ADVERBIS DE MANERA
Adverbis de manera en grau positiu
El llatí fa derivar adverbis de manera a partir d'adjectius de diverses maneres:
1) La terminació en -ē (=e llarga, normalment no marcada) afegida a l'arrel de l'adjectiu és la construcció més usual dels adverbis derivats dels adjectius de tres terminacions (de tema en -o i -a = 1a i 2a declinacions):
| adjectiu | adverbi |
| doctus -a -um savi sàvia | doctē sàviament |
| miser -a -um infeliç | miserē infeliçment |
| pulcher -a -um bell -a | pulchrē bellament |
2) El sufix en -ter afegit al tema de l'adjectiu és la construcció més habitual dels adverbis derivats dels adjectius d'una o de dues terminacions (de tema en consonant o en -i = 3a declinació):
| adjectiu | adverbi |
| fortis -e valent -a | fortiter valentament |
| simplex -icis simple | simpliciter simplement |
| prudens -ntis prudent | prudenter prudentment |
Nota: generalment el sufix -ter s'afegeix després de la -i dels temes en -i o el tema que ens indica el genitiu en els temes en consonant.
3) alguns adverbis de manera freqüents (sobretot derivats d'adjectius de tres terminacions) es formen amb l'acusatiu neutre de l'adjectiu:
| adjectiu | adverbi |
| multus -a -um molt -a | multum molt |
| solus -a -um sol | solum solament, només |
| paruus -a -um petit | parum poc |
| facilis -e fàcil | facile fàcilment |
4) Altres adverbis, derivats d'adjectius de tres terminacions, provenen de l'ablatiu singular neutre (-ō).
| adjectiu | adverbi |
| rarus -a -um rar | rarō rarament |
| necessarius -a -um necessari | necessariō necessàriament |
5) Alguns adverbis presenten una formació irregular.
| adjectiu | adverbi |
| bonus -a -um bo bona | bene bé |
Els adverbis de manera en les llengües romàniques 1) La forma originalment en -e s'ha mantingut en algunes paraules. Per exemple:
De l'adverbi Romanicē en romanç, en llengua romànica (cf. Latinē en llatí ) provenen les formes:
2) La manera més estesa de formar adverbis de manera en la majoria de les llengües romàniques (des del port. fins a l'it. septentrional) és amb el sufix -ment / -mente, que es generalitza en llatí tardà com una extensió de la utilització clàssica d'expressions compostes amb el substantiu mens en ablatiu (mente) amb el significat d''intenció': bona mente, mala mente. El seu origen compost s'evidencia quan es coordinen dos o més adverbis en -ment/-mente: algunes llengües només mantenen el sufix en l'última forma (cast. clara y concisamente), mentre que altres poden emprar només l'última (cat. subtilment i dissimulada) |
Adverbis de manera en graus comparatiu i superlatiu
El comparatiu dels adverbis de manera es fa amb la forma comparativa de l'acusatiu neutre de l'adjectiu corresponent (-ius), mentre que el superlatiu es construeix amb la terminació -ē afegida al superlatiu de l'adjectiu (-issimē, -errimē).
| positiu | comparatiu | superlatiu |
| doctē sàviament | doctius més sàviament | doctissimē molt sàviament |
| pulchrē bellament | pulchrius més bellament | pulcherrimē molt bellament |
| fortiter valentament | fortius més valentament | fortissimē valentíssimament |
Alguns adverbis molt usuals tenen el comparatiu i el superlatiu irregulars:
| positiu | comparatiu | superlatiu |
| bene bé | melius més bé, millor | optimē molt bé |
| male malament | peius més malament, pitjor | pessimē molt malament |
| paulum poc | minus menys | minimē poquíssim |
| magnopere molt | magis més | maximē moltíssim |
| multum molt | plus més | plurime moltíssim |
Alguns comparatius d'adverbis en les llengües romàniques En les llengües romàniques s'han conservat alguns dels comparatius irregulars d'adverbis:
|
 |
 |
|
 |
||