LES METAMORFOSIS O L'ASE D'OR, UNA NOVEL·LA MÀGICA I REALISTA

Les Metamorfosis d'Apuleu, també coneguda com L’ase d’or, és una novel·la composta d’onze llibres conservats íntegrament amb l'argument següent: el protagonista és un jove grec anomenat Luci. S’allotja a casa d’una bruixa amb la intenció d’aprendre màgia i li roba un ungüent per convertir-se en mussol, però s’equivoca de pot i es transforma en ase. Sota la forma de ruc conserva la raó humana i sap que l’únic mitjà de tornar a la figura humana és menjar roses. Però un obstacle o altre l’impedeix sempre aconseguir el remei, de manera que es veu obligat a continuar força temps com un ruc i corre tot un seguit d’aventures extraordinàries amb diversos amos: uns bandolers, uns sacerdots sirians, un forner, un llaurador, un ric... El pas per amos de classes diferents permet al narrador fer una sàtira de la societat i dels costums de la seva època, convertint l’obra en un precedent directe de les novel·les picaresques del barroc com el Lazarillo de Tormes. A la fi, gràcies a Isis pot menjar les roses i recuperar la seva antiga aparença. Convertit a la religió d'Isis, consagra la resta de la vida a servir aquesta deessa egípcia.

La deessa Isis, s. II dC, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.

 

Les fonts i influències de l'obra són diverses. En primer lloc l’argument no és original, sinó que sembla procedent d’una narració grega de Luci de Patres, però Apuleu va adaptar-lo a les seves finalitats ampliant i insertant episodis, fins a fer-ne una obra nova. Les Metamorfosis són una novel·la d’aventures, com el Satíricon, i igual que aquesta, l’acció és interrompuda sovint per relats breus, la majoria provinents de les faules milèsies. També té influències de la novel·la eròtica, sobretot en la més extensa i la més cèlebre d’aquestes narracions, “Psique i Cupido”, un bell conte d’amor que comença al llibre IV i acaba al VI. Tal com indica l’inici (Erant in quadam civitate rex et regina ‘Hi havia en una ciutat un rei i una reina’) és un conte d’origen popular, però amb un embolcall mitològic, atès que narra els amors del déu Cupido amb Psique. Aquest és un relat impregnat no solament d’erotisme sinó també de romanticisme, com altres episodis de la novel·la.

Psique i Cupido d'Antonio Canova (1787–1793), Musée du Louvre, París (S.G.).

Tanmateix, allò que les diverses unitats narratives i també l’acció principal tenen en comú és la violència i la mort, amb el predomini de personatges malvats i cruel. Aquest món presentat pel narrador descobreix la idea que té Apuleu sobre el seu propi món, dominat per l’odi i la crueltat, malgrat el to humorístic freqüent en l’obra. Luci, convertit en ase, va errant, sofrint igual que l’home allunyat de la veritat, fins que la misericordiosa Isis l’allibera del mal. Així doncs, Apuleu escriu, al contrari de Petroni, amb una intenció moralitzant i la seva fi converteix les Metamorfosis en una al·legoria, en la qual Apuleu explica la seva pròpia evolució religiosa a través de la figura de Luci: les vicissituds del protagonista serien les proves d’iniciació al culte fins atènyer la consagració definitiva a la deessa.

La llengua d’Apuleu és molt rica. El seu lèxic prové de totes els registres del llatí, des del més culte al més popular. El seu estil és brillant, ple de color i de barroquisme. Domina tots els recursos de la retòrica.

Estatueta de bronze d'un ase vell, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.