Wilhelm Müller (1794-1827)

BIOGRAFIA

Wilhelm Müller va néixer a Dessau (Alemanya). Filòleg, historiador i poeta, va estar lligat als corrents romàntics de la seva època i exaltà la lluita dels grecs per la seva independència.

Es va interessar també en el folklore alemany, l'òpera i la poesia contemporània alemanya i anglesa. D'entre els escriptors anglesos va admirar profundament l'obra de Lord Byron de qui va escriure una biografia.

Wilhelm Müller es troba entre els joves talents que van rebre una forta influència de l'obra de Friedrich Hölderlin. De fet, els seus poemes, musicats per Franz Schubert en forma de Lieder, estan impregnats dels motius que rauen en la lírica de Hölderlin.

Així doncs, excel·lí amb els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin (La bella molinera) i Die Winterreise (Viatge d'hivern), que Franz Schubert publica respectivament els anys 1823 i 1827, any de la mort de Müller als 33 anys.

Els poemes de Müller van ser publicats l'any 1823 a Leipzig, els dotze primers, i a Breslau els deu següents. El cicle complet, de vint-i-quatre poemes, que són els que musica Schubert no van aparèixer fins l'any 1824.

Dos temes fonamentals, pels que Schubert es va sentir sempre atret dominen els poemes de Müller: la idea del viatge i la de la soledat. El viatge de Winterreise és més interior que exterior. El protagonista ha patit ja el desengany amorós abans de començar.

Un vent gelat envaeix tota la peripècia. La identificació dels diferents estats d'ànim amb objectes o motius del paisatge és molt acusada. Hi ha, melòdicament, una generalització de tonalitats menors, en setze dels vint-i-quatre lieder. Per a descriure els diversos estats anímics, que acostumen a estar dominats per un sentiment d'angoixa general, Schubert utilitza els mitjans més sintètics i profunds, depurant la part pianística i eliminant qualsevol ornament en l'aspecte vocal.

ROMANTICISME

Friedrich Hölderlin (1770-1843), molt aviat reivindicat pels romàntics, diu en el seu Hiperió: "Que tot canviï a fons! Que de les arrels de la Humanitat sorgeixi el nou món! Que un nou déu regni sobre els homes, que un nou futur s'obri als seus ulls!"

Aquestes paraules de Hölderlin podrien resumir el sentir general de l'època en la que va viure Schubert. És el gran moment d'escriptors i poetes, la influència dels quals en les altres arts serà determinant. Sorprèn, tanmateix constatar des d'un punt de vista biogràfic, les similituds entre les vides dels artistes de l'època, esquitxades per la bogeria, la pobresa, la mort en plena joventut i maduresa creativa.

Els artistes trenquen motlles i convencions, creant un nou llenguatge adaptat a les seves noves necessitats, quan el classicisme esgota els seus propis recursos i el seu rígid formalisme resulta inoperant. Configuren amb els seu art un paisatge d'ombres i boires, al límit del precipici de l'al·lucinació que la subjectivitat alimenta i exhaureix, buscant sempre en el retorn a la natura un recer a la seva anguniosa soledat.

La recerca sorgeix d'un mateix, com a expressió de les pròpies experiències i emocions. Poetes, pintors i músics van buscar en el seu jo la mesura de totes les coses, i de l'originalitat de les seves concepcions s'esdevé un nou llenguatge i noves maneres d'expressar-se, que el Romanticisme convertirà en ideologia i en una manera de sentir universal.

Beethoven i Schubert viuen aquest moment màgic en que la música s'està transformant, a cavall entre les concepcions classicistes i el ple Romanticisme. Tots dos són els primers en anticipar la nova concepció del Romanticisme mantenint alhora una estreta relació amb els seus models i antecessors, Haydn i Mozart.

La música serà considerada la més romàntica de totes les arts, ja que es troba entre el somni i la realitat, i és l'estat ideal i perfecte de l'art, l'objectiu cap al qual han d'anar totes les arts. [més informació...]