LES PREPOSICIONS
En llatí l'ús de les preposicions és menor que en altres llengües perquè els casos ja indiquen la funció dels substantius. De tota manera sovint -sobretot amb el CC- amb el cas no n'hi ha prou per concretar el valor d'un substantiu i es recorre a una preposició.
Dos casos són els que porten habitualment preposició:
- l'acusatiu quan fa la funció de CC
- l'ablatiu també en funció de CC (o de CAgent).
L'ús d'acusatiu o ablatiu depèn generalment de la preposició que s'utilitzi, atès que la majoria de les preposicions regeixen o bé acusatiu o bé ablatiu. Un reduït nombre de preposicions accepta tots dos casos, però amb valors diferents. Com a exemple vet aquí algunes de les preposicions més usuals:
| preposicions | + acusatiu |
+ ablatiu |
ad |
a, cap a, fins a | |
inter |
entre | |
per |
per (=a través de) | |
post |
després de | |
a / ab * |
de, des de (CC lloc o temps), per (CAgent) | |
cum |
amb | |
e / ex * |
de, des de, fora de | |
pro |
davant, per (=en lloc de) | |
sine |
sense | |
in |
a, cap a | a, en, dins |
* Les formes a i e només van davant consonant, mentre que ab i ex apareixen davant vocal i consonant.
Les preposicions que indiquen lloc presenten una complexitat especial, perquè introdueixen matisos que no s'expressen en la nostra llengua i perquè els casos hi aporten valors específics. Veiem-ho amb aquest esquema:
Per tant cal considerar:
- Els casos: l'acusatiu indica direcció o mitjà, mentre que l'ablatiu expressa procedència o localitzacio estàtica, una diferència que es manté fins i tot amb una mateixa preposició (in).
- Diferents preposicions es poden traduir igual, però en llatí expressen valors diferents: e/ex indica procedència des de l'interior, en canvi a/ab no dóna aquest sentit concret. Igualment in expressa la idea d'arribar a l'interior, mentre que ad no ho especifica.
Via romana, Òstia (S.G.).
 |
 |
|
 |
||