LES MATEMÀTIQUES I LES FESTES TRADICIONALS A PARVULARI I A CICLE INICIAL.

Francesca Sellabona
Grup Més o menys.

Podem aprofitar les festes tradicionals i els seus personatges per dedicar, periòdicament, un espai i un temps a resoldre situacions problemàtiques amb els petits.

El nostre principal objectiu en proposar-nos aquesta activitat era desenvolupar als nostres alumnes el pensament matemàtic mitjançant la curiositat, l’observació, el raonament, l’experimentació, la verbalització i la representació.

Un altre aspecte que valoràvem era la motivació, que el nen s’impliqués en l’activitat i en veiés la utilitat.

Una manera d’aconseguir-ho era aprofitar la màgia i el misteri dels personatges, que demanaven molt però que també s’implicaven en la tasca. El personatge ens proposa una fita a aconseguir que anirem resolent a partir dels missatges (situacions problemàtiques) que s’aniran rebent periòdicament. (cada setmana, cada dia,...).

Amb aquest fil conductor el nen veu la utilitat de la feina que està fent i el sentit de perquè la fa.

El personatge, únic per a tots, reuneix el parvulari i el cicle inicial i porta un mateix missatge, que pot tenir diferents graus de dificultat, segons el nivell. Aquesta gradació no sempre és necessària, dependrà del tipus d’activitat que es proposi.

Aquests escrits ens plantegen situacions problemàtiques que es discuteixen i es busquen solucions entre tots els nens de la classe. Finalment es realitza un treball individual o col·lectiu que demostra la comprensió i resolució del problema.

També s’ha de procurat que les situacions problemàtiques tractin diferents aspectes matemàtics (lògica, geometria, mesura i quantitat).

Aquest plantejament ens permet dedicar un temps a desenvolupar i potenciar en els nens la construcció del seu pensament lògic. És molt important deixar que els nens exterioritzin allò que pensen i sense límit de temps, valorant les respostes de tots.

El paper del mestre/a és anar conduint l’activitat, procurant que no es marxi molt del tema ni es diguin coses sense solta ni volta. I també intentant que tothom hi participi i s’impliqui en la feina.

Si cada setmana (o quan sigui) tenim l’hora de la Quaresma o l’hora de Sant Jordi, haurem dedicat una part de l’horari, al llarg de tot l’any, a les matemàtiques. I al mateix temps coneixerem a fons personatges populars i tradicionals que poques vegades se’ns fan propers.

A cada època de l’any podem trobar un personatge que ens faci treballar, aquest pot sorgir de la tradició popular, de la mitologia clàssica, de la rondallística actual o simplement de la imaginació de cada mestre/a.

Per la tardor tenim la "Castanyera", el deu del vi (Dionís), o el follet del bosc.

A l’hivern ens trobem també moltes possibilitats: en "Carnestoltes", la "Quaresma", el ninot de neu. ...

De la primavera n’hi ha una bona mostra: "Sant Jordi" o "El Drac", Sant Ponç, la fada primavera, o també ens pot servir qualsevol flor que coneguem.

I de cara l’estiu tenim tots els personatges marins i aquàtics (el rei Neptú, la sireneta, les dones d’aigua, ...), el deu del sol, l’espantaocells.

Com es pot veure n’hi ha per tothom i per tots els gustos, només falta posar-hi ganes i imaginació, i aconseguirem que la Quaresma sigui la nostra amiga i se’ns despedeixi amb una festa o que Sant Jordi ens ajudi a preparar un marevellós mural de primavera.

Ademgi. Associació d'ensenyants ed matemàtiques de Girona.

Feemcat. Federació D'ensenyants de Matemàtiques de Catalunya.