JOC HEURÍSTIC A LA LLAR D’INFANTS

En la primera infància, les nocions de lògica matemàtica estan integrades en el desenvolupament global de l’infant i formen part del sistema de coneixement sobre l’entorn que s’elabora a partir de l’exploració sensorio-motriu.

Durant els tres primers anys de vida l’infant desenvolupa les característiques pròpies de la seva espècie i del grup cultural a que pertany: Caminar dret, el desenvolupament de l’activitat "objectal" i el llenguatge.

• Caminar dret: Aconseguir desplaçar-se mantenint la verticalitat és una fita molt difícil pel nen. Al final del primer any aconsegueix mantenir-se dret i uns pocs mesos desprès el nen camina. A partir del segon any de vida millora la seva estabilitat i la seva llibertat de moviments. Aquesta habilitat motriu proporciona al nen un contacte més lliure i independent amb el món exterior: augmenta la seva capacitat d’orientar-se en l’espai, calcula distàncies i practica direccions diverses. La postura erecta li deixa lliure les dues mans per manipular i explorar objectes molt variats i l’autonomia que li dóna el desplaçament li permet conèixer un nombre d’objectes molt més gran.
• El desenvolupament de l’activitat "objectal" s’inicia durant el primer any de vida amb aquells objectes que se li posen al seu abast, així, el nen aprèn a manipular els diferents objectes segons les seves característiques físiques o sensorials. Les accions que realitza amb l’objecte són bàsicament de descoberta de les propietats (ex.: adapta la forma de la mà a la forma de l’objecte que vol agafar, pica a terra amb la cullera per fer soroll). Al final del primer any de vida i gran part del segon el nen descobreix l’ús social de l’objecte, les accions que li són pròpies i d’aquesta manera assimila el significat de l’objecte i (ex.: la cullera serveix per menjar, el vas per beure). Després d’aquestes dues etapes el nen és conscient de la funció de l’objecte però inicia un període en que el portarà a utilitzar l’objecte amb certa llibertat, i desenvoluparà la funció simbòlica, (ex.: utilitza un pal per donar menjar a la nina, o per pentinar-se). El nen s’entrena així en l’ús d’una gran varietat d’instruments propis del seu grup social i a la vegada els podrà utilitzar de forma imaginativa i creativa.
• El desenvolupament del llenguatge està relacionat amb el de la funció simbòlica i modificarà la manera de comunicar-se entre el nen i l’adult. L’activitat "objectal" permet relacionar el nom dels objectes ex.: pilota, cullera, etc., el nom de les propietats dels objectes, ex.: rodó, vermell, etc. les accions, relacions i fenòmens del món en que viu, ex.: menjo amb la cullera, l’aigua em mulla, etc. A la vegada les indicacions verbals de l’adult ajuden al nen a organitzar la seva acció i a descobrir noves propietats i relacions dels objectes.

Aquestes idees anteriors, sobre el desenvolupament de l’infant, les hem de tenir present en l’explicació dels punts següents i també al relacionar l’activitat del joc heurístic amb els conceptes de lògica matemàtica.

1- L’activitat de descoberta dels objectes.

La majoria d’infants en les diferents cultures i en les diferents etapes de la història de la humanitat poden desenvolupar de manera natural l’activitat d’exploració sobre els objectes que tenen al seu abast.

Fa bastants anys, la professora Elionor Goldschmied de Londres ens va iniciar en la realització d’ activitats de joc sensorial per els nens de la Llar d’Infants: Panera dels Tresors i Joc heurístic. Aquestes propostes de joc de descoberta d’objectes intenten oferir al nen un espai per realitzar la seva activitat natural d’exploració i manipulació dels objectes. Resumeixo breument en què consisteixen a continuació:

• La panera dels Tresors és una activitat d’exploració sistemàtica que es realitza amb els nens del primer any de vida que es poden mantenir asseguts correctament, però, encara no es desplacen. Generalment es selecciona una quantitat d’objectes de l’entorn natural i quotidià de l’infant, oferint-li així una gran diversitat de qualitats sensorials: textures, colors, formes, sorolls, olors i pes diferents. L’educador ha de facilitar als nens un espai d’exploració tranquil, evitar les intrusions d’altres nens més grans, i renovar periòdicament el material. Així el nen es pot centrar en l’activitat de coneixement dels objectes.
• El joc heurístic és una activitat d’exploració sistemàtica que es realitza amb infants de 12 a 24 mesos d’edat, enriquint el seu desenvolupament físic, mental, social i emocional del nen. Permet fer una tasca conjunta amb un grup reduït d’infants, en una situació de calma i tranquil·litat. Aquesta activitat té tres fases ben diferenciades.

2. El desenvolupament de les primeres nocions de lògica matemàtica.

El pensament lògic es pot desenvolupar en el nen per mitjà de la seva capacitat de diferenciar els estímuls sensorials del seu entorn pròxim. Les respostes diferents que realitza el nen davant aquests estímuls ens informa sobre la seva capacitat de discriminació i a la vegada, l’acció concreta que realitza li permet interioritzar el coneixement sensorial . El nen aprèn a través de la seva acció sobre els objectes.

Presento quatre aspectes per l’estudi de les primeres nocions de lògica matemàtica:

A- Desenvolupament de la identitat dels objectes: el fet que la majoria d’objectes no són únics en el conjunt de les seves característiques és un problema durant la primera infància. Els estudis fonamentats en la teoria del desenvolupament cognitiu segons Piaget , ens informen que els nens després des cinc mesos identifiquen un objecte com un volum dins l’espai que pot moure’s i desplaçar-se. Saben que dos objectes no poden estar al mateix lloc simultàniament. La situació en l’espai d’un objecte pot ser una característica diferenciadora de l’objecte, així dos objectes idèntics que el nen pot veure simultàniament , però situats en llocs diferent són objectes diferents. Aquestes nocions existeixen en el moment que el nen té els primers contactes amb l’activitat de Descoberta dels objectes.

B - Coneixement de les propietats dels objectes: En aquesta edat el nen no és capaç de fer una exploració sistemàtica dels objectes que li permeti descobrir totes les seves propietats. El nen a partir dels cinc mesos centra la seva atenció en les conseqüències de les seves accions sobre els objectes. Així, al oferir-li un objecte desconegut realitza les diferents formes de manipulació per tal de descobrir-ne les propietats tàctils, el so, el moviment, etc. Un nen que casualment faci xocar una cullera amb una petxina, anirà repetint la seva acció per comprovar el soroll que fa. La panera dels Tresors el familiaritza amb les propietats dels objectes, forma, dimensió, pes, estabilitat, densitat, color, etc. i li permet repetir les seves accions.

L’interès per l’exploració activa de les propietats de l’objecte es poden observar al complir el primer any de vida. El nen reconeix un dels aspectes que li criden més l’atenció i aquest passa a ser la propietat bàsica del reconeixement de l’objecte, normalment, el contorn de l’objecte, la forma i la dimensió són més interessants per la identificació de l’objecte que el color.

El joc heurístic li permet descobrir noves tècniques exploratòries, al mateix temps que l’observació i imitació del que fan els seus companys li augmenta el seu repertori d’acció sobre els objectes.

C - Comparació de les propietats dels objectes: Durant el primer any de vida el nen observa visualment l’objecte que té a la mà i el reconeix a partir de posar-se’l a la boca. Al complir el primer any observarem que objectes amb propietats semblants els explora repetint accions semblants. Per exemple tots els que són rodons els tira per fer-los rodolar.

Per mitjà de l’activitat objectal posa en relació els objectes, un sobre de l’altre, un dins de l’altre, els pica entre ells, els tapa amb un objecte més gran, etc. i juga amb les seves múltiples combinacions aprofitant les característiques de cada objecte. L’infant és sensible a les quantitats dels objectes i reconeix l’objecte que és únic d’aquells que n’hi ha molts.

Descobreix l’ús d’uns instruments com a intermediaris per aconseguir el que ell vol, determinats objectes es poden convertir amb recipients, altres serveixen per arribar a un lloc ocult, etc. Davant els objectes es pregunta què puc fer amb això?

D - El desenvolupament de les nocions espacials: el nen durant el primer any de vida li costa calcular la distància entre ell i els objectes, per exemple, estira el braç igual per un objecte que està gairebé al seu abast que per un objecte que està més lluny, però, és sensible al canvi de posició dels objectes coneguts dins de l’espai habitual. Al finalitzar aquest primer any el nen és capaç de percebre la posició d’un objecte i fer els moviments adequats per aconseguir-lo.

En el segon any el nen adapta el seu moviment a l’espai i als objectes que hi ha, experimenta les diferents direccions dins de l’espai i observa les posicions relatives respecte als objectes i els altres nens. Descobreixen la funcionalitat dels diferents espais que utilitzen i adeqüen les seves accions al seu ús habitual.

S’interessa per fer accions correlatives que ordenen un material per alguna diferència constant, per ex. observa amb atenció com l’adult realitza una piràmide amb les anelles i intenta recordar algunes característiques que li puguin ajudar a realitzar la tasca amb èxit més endavant. Comença a descobrir les primeres relacions espacials entre objectes i les seves característiques tipològiques, fan files, apilen per fer torres, posen uns objectes a dins d’un altre.

3. Observació dels coneixements de lògica matemàtica

Observant l’actuació del nen sobre el món dels objectes, podrem descobrir la capacitat del nen per diferenciar estímuls, comparar-los i organitzar-los amb les eines que el seu pensament sensorio-motriu li ofereix. A continuació he agrupat algunes de les accions que el nen fa en el joc de descoberta dels objectes seguint els aspectes exposats anteriorment.

1-Coneixement de les propietats dels objectes:

1.1-Tècniques d’exploració:

• tàctils: xumar, llepar, mossegar, pessigar, pitjar, acariciar
• de moviment: sacsejar, picar, tirar, treure, posar, enfilar, tapar, destapar.
• d’observació: seguir el moviment de l’objecte, atendre a l’exploració que fa un company.

1.2- Respostes concretes a les propietats dels objectes:

• Preferència d’alguns objectes d’acord a una de les característiques sensorials: color, forma, textura, olor.
• Adaptació motriu de la mà als objectes d’acord a les propietats de forma, pes, dimensió.
• Reaccions físiques a les propietats tàctils dels objectes: ganyotes , acceptació o rebuig de l’objecte.
• Persistència en l’exploració: manté l’interès per l’objecte , el reconeix en una pròxima sessió.

2. Comparació de les propietats dels objectes:

• Utilitza tècniques d’exploració específiques a un grup d’objectes: ex. sacsejar els quins fan soroll, pica amb els objectes consistents i durs.
• Utilitza diferents estratègies per combinar els objectes d’acord a les seva propietat rellevant: introduir-ne un dins de l’altre, aparèixer i desaparèixer.
• Agrupa objectes de característiques semblants : es penja les cintes al coll i enfila les anelles amb un pal.

3. Desenvolupament de les nocions espacials:

• Adapta el seu moviment del braç a les distancia que el separa de l’objecte, fa aproximació precisa als objectes, experimenta les diferents direccions dins de l’espai, ajusta el seu desplaçament amb presencia d’un obstacle o un company.

• Crea relacions espacials entre objectes: fa files, apila, agrupa, dispersa.

Bibliografia:

MUJINA, (1985) Psicologia de la edad preescolar. Aprendizaje Visor

MAGEM,T. ; ODENA,P (1994) L’activitat de descoberta dels objectes. Temes d’Infància,núm.