No hi ha dubte que la Roma primitiva es regia per un sistema monàrquic.Tanmateix no es pot donar crèdit a ulls clucs als noms dels reis, la seva cronologia i les seves realitzacions, tal com els han transmès els historiadors romans (vegeu el quadre inferior). Segons la tradició hi va haver set reis, dos de llatins, dos de sabins i tres d'origen etrusc. El primer, Ròmul, és clarament un personatge mític, l'heroi epònim de la ciutat. En canvi entre els altres podria haver-hi personatges en part històrics, en part llegendaris. Però és possible que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII a.C., en comptes del segle VIII.
La monarquia romana no era hereditària sinó electiva: el rei devia ser escollit pels patricis, amb una certa participació del poble i del rei anterior, però no devia pertànyer als rengles patricis sinó que de vegades era fins i tot un estranger. De tota manera sembla que els últims reis van ser tirans i usurpadors que havien pres el poder per la força i que s'hi mantenien gràcies al suport popular enfront de l'aristocràcia. Aquest hauria estat el cas de Servi Tul·li i de Tarquini el Superb. Així el derrocament de la monarquia es podria interpretar com una reacció dels patricis per fer-se amb el poder. En efecte, la tradició narra que el darrer rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser expulsat el 509 a. C. de Roma per una revolta provocada per la violació d'una noble romana anomenada Lucrècia per part del seu fill Tarquini el Jove. Després de la monarquia etrusca a Roma es va instaurar una república dominada per les famílies patrícies.
|
Els tres reis d'origen etrusc posen la qüestió de quina era la naturalesa de la presència a Roma dels etruscos. Els etruscos eren un poble no indoeuropeu amb una societat avançada formada per ciutats-estat que, des de la regió centre-nord-occidental de la península itàlica, es va estendre durant els segles VII i VI a.C en direcció a la plana del Po i la Campània. Molts historiadors pensen que Roma va ser conquerida pels etruscos, mentre que altres pensen que simplement hi va emigrar un cert nombre d'etruscos, com gent d'altres pobles de l'entorn. És cert que tenen un origen etrusc alguns rituals de la religió romana -per exemple l'art dels harúspexs-i alguns vestits i símbols de les magistratures i potser també alguns elements arquitectònics i l'alfabet, però el que uns veuen com a indicis d'un domini etrusc a Roma, altres ho consideren producte d'una influència mútua entre pobles veïns.
Sarcòfag d'una noble etrusca (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi. Podeu comparar el retrat esculpit amb una reconstrucció anatòmica del seu cap a partir de les seves restes (superior esquerra), British Museum, Londres (S.G.). |
Webs d'interès:
The Mysterious Etruscans: introducció a la civilització etrusca en els seus diversos aspectes.
 |
 |
|
 |
||