SÈNECA FILÒSOF

Text: Manel Garcia Sánchez / resum i adaptació de S.G.

Sèneca
L'obra filosòfica de Sèneca, sens dubte la més important de la llatinitat antiga, s'inscriu dins l'estoïcisme. Vet aquí els seus escrits:
 

La Consolació a Màrcia té la finalitat de consolar Màrcia per la pèrdua del seu fill Metili. Amb el reconeixement de la lluita de Màrcia per rehabilitar la figura i obra del seu pare, l'historiador Cremuci Cord, Sèneca hi rebutja la tirania i el poder absolut i fa una apologia de la mort com a via de salvació quan resta minvada la nostra llibertat d'acció i s'ha perdut l'esperança en un món subjugat per la tirania.

La ira, destinada al seu germà Novat, és posterior a la mort de Calígula i està dominada per la rancúnia contra l'emperador difunt, que hi apareix com el principal exemple negatiu. La ira és un vici que s'ha de reprimir i evitar en el moment d'actuar. Hi trobem la idea que la ira és un vici que impedeix la pràctica de la clemència, necessària per a la recta acció política, la justificació de l'assassinat d'un rei sanguinari i cruel i, de nou, l'alternativa del suïcidi davant la pèrdua de la llibertat.

A la Consolació a Hèlvia Sèneca intenta consolar la seva mare pel seu desterrament amb una resignació estoica.

La Consolació a Polibi escrita en ocasió de la mort del germà de Polibi, llibert de Claudi, a qui va destinada, traspua un to de súplica adulatòria a l'emperador i al seu llibert que la converteix en una de les obres que més ha contribuït al desprestigi de Sèneca.

A La brevetat de la vida (48-49), Sèneca argumenta que el mal no és tant que la nostra vida sigui breu perquè és prou llarga atènyer l'objectiu principal -la recerca de la virtut-, sinó l'enorme quantitat de temps que habitualment perdem en activitats vanes.

La clemència va ser escrita quan Neró tenia divuit anys i acabava d'arribar al tron. Sèneca, el seu conseller, hi va voler retratar el príncep ideal que, sota els principis de l'estoicisme, conduís l'imperi cap a una nova edat d'or. És un tractat de filosofia política que resulta ser una reflexió sobre el poder absolut, un intent de conduir cap a la moderació i la clemència un jove emperador que acabaria per esdevenir el paradigma secular de la crueltat d'un tirà.Textos

La vida feliç (c. 58) s'ocupa de la definició de la felicitat, que rau en la virtut, i s'articula al voltant de dues parts: el problema de les relacions entre el bé i el plaer, i una apologia de l'acció de Sèneca que ha estat considerada com un pamflet amb títol filosòfic d'autodefensa contra els seus adversaris. Aquí apareix una idea reiterada: que el savi, tot i que visqui enmig del benestar material, no viu amoïnat per la pèrdua de les seves riqueses perquè les acull a casa seva, no al seu esperit.

La providència és una obra que tracta un tema recurrent de l'estoïcisme: si existeix la providència, per què els homes bons són víctimes de desgràcies? La resposta a aquest interrogant va gaudir d'una gran fortuna en el cristianisme: els déus, com els pares amb els seus fills, fan patir els homes pel seu bé, perquè els posen a prova. La solució estoica a tot el que ens depari el destí es formula breument i clara: "si la fortuna ens fueteja i esqueixa, sofrim-ho" (4, 12).

La constància del savi (51-63) defineix l'actitud del savi estoic, inassequible a qualsevol mal gràcies a la seva força interior.

L'oci, tractat incomplet, respon també perfectament a la intenció del filòsof durant l'exili de retirar-se a una vida dedicada a l'estudi, anhel truncat pels projectes d'Agripina. Des d'un punt de vista polític, l'interès del tractat és que Sèneca, enfront de l'epicureisme, hi debat l'imperatiu de l'estoïcisme: que el savi ha de combinar l'acció amb la contemplació i que, per tant, ha de participar activament en la política.

A La serenitat, molt relacionada temàticament amb L'oci, Sèneca defensa allunyar-se de la vida pública i treballar per inculcar la virtut a l'esperit dels joves.

Els beneficis, escrit segurament entre els anys 61 i 63, és el tractat més extens de Sèneca, compost de set llibres. Versa sobre la beneficència i el clientelisme, responent a una pràctica molt important en la societat grecoromana. 

Les Qüestions naturals, redactades l'any 62  i dedicades a Lucili, són un tractat de filosofia natural, la funció primordial del qual és conèixer el món físic com a base necessària per a la comprensió de les accions morals, l'autèntica preocupació de l'epicureisme i de l'estoïcisme.

Les Lletres a Lucili resulten l'obra més gran, entranyable i profunda de Sèneca. Són un conjunt d'epístoles destinades a Lucili i escrites entre els anys 63 i 65 que constitueixen una excel·lent radiografia de la naturalesa humana, que destil·la saviesa en petites dosis, com breus receptes de felicitat.

Webs d'interès: