Títol original: Ungeduld
Text: Wilhelm Müller
Música: Franz Schubert

Impaciència
Voldria gravar en l'escorça de tots els arbres
En tots els còdols,

Joiós sembraria en totes les feixes
Amb llavors de bruguera que aviat floreixen
I escriure voldria en tots els papers que trobés:
"El meu cor és teu, teu, i eternament serà per a tu".

Voldria ensenyar-li a un estornell jove,
Fins que aprengués a dir-la amb absoluta claredat
I amb idèntic accent amb la que la pronuncien els meus llavis,
Amb tot el deler que omple el meu cor,
Perquè cantés a la seva finestra:
"Teu, teu és el meu cor i per a tu serà eternament".

Voldria que ho digués la fresca brisa del matí
A l'acaronar suaument el jardí florit,
I que ho repetissin totes les flors,
Que la seva flaire ho digués:
"Rierol, les teves ones mouen les pedres.
El meu cor és teu, teu, i eternament serà per a tu".

Crec que es deu llegir en els meus ulls,
Que es pot conèixer en la vermellor de les meves galtes,
Que ho revela el mutisme dels meus llavis
I que fins i tot l'alè em traeix sense voler.
I ella no se'n adona dels meus tímids anhels, que li diuen:
"Teu, només teu és el meu cor, i eternament serà per a tu".

Traducció: Susagna Argemí (a partir del text original i de la traducció castellana de Federico Sopeña)

L'indicador
Per què evito els camins
Que recorren altres rodamons,
I cerco camins amagats
Per rocoses altures nevades?

Al cap i a la fi no he fet res
Que em faci allunyar-me dels homes.
Quin absurd anhel em condueix
A paratges desolats?

Hi ha indicadors al costat dels camins.
Assenyalen ciutats
I jo vagarejo sense parar,
Inconsolable, però busco descans.

Veig un indicador
Immòbil davant dels meus ulls.
He de continuar un camí
Del que ningú ha tornat encara.

Traducció: Susagna Argemi (a partir del text original i de la traducció castellana de Sergio Quinto Serna)