LA HISTORIOGRAFIA GREGA

En el món antic la historiografia no era una ciència com en l'actualitat sinó un gènere literari, escrit en prosa, que té com a finalitat esbrinar i narrar els fets reals succeïts en el passat. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra.

Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, ja per Ciceró, com "el pare de la història", perquè va ser el primer va crear una història general, d'àmbit supranacional. A més va forjar el terme història (historie) per referir-se a les seves investigacions i, en concret, a aquelles que tracten sobre els esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Història, consisteix en una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abraçant tot el món conegut.

Uns anys més tard Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C) per primera vegada va centrar-se a narrar un fet contemporani: en la seva Història de la guerra del Peloponnès, va esforçar-se per esbrinar, d'una manera nova, completament racional, les causes i els efectes de la guerra entre els atenesos i els espartans, en la qual ell mateix havia participat. L'historiador atenès va anar més enllà que Heròdot i va diferenciar entre les causes immediates i les més profundes o, dit d'una altra manera, entre les causes i els pretextos, i va tenir una aspiració més ambiciosa: establir les lleis universals del processos històrics. Tanmateix, igual que Heròdot, per a Tucídides, i després per a tota la historiografia antiga posterior, els esdeveniments militars i polítics destacaran com a tema principal de la historiografia.

Xenofont, Museu d'Antiguitats, Biblioteca d'Alexandria (SG).

Tucídides no va poder acabar la seva obra i narrar fins al final de la guerra. Els últims anys del conflicte es coneixen per Xenofont, que a les Hel·lèniques va continuar narrant la història allà on la va deixar Tucídides (de dels fets del 410 fins al 360 a.C.) però sense el rigor històric del seu antecessor. Xenofont, també un aristòcrata atenès (430-354 a.C.), va ser deixeble de Sòcrates, a la figura del qual es va aproximar amb la Defensa de Sòcrates i els Records de Sòcrates. Era partidari de l'oligarquia, tal com es veu en la República dels lacedemonis, una de les fonts d'informació sobre el règim espartà, que hi apareix exalçat, i en la Ciropèdia, sobre l'educació del rei persa Cir i l'Estat ideal. L'Anàbasi relata l'expedició de Cir i el retorn de deu mil mercenaris grecs. El conjunt de la seva obra és molt variada: va escriure tractats filosòfics, polítics, econòmics, històrics i també llibres sobre els seus records.

Atac a una ciutat, relleu del monument de les Nereides de Xantos,
390-380 a.C., British Museum, Londres, (S.G.).