HISTÒRIA DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA

Les institucions de la democràcia atenesa no van sorgir de cop i volta, sinó que són el producte d'una evolució de més de dos segles. Les primeres reformes constitucionals que van permetre la participació del démos en el destí de la ciutat van ser dutes a terme per Soló, elegit arcont l'any 594 a.C. Però no és fins a la tirania de Pisístrat, que, segons Heròdot, ocupa el poder amb dues interrupcions entre el 561 i el 527 a.C. que l'aristocràcia no accepta les conquestes polítiques i socials dels més pobres.

Després de la caiguda de la tirania, s'inicien els conflictes entre els aristòcrates, i és finalment l'Alcmeònida Clístenes qui es fa amb el poder, el 508 a.C., amb el suport del démos. En aquest moment es produeix un canvi substancial en les institucions i s'integra el poble dins les noves estructures democràtiques. Les seves reformes es poden dividir en dos àmbits: d'una banda porta una reorganització del cos cívic, de l'altra una nova ordenació institucional. Va fer créixer el nombre de ciutadans i instaurà una nova subdivisió administrativa que consistia a repartir els cent dems de l'Àtica -unitats administratives locals bàsiques, amb un magistrat i una assemblea pròpia-, en trenta grups anomenats tríties, deu a la ciutat, deu a la costa i deu a l'interior. I cadascuna de les deu tribus, creades de nou , amb una població equivalent, comprenia tres tríties, una per sector. D'aquesta manera desapareixien els localismes en favor de la unitat de la polis. Pel que fa a la nova organització del poder, va crear un consell de cinc-cents membres, cinquanta per tribu, que exercia control sobre les magistrats i l'assemblea i tenia un important paper judicial. Així s'introduí la isonomía en la vida de la polis.

Els èxits militars enfront dels perses i la repressió de les revoltes a la Lliga de Delos feren que la veu del poble se sentís amb més força. Entre el 465 i el 461 a.C. aparegué Efialtes, un personatge mal conegut que "arrabassà del consell totes les funcions afegides per les quals era guardià de la Constitució, i les va posar en mans, les unes, dels Cinc-cents, les altres, del poble i dels tribunals" (Constitució d'Atenes XXV 2). Poc després Efialtes va ser assassinat en circumstàncies misterioses i el va succeir al capdavant del partit democràtic Pèricles, Alcmeònida esdevingut l'home fort de la política atenesa fins a la seva mort el 429 a.C. Durant aquesta trentena d'anys és probablement quan les institucions democràtiques prenen la seva forma definitiva: es fixen les atribucions dels estrategs, s'elaboren els procediments de les reunions de la bulé i l'ekklesía i s'organitzen els cossos de magistrats especialitzats. La instauració d'un misthós o jornal per als membres de la bulé, de les magistratures, llevat potser de l'estratègia, i de l'Heliea afavorí que els més pobres poguessin participar-hi. De tota manera durant tota la primera etapa de la democràcia els dirigents continuen provenint de l'aristocràcia. Així,

"Pèricles, molt influent pel seu prestigi i per la seva intel·ligència, i manifestament insubornable, dominava la multitud respectant la llibertat i la guiava més que no pas era guiat per ella [...]. En fi, allò era de nom una democràcia, però de fet el govern del primer ciutadà". (Tucídides, II 64, 8-9).

La mort de Pèricles i la guerra del Peloponnès portaren al poder personatges sorgits de les elits del démos i la democràcia es va radicalitzar. Això, juntament amb els desastres militars, provocà dues reaccions oligàrquiques el 411 i el 404 a.C., que van limitar el poder del poble. La restauració de la democràcia va ser immediata en tots dos casos i no va sofrir més interrupcions fins al 322 a.C. Però durant el segle IV a.C. el démos perd interès per participar en la democràcia a causa del procés de depauperació que pateix. Per aquest motiu s'estén el misthós als assistents a l'assemblea. Les magistratures evolucionen cap a una especialització: els oradors s'atreuran el poble amb els seus discursos a l'assemblea, els estrategs solament s'ocuparan dels assumptes de la guerra, els tècnics financers prendran més protagonisme per intentar resoldre els problemes econòmics. La pèrdua de la independència d'Atenes davant dels macedonis tindrà com a conseqüència també la substitució de la democràcia per una nova oligarquia. I la seva restauració al 280 a.C. no serà sinó un pàl·lid reflex de la seva apassionada vida política anterior.