Google a XTEC
  

Principal Mapa

Biografia

 

Biografia
Cronologia
Carrera teatral
Polèmica sobre l'autoria

Bibliografia

Burton, S. H.Shakespeare's life and stage; Chambers, 1989
Honan, Park Shakespeare a life ; Oxford University Press, 1998
Rowse, A.L. Shakespeare the man; Harper & Row, 1973
Vergés, Gerard Tretze biografies imperfectes; Destino, 1986

El 26 d'abril de 1564 va ser batejat en l'Església de la Santíssima Trinitat de Stratford-upon-Avon un nen dit 'Guilielmus' fill de 'Iohannes Shakspere'. Tradicionalment s'ha establert el 23 d'abril, dia de Sant Jordi patró d'Anglaterra, com a data de naixença de William Shakespeare.

William era el tercer dels vuit fills i primer baró del matrimoni Shakespeare. El seu pare, John, era un comerciant de llana bastant pròsper que pel matrimoni amb Mary Arden, procedent d'una família terratinent  i catòlica del Comtat de Warwickshire, havia ascendit de posició social. John Shakespeare va tenir diversos càrrecs honorífics en la política local de Stratford arribant a ser alcalde al 1568. Al 1597 li va ser concedit un escut d'armes que el va convertir en 'Cavaller'. Se sap que el germà menor de William, Edmund, nascut al 1580 i mort al 1607 també es va dedicar a la carrera d'actor teatral.

No es té notícia exacta del pas del jove William per l'escola local, però se suposa que , com a fill d'una família acomodada, va ser alumne d'ella. La King's New School de Stratford-upon-Avon estava dirigida en temps de Shakespeare per John Cotton, mestre d'àmplia formació humanística i suposadament catòlic. El nivell d'exigència d'una Grammar School (equivalent al nostre batxillerat) del S XVI era molt superior a l'actual. Els alumnes assistien a l'escola des dels vuit fins els quinze anys i l'ensenyament se centrava en el llatí. A les classes superiors l'ús de l'anglès estava prohibit i els alumnes devien adquirir un respectable coneixement de la llengua i literatura llatines. Prevalia l'estudi de l'obra de Esop, traduïda al llatí, d'Ovidi i de Virgili.

No hi ha notícia exacta de la dedicació de Shakespeare al deixar l'escola. Algunes tradicions el suposen aprenent de carnisser i d'altres, més creïbles, mestre en alguna localitat del comtat de Lancashire. Els biògrafs de Shakespeare consideren aquest període (1578-1582) la primera de les dues èpoques anomenades "anys perduts" .

El 28 de novembre de 1582 William Shakespeare, als 18 anys d'edat, va contreure matrimoni amb Anne Hathaway. Ella ja tenia 26 anys i era filla d'un pròsper granger de Worcester. Als sis mesos va néixer la seva primera filla que va ser batejada a Stratford-upon-Avon el 26 de maig de 1583 amb el nom de Susanna. Dos anys més tard, el 2 de febrer de 1985 van néixer els bessons Hamnet i Judith. El noi moriria als 11 anys d'edat i Judith arribaria a l'edat adulta, casant-se amb Thomas Quiney al 1616 pocs mesos abans de la mort del seu pare.

El segon període dels “anys perduts" se situa entre el 1585 i 1592 però és de suposar que Shakespeare hagués dedicat alguns anys de la seva vida a la lectura de les obres que més tard es convertirien en fonts de molts dels seus arguments.

Es desconeix la causa del trasllat a Londres. Hi ha diverses llegendes que el qualifiquen de fugida amb motiu d'una caça de cérvols furtiva protagonitzada pel jove William. En qualsevol cas la família va romandre en Stratford i a partir de 1592 apareixen referències escrites a la seva carrera com a escriptor a Londres. Shakespeare va estar sota la protecció dels Comtes de Pembroke i de Southampton, cap aquest últim sembla que haguessin estat dirigits els apassionats sonets d'amor dedicats a un misteriós jove. Al 1591 comença els seus celebrats Sonets que donarà per finalitzats al 1594. Al 1591 escriu Lament d'amor, al 1592 Venus i Adonis, al 1593 La violació  de Lucrècia, al 1597 El Pelegrí apassionat, en 1601 El Fènix i la Tortuga, (Quant a dramaturg vegeu carrera teatral).

A part de tot el referent a la seva carrera teatral, es conserven nombrosos documents relatius a la seva residència londinenca, com són evasió d'impostos, adquisició de propietats, relacions amb altres personatges, etc. i també del seu continu contacte amb Stratford i la seva família (veure cronologia). Al 1592 la pesta va assolar la ciutat de Londres i tots els teatres van haver de ser tancats. La reobertura dels teatres al 1593 seria decisiva per a la carrera teatral de Shakespeare.

Al 1596 el pare de Shakespeare va aconseguir per fi l'estatut de "cavaller" amb el corresponent escut d'armes sota el lema francès "Non sanz droict" (No sense dret). A l'agost d'aquest mateix any, Shakespeare va perdre al seu únic fill baró, Hamnet d’ 11 anys, que va ser enterrat a Stradtford-upon-Avon. La pèrdua del fill és recordada per Shakespeare en uns versos del seu drama històric El Rei Joan. 

La compra d'una de les millors cases de Stratford-upon-Avon per part de Shakespeare al 1597 demostra la prosperitat econòmica que en aquesta època ja gaudia el dramaturg. Al 1601 va morir John Shakespeare i William va heretar l'escut d'armes de la família. Al 1607 la filla gran de Shakespeare es va casar amb el metge John Hall a Stratford i al 1608 va néixer Elisabeth Hall, l'única néta que sobreviuria. 

Mary Shakespeare va morir al 1608 i va ser enterrada amb tots els honors al panteó familiar. Es creu que a partir d'aleshores Shakespeare es va anar allunyant cada vegada més de l'enrenou de Londres i es va retirar a Stratford-upon-Avon. Al 1613 van morir els tres únics germans que li quedaven a William. La seva filla menor, Judith es va casar a Stratford al febrer de 1616 amb aquell Thomas Quiney de qui es conserva l'única carta dirigida a Shakespeare. Dos mesos més tard, se suposa que el 23 d'abril, Shakespeare moria per a ser enterrat el dia 25 a l'Església de la Santísima Trinitat. 

Al 1623 va ser finalitzat el monument funerari de Shakespeare, dissenyat per Gheerart Janssen, un marmolista que tenia  taller al costat del Globe Theatre a Londres. A més del gravat aparegut en el Primer Foli, l'estàtua d'aquest monument és l'única imatge que ens ha quedat de Shakespeare.

 

   
free hit counter  

 Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol  2004  Correspondència amb ls professora

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament 

Xarxa telemàtica educativa de Catalunya