|
|
|
|
|
En temps de Shakespeare les
companyies teatrals ambulants solien recórrer les ciutats angleses duent les
representacions que havien triomfat anteriorment a Londres. És molt creïble
que Shakespeare, des de la seva infància, hagués vist representades
algunes obres de Plaute i Terenci. També s'ha especulat sobre la possibilitat
que Shakespeare hagués viatjat fora de Stratford i acudit a gran nombre de
representacions teatrals durant els anomenats anys
perduts . Al 1587 va morir un actor de la
companyia dels Queen's Men que era una de les companyies més prestigioses
en aquell temps i estava patrocinada ni més ni menys que per la pròpia Reina.
Al poc temps, els Queen's Men van actuar a Stratford i s'ha vist en això una
possibilitat per a què Shakespeare s'oferís a ocupar el lloc de l'actor mort i
s'hagués incorporat d'aquesta manera al món del teatre. També s'ha dit que
Shakespeare podria haver partit cap a Londres apropant-se al món del teatre a
través de treballs subalterns com el de palafrener o criat mentre es dedicava a
llegir i escriure. De qualsevol forma, en 1592
Shakespeare ja era un membre reconegut en l'àmbit teatral londinenc com
testifica la referència jocosa i despectiva de M Robert
Greene que al·ludeix a Shakespeare en un joc de paraules
"shake-scene" (l'escena tremola) i el crida "upstart crow"
(corb nou arribat). En aquesta època Shakespeare
encara no formava part d'una única companyia sinó que les seves obres eren
representades per alguna de les existents; sembla que Enric
VI La Comèdia dels Errors
i Titus Andrònic van ser representades
amb gran èxit pels Pembroke's Men, una companyia sota el mecenatge d'Henry
Herbert, Comte de Pembroke. En 1592 va esclatar la pesta a
Londres i es va suspendre qualsevol activitat pública. Amb les portes dels
teatres tancades, Shakespeare sembla haver-se decantat per la producció poètica.
D'aquesta època procedeix la seva relació amb el Comte de Southampton a qui al
1593 dedicaria el seu Venus i Adonis
i en qui s'ha vist al misteriós jove objecte d'amor dels Sonets . Després de dos anys de pesta,
els teatres van tornar obrir les seves portes i els antics Lord Stranger's Men
van passar a dir-se Lord Chamberlain's Men. Shakespeare es va fer
copropietari de la companyia juntament amb Richard Burgabe i William Kempe. Se
sap que la companyia va actuar bastants cops a la Cort d'Isabel I .
D'aquesta època procedeixen Romeu i Julieta,
Ricard II, El rei Joan
i Treball d'Amor perdut.
A partir de 1599 la prosperitat
dels Lord Chamberlain's Men va anar en augment. Fins aleshores havien actuat a
prestigiosos teatres com el Swann, el Theatre i el Curtain, però al 1595 van
adquirir el Globe del què van ser propietaris fins que en 1613 un
incendi el va destruir. Els Lord Chamberlain Men també van adquirir els drets
exclusius del teatre de Blakfriars, més petit i d'audiència distingida, per a
les representacions hivernals que no podien tenir lloc al Globe per ser
aquest a l'aire lliure. Sembla que Shakespeare va tenir
més èxit com a dramaturg i escriptor que com actor. Se sap que va actuar al
1598 a una obra de Ben Jonson i que li agradaven els papers
"reials". Va ser l'espectre a Hamlet i
Adam d'Al vostre gust Al 1598 Francis Meres publica el
seu famosa Palladis Tamia en la qual diu
textualment: "Tal
i com Plaute i Sèneca són considerats els millors en comèdia i en tragèdia
entre els llatins, així Shakespeare entre els anglesos és el més excel·lent
en ambdós gèneres per a l'escenari; de la comèdia, en són testimoni el
seu Dos Cavallers de Verona,
els seus Errors , els seu Treball
d'amor perdut, els seu Treballs
d'amor guanyat, el seu Somni d'una nit d'estiu
i el seu Mercader de Venècia;
de la tragèdia, els seus Ricard II, Ricard
III, Enric IV, El
Rei Juan, Titus Andrònic i el
seu Romeu i Julieta" Al 1603 va morir la Reina Isabel
I va ser substituïda per Jaume I,
fill de la malmesa Maria Estuard i que ja era Rei d'Escòcia. Els Lord
Chamberlain's Men van passar a dir-se King's Men i a ésser per tant la
companyia a la qual el rei afavoria explícitament. Aquest va ser el període de
més esplendor en l'obra de Shakespeare, les seves grans tragèdies i les més
elaborades de les seves comèdies procedeixen d'aquesta època (per a
cronologies concretes veure Teatre de
Shakespeare). A partir de 1607 la trajectòria
de Shakespeare com a dramaturg dóna un gir important. Shakespeare comença a
retirar-se cada vegada més de l'escena i passa llargues temporades a Stratford
fins que al 1608 es retira allí definitivament. Shakespeare escriu les seves
obres per a ser representades davant la Cort i els drames adquireixen un caràcter
més refinat, un humor més fi i una sublim simbiosi de tragèdia i comèdia
matisada per elements màgics o sobrenaturals; són els celebrats Romanços
que tanquen la producció del dramaturg. Després de La
Tempesta, Shakespeare ja només col·laborarà amb John Fletcher en
dues obres del 1613: Enric VIII i Dos
parents nobles |
|
Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol 2004
|
