LA CONJUNCIÓ QUOD 1. Quod relatiu i interrogatiu Quod és la forma del relatiu-interrogatiu neutre. Fere libenter homines id quod volunt credunt (Cèsar). Normalment la gent creu de bon grat allò que vol creure. 2. Quod conjunció 2.1. Conjunció completiva Quod pot introduir una subordinada substantiva. Es tradueix per “el fet que”, “que”. Id tibi vitium maximum est, quod nimis tardus es (Plaute). Aquest és el teu defecte més gran: que ets lent. Percommode accidit quod non adest is qui paulo ante adfuit (Ciceró). Per desgràcia passa que no és aquí aquell que poc abans hi era. Adde quod absumunt viris pereuntque labore (Lucreci). Afegeix-hi que (els enamorats) consumeixen les forces i es moren de patiment. Verbs amb quod completiu
2.2. Conjunció causal Quod introdueix una subordinada causal amb el verb en indicatiu o en subjuntiu (segons si l’acció és real o irreal): 2.2.1. Quod introdueix una subordinada causal amb el verb en indicatiu quan la causa és donada com a real per l’autor: 2.2.2. Amb menys freqüència quod introdueix una subordinada causal amb el verb en subjuntiu quan expressa un fet subjectiu o no real als ulls de l’autor. L’autor dóna la causa com una possibilitat. Noctu ambulabat in publico Themistocles, quod somnum capere non posset (Ciceró). Temístocles caminava de nit en públic perquè, segons ell, no podia agafar el son. 2.3. Altres construccions Quod s'utilitza en altres construccions amb un valor que tradicionalment es considera completiu però que es troba entre causal i completiu: Quod frequenter mihi scribis gratias ago (Sèneca). Et dono les gràcies per escriure'm sovint. 2.4. Quod de relació La frase subordinada indica una relació, allò sobre el qual fa referència la frase principal. Quod té el sentit de “pel que fa al fet que”, “quant al fet que”: Quod autem in collegio nostro non adfuisses, ualitudinem respondeo causam, non maestitiam fuisse (Ciceró). Quant al fet que no assistissis al nostre col·legi, vaig respondre que la causa era la salut, no pas la tristesa. |
||||||