El tribunal més antic era el que es reunia a l'Areòpag.
Des de les reformes d'Efialtes la seva jurisdicció estava limitada
a delictes de sang. Estava format pels exarconts, cosa que li conferia
un gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià
de la constitució.
Heliea
El tribunal principal era l'Heliea, el tribunal popular,
constituït per sis mil dikastaí o jutges triats per
sorteig anualment entre els atenesos més grans de trenta anys.
Per a cada sessió se sortejaven els jutges necessaris i es distribuïen
igualment per sorteig entre els diversos tribunals en nombre de 501 o
en alguns judicis més. Al moment de lliurar el seu veredicte els
jutges eren retribuïts amb un jornal.
Fitxa de bronze amb la qual se sortejava el jurat per a l'Heliea. Hi havia inscrit el nom i el dem de cada candidat i es posaven en columnes de l'aparell de pedra (dibuix) segons les tribus. Amb les boles negres i blanques que sortien per un embut es triaven a l'atzar les fileres que participaven al tribunal. British Museum, Londres (S.G.).
En la justícia atenesa els processos eren endegats
per iniciativa d'un particular. En els casos privats per la part agreujada,
mentre que en els públics per qualsevol que volgués, ja
que no existia el ministeri públic. Com que, en cas de condemna,
el demandant rebia una part de la multa o dels béns confiscats,
alguns, els anomenats sicofantes, van fer de les denúncies o amenaces
de delació un mitjà d'enriquiment personal, segons es desprèn
de les freqüents acusacions per part dels oradors.