VEUS DEL VERB: ACTIVA, PASSIVA I MITJANA
En grec el verb té tres veus: activa, passiva i mitjana:
- en la veu activa el subjecte és qui realitza l'acció verbal,
- la veu mitjana també in el subjecte és qui realitza l'acció verbal però amb una implicació més fonda del subjecte en l'acció,
- en la veu passiva, en canvi, el subjecte és l'objecte de l'acció verbal.
L'activa i la passiva també existeixen en les altres llengües que coneixeu, i per tant la seva traducció no ofereix problemes especials: les podem traduir amb la nostra activa i passiva. Per contra la veu mitjana és menys habitual i mereix una explicació més extensa.
Per entendre la diferència ens pot ser útil comparar aquestes dues frases:
- ὁ ἱερέυς τοῖς θεοῖς θύει. 'El sacerdot fa un sacrifici' (per encàrrec d'una altra persona).
- ὁ θεραπεύτης τοῖς θεοῖς θύεται. 'El fidel fa el seu sacrifici' (en el seu propi interès).
La traducció de la veu mitjana es pot fer amb diversos recursos:
- amb la forma pronominal del verb,
- amb la forma reflexiva o recíproca del verb
- amb un verb diferent de l'activa
De tota manera el vocabulari o el diccionari sol recollir la traducció de la mitjana de cada verb.
Hi ha verbs que admeten la veu activa i la mitjana, però d'altres només una de les dues.
- L'enunciat dels verbs que només tenen mitjana apareix amb la terminació mitjana (-μαι).
- Els verbs que tenen les dues veus són recollits amb la terminació activa i es dóna primer el significat actiu i tot seguit el mitjà.
 |
 |
|
 |
||