ROMANTICISME
Característiques
generals
La gran
creació de la música del romanticisme, queda palesa en
la progressiva dissolució dels esquemes formals clàssics
i la seva substitució per una forma que no coneix uns quadres
estructurals preconcebuts i que sorgeix de les intuïcions o de
la imaginació del compositor.
El nou lema del Romanticisme podria ser:
"Ni un sol compàs de més sobre l'autèntica
inspiració"
La música
romàntica troba les premisses fonamentals en el radical canvi
del sentit poètic que es tradueix en la revolució que
s'esdevé en el llenguatge musical.
El Romanticisme, com a tal, neix a Alemanya, inicialment com a moviment
literari i podríem dir que abasta tot el s.XIX.
Els antecedents literaris del Romanticisme es troben en autors com Schiller
i Goethe i inclús Hölderlin.
No és estrany, doncs, que durant aquest període el "Lied"
(cançó), conjunció de poesia i música, aconsegueixi
el seu punt culminant i adquireixi la seva màxima expressió.
El compositor de "Lieder" per excel·lència va
ser Franz Schubert (1797-1828).
Exemple: "Gretchen am Spinnrade"
Text de Goethe i Música
de Schubert.
L'HARMONIA
va ser el terreny on de manera més punyent es va sentir la necessitat
de llibertat.
En harmonia hi havia certs acords o successió d'acords "prohibits"
i en la composició s'havia de respectar tota una sèrie
de fòrmules musicals, fora de les quals era impensable l'harmonia.
El primer compositor que trenca la norma és Ludwig
van Beethoven (1770-1827).
La revolució
en l'harmonia, aquest desig de trencar motlles, és una de les
manifestacions que s'estava desenvolupant en les entranyes del romanticisme
musical.
L'any 1832 pren cos l'anomenat romanticisme "temàtic"
o "anecdòtic" que neix a França a l'entorn de
peces teatrals tan significatives com "Crowmwell" obra atribuïda
a Skakespeare i "Hernani" de Victor Hugo.
Els músics cercaven, per a les seves obres, arguments de temàtica
històrica on d'alguna manera es reflectís l'aspiració
de l'època cap a la llibertat política i es poguessin
mostrar aspectes curiosos de l'Edat Mitjana.
Aquesta cerca es va manifestar en la tria dels temes de les ÒPERES
com per exemple "Guillem Tell" de Gioacchino Rossini (1792-1868),
on el patriotisme es desenvolupa en un ambient medieval en mig de boscs,
llacs i muntanyes.
La subjectivitat
del romanticisme, la necessitat de recrear el "jo" íntim,
requereix una elasticitat que pugui expressar diversos estats d'ànim
i les incessants fluctuacions de la vida espiritual.
Va ser necessari, doncs, una radical reforma del llenguatge musical.
Es qüestiona l'equilibri de la relació tonal de la sonata
clàssica en benefici d'una constant modulació, amb l'ús
cada vegada més lliure de la dissonància, element de gran
penetració psicològica ja que desvirtua la sensació
de repòs.
Aquest camí ens condueix a Richard Wagner (1813-1883).
Així,
la conseqüència més profunda del romanticisme en
el llenguatge musical, va ser aquesta DISSOLUCIÓ de l'HARMONIA
clàssica, entesa com a il·limitada possibilitat de MODULACIÓ.
L'evolució
instrumental, pel que fa a la recerca del timbre adequat com a necessitat
de trobar aquell so que expressés amb més fidelitat el
sentiment, va ser un altre dels aspectes que van tenir una extraordinària
importància en el romanticisme musical.
Els efectes timbrats i instrumentals es van explorar amb apassionat
interès i l'elecció d'un o altre instrument, constituïa
una de les més grans preocupacions del compositor.
Aquest aspecte que comença amb el romanticisme, s'ha convertit
actualment en una de les claus fonamentals de la música.
És amb l'orquestra on es pot jugar amb juxtaposicions timbrades
i les seves combinacions, buscant sobretot el "color".
Un dels compositors que hi posa especial atenció és Hector
Berlioz (1803-1869).
El "color"
de la música convergeix en un gènere nou: el POEMA SIMFÒNIC.
És una mena d'òpera instrumental sense escenes i amb personatges
concrets encarnats pels instruments o per temes musicals.
És la traducció en música d'objectes i sensacions
externes, per una banda la natura i per una altra, la "correlació
total entre el text i la música", convertint-se en música
DESCRIPTIVA.
Igual que el "Lied", el poema simfònic és una
altra manifestació d'aquest lligam del romanticisme musical amb
la literatura, però també amb la natura.
D'alguna manera, la música descriptiva troba un camp adobat en
l'exaltació del nacionalisme, la descripció del paisatge
i la utilització del folklore en la recerca de les pròpies
arrels.
Trobem dins del nacionalisme musical, corrent compositiu del Romanticisme,
al compositor rus Modest Mussorgsky
(1839-1881).
No podem
oblidar-nos del VIRTUOSISME representat per Nicòlo Paganini (1782-1840),
que ha passat a la història com el "virtuós del violí"
i de "sa majestat el PIANO", l'instrument romàntic
per excel·lència.
La veritable evolució de la música en el Romanticisme
es troba en les obres pianístiques. Pensem en Franz Liszt (1811-1886)
i Frédéric Chopin
(1810-1849), anomenat el "Poeta del piano".
En paraules
de l'escriptor i compositor E.T.A. Hoffmann:
"La música és la més romàntica de
totes les arts"
|