COMUNICACIONS
Diversos autors.
 |
 |
 |
 |
Salut Ametller, Cristina Gamero, Sònia Tardío, Carme Teixidor
(estudiants de 3r. Educació Primària).
Descripció:
La comunicació que presentem intenta donar a conèixer un treball realitzat per a nosaltres mateixes en una assignatura optativa de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG. Es tracta d’un software educatiu matemàtic, concretament de geometria i mesura, elaborat amb el CLIC, una aplicació que permet desenvolupar i realitzar activitats educatives aprofitant els avantatges que ofereix l’entorn Windows.
La idea de crear un software educatiu relacionat amb les matemàtiques va després d’adonar-nos que no hi havia cap treball de CLIC relacionat amb la geometria ni amb la mesura (almenys que nosaltres coneguem!).
El paquet de CLIC que hem elaborat conté diferents subtemes. Les activitats corresponents a cada un d’ells són un reforç del que, amb anterioritat, s’ha treballat a l’aula. Per això, pot ser utilitzat en diferents situacions:
* com un racó dins l’aula,
* com una eina de reforç matemàtic a l’aula d’informàtica,
* com una forma de realitzar una avaluació contínua de l’alumne...
Aquestes activitats segueixen un nivell progressiu de dificultat per tal que l’alumne acabi d’interioritzar els conceptes que ja coneix.
El paquet "GEOMETRIA I MESURA" està dissenyat de manera que el mestre pot escollir el cicle i el subtema a treballar sense necessitat d’haver realitzat l’anterior.
Teresa Serra Santasusana
Aquesta és una unitat de programació dins de l’apartat de situació de l’espai, que ens ocupa un mes de durada, plantejada en dues sessions setmanals . Els nens i les nenes es fan amb l’espai de la classe. L’observen, en parlen. S’organitzen jocs de situació dins de la classe. Representen l’espai mitjançant una maqueta, dibuixos des de diferents punts de vista.
L’objectiu del treball és acostar als nens i les nenes a prendre punts de referència a l’hora de situar les coses dins d’un espai conegut per a ells, així com representar de diferents formes aquesta situació. Les diferents formes passen fonamentalment per la utilització del llenguatge verbal, la construcció de la maqueta i l’ús del dibuix.
REFLEXIONS SOBRE LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES A PARTIR DE LES OPINIONS DE L'ALUMNAT DE PRIMÀRIA I 1r D'ESO.
Àngel Alsina, Rosa M. Cascajo, Eulàlia Vila i Glòria Xargay
Grup Perímetre
De tots els continguts que configuren el coneixement matemàtic, el relatiu a la resolució de problemes ha generat en els darrers anys una important producció bibliogràfica a causa del pes específic d'aquest bloc en el conjunt de la matemàtica escolar. Aquesta importància ve ocasionada tant per la concepció actual de la resolució de situacions problemàtiques com pels objectius que se'n deriven.
En relació al concepte contemporani, la resolució de problemes no s'entén actualment com un conjunt de continguts o coneixements abstractes que l'alumne no pot aplicar fora de l'aula, sinó ans el contrari, sovint es tracta de situacions concretes de la vida quotidiana que es traslladen a l'escola amb una triple finalitat: a) facilitar la interpretació de la situació problemàtica per part de l'alumne; b) simplificar, si és possible, la seva possible solució; i c) afavorir la generalització a altres contextos equivalents. Resulta evident que aquesta trilogia d'intencions adquireix una especial significació en aquells alumnes que presenten més dificultats d'aprenentatge.
El subgrup de mestres d'educació especial del GRUP PERÍMETRE ens proposem un treball ampli i a llarg termini en el què es pretén analitzar de forma sistemàtica i experimental quins són els possibles factors causants de dificultats en el camp de la resolució de problemes, i una vegada categoritzats els diferents errors i les seves fonts, establir diferents estratègies encaminades a una doble intenció: d'una banda, garantir un grau d'èxit suficient en la resolució de situacions problemàtiques que possibiliti els alumnes amb dificultats una actitud positiva vers el coneixement matemàtic i, des d'una perspectiva més genèrica, un grau més satisfactori de seguretat personal que els condueixi cap a la nostra segona intenció: adquirir major autonomia, tant en el marc de l'escola com, sobretot, en el context de la seva vida quotidiana.
Aquest projecte de treball consta de diferents fases: a) recollida de dades sobre l'opinió dels alumnes davant la resolució de problemes; b) administració d'una prova de resolució de problemes elaborada a partir de la síntesi de les classificacions proposades per diferents autors (Baroody, 1988; Riley, 1981; Vergnaud et al., 1976) per analitzar les dificultats i les fonts d'error; c) disseny i aplicació d'activitats i estratègies encaminades a millorar la resolució de situacions problemàtiques; d) valoració quantitativa i qualitativa dels resultats obtinguts.
En aquesta comunicació presentem els resultats de la primera fase d'aquest treball de recerca, consistent en una revisió sobre com es viu actualment la resolució de problemes a l'ensenyament obligatori. Concretament, l'objectiu ha estat esbrinar què en pensen els propis nens i nenes, els nois i noies, deixant-los expressar amb les seves pròpies paraules, permetent així que flueixin els seus pensaments i les seves emocions.
Per a realitzar aquesta anàlisi, hem partit d'una mostra de 359 alumnes de diferents centres de 2n CI, 2n CM, 2n CS de Primària i 1r E.S.O. de les comarques gironines, amb la finalitat que les edats fossin el més representatives possible des d'un punt de vista evolutiu en el context de l'ensenyament obligatori. Per a l'obtenció de dades hem dissenyat un qüestionari compost de 12 preguntes vinculades a les expectatives dels alumnes davant la resolució de problemes, que hem administrat durant el 2n trimestre del curs 96/97. La recollida de dades s'ha realitzat a partir del buidatge de les respostes escrites, i hem obtingut informació tant qualitativa (respostes individualitzades) com quantitativa (percentatges de respostes equivalents a cada qüestió). D'altra banda, hem analitzat les respostes en funció dels criteris generals següents:
- nivell d'escolarització: 2n CI (85 alumnes), 2n CM (87 alumnes), 2n CS de Primària
(99 alumnes) i 1r E.S.O (88 alumnes).
- nivell de competència davant la resolució de problemes: A (malament: 92 alumnes); B (força bé: 88 alumnes); C (bé: 89 alumnes) i D (molt bé: 90 alumnes). La classificació en una d'aquestes quatre categories l'han realitzada els tutors, segons els resultats de les seves avaluacions.
S'exposen els resultats obtinguts de manera sistematitzada respectant l' ordre original de les preguntes del qüestionari i s'hi inclou, en cada cas: una síntesi de les diferents categories de respostes obtingudes amb exemples il.lustratius, seguida de l'anàlisi quantitativa per nivells educatius i nivells d'aptituds.
LA
IMPORTÀNCIA DE LES ACTITUDS EN ELS PROCESSOS MOTIVACIONALS I DŽAPRENENTATGE
DE LES
MATEMÀTIQUES.
Ma.Eugènia Gras i Ester Rafel
Dept. Psicologia de la UdG
El concepte dŽactituds el definim com les "predisposicions de conducta que actuen com a forces motivacionals del comportament humà" (Auzmendi, 1992). Molts professors constaten lŽexistència dŽactituds desfavorables cap a les matemàtiques, fet que comporta reaccions afectives, cognitives i comportamentals negatives (Aiken, 1970; Thomas i Costelló, 1988; Gairín, 1990; Auzmendi, 1992, Ma 1997...). Aquestes reaccions, poden afectar negativament sobre els processos motivacionals i dŽaprenentatge de les matemàtiques. Suydam (1984) considera que : "generalment les actituds cap a les matemàtiques tendeixen a ser positives fins a sisè grau i després es van fent menys positives a mesura que lŽalumne accedeix a cursos superiors" (pàg.12). L Žobjectiu fonamental dŽaquesta recerca és conèixer les actituds dels estudiants de primer curs de psicologia i la seva relació amb altres variables motivacionals i funcionals. Al mateix temps, sŽavaluen les creences dŽaquests estudiants respecte als motius de lŽelevat fracàs acadèmic en les matemàtiques.
La mostra està formada per 39 estudiants (36 % homes i 64 % dones) de primer curs de psicologia (mitjana dŽedat = 19; desviació estàndard = 3,57) . Els resultats indiquen, que en general, els subjectes que manifesten tenir una actitud positiva, són aquells que han obtingut, en anys anteriors, millors resultats acadèmics en aquesta assignatura. Alhora, els subjectes que presenten una actitud positiva, consideren que, la matèria dŽEstadística que cursen a primer de psicologia, és més útil, més fàcil i més interessant, i lŽescollirien encara que no fos obligatòria, en comparació amb aquells que manifesten una actitud negativa. Respecte a les creences dels alumnes sobre quins són els motius que condueixen al fracàs en matemàtiques, destaca la dificultat de la matèria i el fet que requereix, a diferència dŽaltres matèries, una dedicació i una constància diària. Cal dir, que només un 13% lŽatribueixen a les característiques didàctiques dels professors.
DŽacord amb aquests resultats, un dels objectius fonamentals dels professors per millorar els processos motivacionals i dŽaprenentatge de les matemàtiques, seria afavorir el desenvolupament dŽactituds positives cap a lŽassignatura ja des dels primers cursos, aspecte que, alhora, podria repercutir favorablement sobre els aprenentatges universitaris futurs.
La formiga matemàtica.
I finalment la reforma educativa proposa potenciar l’aprenentatge de noves tècniques i destreses.
Raquel Gallego i val
Material
Un material lògic de 48 botons basat en les qualitats següents: forma, color, mida i número de forats. Fabricat per la mateixa mestra.
Les seves corresponents etiquetes.
Una màquina transformadora de qualitats.
Quatre targetes amb la inicial i un signe(dibuix) per cada qualitat.
Descripció.
Juguen 5 o 6 nens al voltant d’una taula. Es pot realitzar de dues maneres diferents.
En la primera un nen introdueix un botó dins la màquina transformadora i tria quina qualitat vol que canviï. Seguidament la mestra canviant la qualitat suggerida pel nen, treu un botó amb una qualitat canviada.
En la segona el nen introdueix un botó i la mestra en treu un altre. El nen ha d’endevinar quina qualitat ha estat modificada.
Continguts matemàtics que es treballen.
Entendrem el sentit del canvi de la màquina com a pas previ per a començar a fer les operacions elementals de tot tipus, i en particular les operacions aritmètiques.
De procediment.
Atenció i observació del material lògic com a fenòmens de canvi.
Objectius.
Entendre el sentit del canvi de la màquina. Ajudar a pensar, reflexionar, es a dir, al desenvolupament intel·lectual del nen en general.
Coneixements previs.
Haver treballat reconeixements de qualitats.
Edat.
5anys.
PROPOSTA DE TREBALL PER AL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT A L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES A SECUNDÀRIA.
Anna Metje i Glòria Xargay.
IES Narcís Xifra. Salt.
Una de les vàries actuacions concretades i portades a terme per l’IES Narcís Xifra de Girona, amb la finalitat de donar resposta a les diferents necessitats de l’alumnat, consisteix en un suport d’una hora setmanal a les àrees instrumentals (Llengües i matemàtiques). En aquesta hora treballem en la mateixa aula dos professors.
És a partir d’aquesta opció d’on sorgeix la nostra proposta de treball portada a terme per la mestra de pedagogia terapèutica i la mestra de l’àrea de matemàtiques durant el curs 96-97 en les tres classes de 1r d’ESO i, durant aquest curs, en les tres classes de 2n d’ESO.
Teníem molt clar el que volíem aconseguir; donar una resposta el més individualitzada i el més personalitzada possible a les necessitats educatives dels/les alumnes. Per una banda calia, doncs, conèixer els diferents nivells, ritmes d’aprenentatge, possibilitats dels alumnes de cada grup classe; per altra banda calia pensar en adaptacions del currículum des de la pròpia àrea i en aspectes de metodologia com diversificar els tipus d’activitats, tasques amb diferents nivells de resolució, activitats de reforç i ampliació i finalment calia concretar el nostre paper a l’aula i la coordinació entre nosaltres. A partir d’aquí anem posant fil a l’agulla i es va perfilant la nostra pràctica docent.
La valoració que en fem, de l’experiència, és molt positiva. Hem pogut constatar que s’ha aconseguit donar resposta a la diversitat de ritmes de treball i aprenentatge, tant per als alumnes amb més possibilitats com per als alumnes que en tenien menys. Cada noi ha pogut seguir el seu ritme. Els alumnes amb NEE s’han mostrat motivats, han augmentat la seva autoestima i s’ha aconseguit connectar-los a l’assignatura i a aquells alumnes amb molt bones capacitats se’ls ha ofert l’oportunitat de poder ampliar els seus coneixements.
"Un passeig per les mates."
Escoles de Lloret de Mar
DŽun grup de mestres de Lloret va sorgir la idea de fer una fira lúdica per acostar més les matemàtiques a tots els nens de la població i a la vegada veure que les mates també poden ser i són divertides.
Vam participar-hi les quatre escoles de Lloret i diverses entitats: LŽhospital, el centre Excursionista, lŽEsplai Cap-i-cua i les Associacions de Pares i Mares de les escoles; comptàvem amb el suport de lŽajuntament, el Consell Comarcal, Mc Donald…
A la fira hi havia 30 parades en les que podien participar els nens i nenes des de p3 fins a 6è de primària.
Cada parada oferia als nens un joc de caire matemàtic. NŽhi havia que combinaven les matemàtiques amb altres matèries: lŽeducació física, lŽanglès i la música.
La fira es va obrir des de les onze del matí fins les cinc de la tarda.
La valoració fou molt positiva degut a la gran participació dels mestres i al gran nombre de nens que hi van participar.
SŽhi respirava un ambient molt familiar. A les cares dels nens i dels pares es reflectia la il·lusió de compartir una estona lúdica.
Jesús del Oso, Joan Carles Ferrer.
"Fem matemàtiques" és una activitat organitzada per la FEEMCAT (Federació d’Entitats per a l’ensenyament de les matemàtiques a Catalunya) de la qual enguany s’ha celebrat la seva 3a. edició, i que va adreçada a tots els nois i noies que cursen 6è. d’ensenyament primari i 1r. i 2n. curs d’ESO a qualsevol dels centres de Catalunya, públics o privats.
"Fem matemàtiques" es planteja com a objectiu primordial contribuir al desenvolupament de les capacitats dels nois i noies proposant-los justament que es posin en situació de "fer matemàtiques", intentant que arribin a tastar i a fruir del que això significa, a través de la resolució de problemes, però ben allunyat del que és l’exercitació mecànica de la resolució d’exercicis que sovint treballen a les classes. Es tracta de posar un grup d’alumnes davant d’una situació per fer-los esbrinar i investigar vies de solució i que posin en comú les diverses estratègies, experimentacions, reflexions, que van sorgint tant a nivell individual com col·lectiu en el seu intent de buscar-ne una solució. Amb l’activitat es vol contribuir també a potenciar la popularització de les matemàtiques intentant trencar la imatge de disciplina rígida on tot està fet i on no hi ha lloc per a la controvèrsia, i, al mateix temps, s’intenta destacar el paper de les matemàtiques com a valor cultural i com a activitat formativa d’una manera lúdica i agradable a través del treball en equip, l’intercanvi d’experiències i la investigació que cal dur a terme a l’abordar les diverses situacions que se’ls plantegen.
L’activitat es desenvolupa generalment en 3 fases:
La 1a. fase es realitza en el propi centre de l’alumne inscrit i consisteix en situar-lo davant unes quantes situacions problemàtiques perquè les treballin en grups de 3 o 4 alumnes, tots ells del mateix nivell educatiu i del mateix centre. Aquesta fase sol tenir lloc durant els mesos de gener i febrer amb una dinàmica totalment lliure per part de cada grup i centre. Tanmateix, és important que el mestre no presenti als alumnes els problemes de forma descontextualitzada, i que sigui un dinamitzador i orientador del desenvolupament del treball dels grups. Tots els nois i noies que participen reben un diploma acreditatiu d’haver pres part en aquesta fase, i un jurat selecciona els millors informes presentats pels diversos grups que han participat en aquesta 1a. fase de l’activitat.
Les comissions organitzadores de l’activitat en les diverses comarques de Catalunya, duen a terme de manera autònoma una 2a. fase de l’activitat durant els mesos de març o abril, amb l’objectiu d’escollir alguns membres dels diversos grups que han estat seleccionats en la 1a. fase per tal que siguin els participants a la fase final catalana.
En aquesta fase final de l’activitat, que enguany s’ha celebrat a Banyoles el dia 16 de maig, hi participen 50 nois i noies de tot Catalunya acompanyats dels seus mestres, i, a més de gaudir de les diverses activitats lúdiques preparades per l’organització, es plantegen als nois i noies diversos problemes d’enginy, tant a nivell individual com a nivell de grup. Tot això plantejat en un entorn on els nois i noies descobreixen les matemàtiques en llocs a l’aire lliure i en situacions un xic insòlites (a la Devesa de Girona, a Port Aventura, a l’Estany de Banyoles,...). A partir dels resultats de les proves, un jurat escull a 3 guanyadors de cada nivell (6è. de primària, 1r. i 2n. d’ESO), a cadascun dels quals se’ls atorga un premi, així com un record de la jornada per a tots els participants de la fase final.
A més, els 3 guanyadors del nivell corresponent a 2n. d’ESO participen a la "Olimpíada Matemàtica" que organitza cada any la FESPM (Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas) a nivell de tot l’Estat i que té lloc durant el mes de juny.
En les 3 edicions fins ara realitzades, l’activitat va complint els seus objectius de manera molt satisfactòria. Per això, animem a tots els ensenyants de matemàtiques de Catalunya a que motivin la participació dels seus alumnes. Val la pena, ja que, d’una manera agradable, els ajudarem a fruir del "fer matemàtiques".
Equip Escola Bressol Baldufa
Taialà
Què són les safates d’experimentació?
Una proposta de joc per a nens i nenes on a partir de la lliure observació, manipulació i experimentació construeixen els seus propis aprenentatges.
Objectius
- Participar amb interès i atenció en l’activitat manipulativa proposada.
- Mantenir una actitud de recerca i descobriment per tal de resoldre dificultats superables.
- Trobar les qualitats dels elements a partir de l’observació, manipulació i experimentació.
- Verbalitzar els resultats de les observacions i de les accions realitzades.
- Transvasar materials omplint i buidant recipients diferents.
- Experimentar la noció de quantitat a través de comparar i agrupar elements.
- Utilitzar de forma correcta els termes molts/pocs com a fruit de la comparació entre dues quantitats molt contrastades.
Metodologia
L’educadora presenta les safates cadascuna amb un element diferent. Aquestes safates permeten el joc individual o compartit amb un altre nen o nena.
Després de l’observació i manipulació dels elements l’educadora els ofereix diversos objectes que possibiliten l’experimentació. Es procura que siguin elements que motivin la participació com cigrons, pastes de sopa, sal,...i no es trobin repetits en altres contextos escolars.
L’educadora, partint de l’observació, intervé per afavorir situacions d’aprenentatge.
Avaluació
A través de l’observació directa s’avaluaran els objectius establerts. Les eines utilitzades són el full d’observació i el vídeo.
