EL SATÍRICON, UNA NOVEL·LA PARÒDICA
Del Satíricon de Petroni solament resta una petita part en forma de fragments d'extensió molt diversa dels llibres XIV, XV i XVI. Es desconeixen les dimensions de l'original, i, per tant, només es pot afirmar que tenia un mínim de setze llibres. La part conservada situa l'acció en el sud d'Itàlia, primer en una ciutat no identificada de la Campània i després a Crotona. El protagonista és el jove Encolpi, que va acompanyat del seu amant, l'adolescent Gitó. La història comença a l'escola de retòrica d'Agamèmnon, d'on Encolpi surt per buscar el seu company Ascilt. Quan el troba en un bordell, se'n van a cercar Gitó. Aquella nit tots tres pateixen abusos sexuals per part de Quartil·la i els seus sequaços. L'endemà són convidats a sopar a casa de Trimalquió, on transcorre el fragment més llarg conservat de la novel·la. Trimalquió, l'amfitrió, és un llibert enriquit que fa contínuament ostentació de les seves immenses riqueses davant tots els convidats de la manera més vulgar però mostrant-s'hi alhora molt generós. Al matí següent Gitó abandona Encolpi per Ascilt, traïció que provoca la desesperació del protagonista. Llavors coneix Eumolp, un poeta ja gran, que s'uneix a Encolpi i Gitó quan aquest torna escapant-se d'Ascilt. Per allunyar-s'en. S'embarquen, el vaixell naufraga però tots tres són rescatats i arriben a Crotona, on Encolpi es fa passar per ric i pren el nom de Poliè. Una bella crotoniata, Circe, se n'enamora, però en dues trobades Encolpi fracassa en fer l'amor, cosa que indigna Circe i provoca la seva persecució.
L'estructura del Satíricon és complexa, puix que l'argument principal és constantment interromput per poemes, relats, discursos, cartes. Aquests materials tan variats estan lligats per dos procediments. L'un és la presència en diversos episodis del mateix protagonista, Encolpi, que alhora és el narrador i que descriu en primera persona l'episodi de Quartil·la, el "Sopar de Trimalquió", les aventures de Crotona, els amors de Circe, etc. L'altra tècnica unificadora es pot anomenar empelt, mitjà pel qual s'insereixen a l'interior de la trama principal unitats més petites, tant en prosa -contes com el de l'home llop o el de la matrona d'Efes- com en vers -la "Presa de Troia" o la "Guerra Civil".
El Satíricon té múltiples fonts literàries:
- Molts dels seus recursos i temes provenen de la sàtira menipea: la narració en primera persona, la paròdia literària, el tractament satíric de la societat, de la religió, de la mitogia, de les escoles filosòfiques, etc.
- El mateix fil argumental -els viatges d'Encolpi per fugir de la ira de Priap- és un calc burlesc de l'Odissea i de les novel·les de viatges.
- La parella protagonista esdevé l'oposat dels enamorats típics de les novel·les eròtiques: en comptes de noi i noia són dos homosexuals, la fidelitat dels amants és substituïda per traïcions contínues...
- Alguns relats breus són rondalles populars com el de l'home llop o de les bruixes o faules milèsies com ara la el de la matrona d'Efes.
- El "Sopar de Trimalquió" s'inspira en la literatura de simposi, de la qual l'exemple més destacat és el Banquet de Plató.
- També les dues tirades poètiques més llargues, la "Guerra civil" i la "Presa de Troia" són sengles paròdies del poema homònim de Lucà i del llibre II de l'Eneida.
| L'ús d'elements tan nombrosos i tan dispars, de recursos provinents de gèneres tan diversos, fan del Satíricon una obra originalíssima dins la literatura antiga, un nou tipus de novel·la que no va tenir continuadors. Petroni és un mestre en la descripció dels personatges, dels quals dóna una caricatura irònica, però alhora amable. Tots ells són uns desplaçats, sense un lloc definit en el món i en la societat. No se sap si Encolpi és un intel·lectual, un jove sentimental o un brètol sense escrúpols. Trimalquió és un llibert tan immensament ric com un patrici, però el seu rang econòmic no és reconegut per la bona societat, que no li perdona la seva antiga condició d'esclau. D'aquí l'ostentació contínua de la seva riquesa. D'altra banda els personatges del Satíricon no són d'una sola peça, fàcils de definir, sinó que són ambigus. Així, Trimalquió és un vell grotesc i ignorant però també un intel·ligent home de negocis. Petroni és dels pocs autors llatins (juntament amb el teatre còmic) que s'interessa per la gent del poble i fins i tot la fa protagonista de la seva obra. |
Musei Corrier, Venècia (S.G.) |
Petroni demostra el seu domini de la llengua oferint un ample ventall d'estils i de registres lingüístics, segons requereixin el to de la composició (prosa o vers) o el nivell cultural del parlant. El llenguatge, doncs, es converteix en les seves mans en un dels mitjans principals per fer el retrat dels personatges: els uns utilitzen una llengua culta, mentre que altres fan servir moltes paraules i expressions vulgars. D'aquesta manera el Satíricon s'ha convertit en un document valuossíssim per conèixer el llatí parlat del s. I dC.
 |
El
Satyricon de Felllini (1969) va ser una adaptació cinematogràfica
de la novel·la de Petroni a l'univers personal del director
italià.
|
|
Webs d'interès La
vídua d'Efes (en anglès): secció de la
pàgina
de de John R. Porter
|
