BOECI, L'ÚLTIM DELS ROMANS

Boeci (480 - 524 d.C.) és anomenat "l'últim dels romans". De noble família, va ser ministre de Teodoric fins que aquest el va fer executar per la seva pressumpta participació en una conspiració contra ell. A la presó, mentre esperava l'execució, va escriure De consolatione philosophiae, la seva obra més personal i molt llegida durant tota l'edat mitjana. Es tracta d'una obra força original, d'inspiració platònica, en què alterna la poesia i la prosa. Se li apareix la Filosofia, en forma femenina, i, partint de la seva tràgica situació, hi manté un diàleg sobre els infortunis de l'innocent, la Providència, els alts i baixos de la Fortuna, la llibertat... sense recórrer a la seva profunda fe cristiana sinó tan sols a la raó.Així mateix, amb traduccions d'Aristòtil al llatí Boeci transmet als intel·lectuals medievals la lògica i els principals conceptes aristotèlics tal com seran coneguts fins al s. XII.

La roda de la fortuna d'inspiració boeciana va tenir una llarga tradició medieval. Aquí la trobem reproduïda en un relleu al voltant de la rosassa de l'església de San Zeno, Verona, s. XIII, Brioloto (SG).