filla que va ser batejada a Stratford-upon-Avon el 26 de maig de 1583
amb el nom de Susanna. Dos anys més tard, el 2 de febrer de 1985 van néixer
els bessons Hamnet i Judith. El noi moriria als 11 anys d'edat i Judith
arribaria a l'edat adulta, casant-se amb Thomas Quiney al 1616 pocs mesos abans
de la mort del seu pare. El segon període dels “anys perduts" se situa
entre el 1585 i 1592 però és de suposar que Shakespeare hagués dedicat alguns
anys de la seva vida a la lectura de les obres que més tard es convertirien en
fonts de molts dels seus arguments. Es desconeix la causa del trasllat a Londres. Hi ha
diverses llegendes que el qualifiquen de fugida amb motiu d'una caça de cérvols
furtiva protagonitzada pel jove William. En qualsevol cas la família va
romandre en Stratford i a partir de 1592 apareixen referències escrites a la
seva carrera com a escriptor a Londres. Shakespeare va estar sota la protecció
dels Comtes de Pembroke i de Southampton, cap aquest últim sembla que haguessin
estat dirigits els apassionats sonets d'amor dedicats a un misteriós jove. Al
1591 comença els seus celebrats Sonets que donarà per finalitzats al 1594. Al
1591 escriu Lament d'amor, al 1592 Venus i Adonis, al 1593 La
violació de Lucrècia, al 1597
El Pelegrí apassionat, en 1601 El Fènix i la Tortuga, (Quant a
dramaturg vegeu carrera teatral). A part de tot el referent a la seva carrera teatral, es
conserven nombrosos documents relatius a la seva residència londinenca, com són
evasió d'impostos, adquisició de propietats, relacions amb altres personatges,
etc. i també del seu continu contacte amb Stratford i la seva família (veure cronologia).
Al 1592 la pesta va assolar la ciutat de Londres i tots els teatres van haver de
ser tancats. La reobertura dels teatres al 1593 seria decisiva per a la carrera
teatral de Shakespeare. Al 1596 el pare de Shakespeare va aconseguir per fi
l'estatut de "cavaller" amb el corresponent escut d'armes sota el lema
francès "Non sanz droict" (No sense dret). A l'agost d'aquest mateix
any, Shakespeare va perdre al seu únic fill baró, Hamnet d’ 11 anys, que va
ser enterrat a Stradtford-upon-Avon. La pèrdua del fill és recordada per
Shakespeare en uns versos del seu drama històric El
Rei Joan. La compra d'una de les millors cases de
Stratford-upon-Avon per part de Shakespeare al 1597 demostra la prosperitat econòmica
que en aquesta època ja gaudia el dramaturg. Al 1601 va morir John Shakespeare
i William va heretar l'escut d'armes de la família. Al 1607 la filla gran de
Shakespeare es va casar amb el metge John Hall a Stratford i al 1608 va néixer
Elisabeth Hall, l'única néta que sobreviuria. Mary Shakespeare va morir al 1608 i va ser enterrada amb
tots els honors al panteó familiar. Es creu que a partir d'aleshores
Shakespeare es va anar allunyant cada vegada més de l'enrenou de Londres i es
va retirar a Stratford-upon-Avon. Al 1613 van morir els tres únics germans que
li quedaven a William. La seva filla menor, Judith es va casar a Stratford al
febrer de 1616 amb aquell Thomas Quiney de qui es conserva l'única carta
dirigida a Shakespeare. Dos mesos més tard, se suposa que el 23 d'abril,
Shakespeare moria per a ser enterrat el dia 25 a l'Església de la Santísima
Trinitat. Al 1623 va ser finalitzat el monument funerari de
Shakespeare, dissenyat per Gheerart Janssen, un marmolista que tenia
taller al costat del Globe Theatre a Londres. A més del gravat aparegut en el
Primer Foli, l'estàtua d'aquest monument és l'única imatge que ens ha quedat
de Shakespeare. |