LES MAGISTRATURES (archaí)

La ciutadania delegava part de la seva sobirania a les magistratures, que eren majoritàriament obertes a tothom, col·legiades i anuals. Els magistrats eren escollits per sorteig tret de les archaí militars i financeres, que, com que requerien coneixements especialitzats, eren elegides per l'assemblea. Tots els magistrats, des dels més alts fins als menors, en acabar el seu any de mandat havien de rendir comptes de la seva administració a la comissió de comptables de la bulé i, després encara qualsevol ciutadà podia presentar una denúncia per mala gestió, que, si es démostrava, podia acabar amb una sanció.

Arconts (archóntes)

De les magistratures sortejades la més important és l'arcontat. Els arconts (archóntes) eren nou més un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els ciutadans de les dues primeres classes, si bé les condicions de cens van anar desapareixent amb el temps. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nou els més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els altres sis eren els tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions. En realitat l'arcontat tenia més prestigi que no pas poder real, perdut a favor dels estrategs.

Els estrategs (strategoí)

Eren deu estrategs. Especialment des de Pèricles l'estratègia esdevé la magistratura suprema, gràcies al fet que és electiva i, a més, reelegible, i sobrepassa sovint les seves atribucions teòriques de comandància de l'exèrcit per la capacitat de convicció davant l'assemblea d'estrategs com Pèricles, Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs retornen a les seves funcions exclusivament militars.