Província : Tarragona
Capital : Tarragona
Extensió : 344,93 km2
Límits : Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès
Podem veure la comrarca del Tarragonès des de tres punts de vista diferents :
A l'esquerra del Francolí s'estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d'origen marí, que ascendeix lentament fins,' d'origen marí, ue ascendeix lentamentdes d'un 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vors l'Alt Camp, a l'esquerra del Gaià on enllaça amb una avançada de la Serralada Pre-litoral (bloc orogràfic del Gaià) que separa el Camp de Tarragona del Penedès (de la tossa grossa de Montferri, de 386m alt, ja dins l'Alt Camp, a la Mola, de 318m, prop de Creixell). A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants, calcaris poc rodats en superfície i cimentats al·luvial entre el cap Gros i el sortint de Tarragona alterna amb els contactes directes entre la plataforma i la mar que forman les puntes de Tamarit i la Móra. A ponent de la desembocadura del Francolí la gran platja de la Canonja enllaça amb el cap de Salou promontori calcaride 77m alt, recobert d'un camp de dunes d'uns dos quilòmetresterra endins i ja edificat gairabé del tot.
La població del Tarragonès, a causa de la situació estratègica de la ciutat com a sortida marítima no solament del Camp, sinó de la conca baixa de l'Ebre, catalana (planes de Lleida, cubeta de Móra) i aragonesa, i a causa de la riquesa agrícola del camp comarcal, fou notable aviat : el 1365 tenia 6,65 focs per Km2, uns 6500h. Fins el 1718 (11805 h) hom no recuperà la població del 1365; només Tarragona superava el miler d'habitants (4554). D'aleshores ençà l'evolució demogràfica ha estat molt sincopada. Només al s XVIII el creixement ha estat fort i regular, amb 27500 h el 1787, amb la densitat més forta (78 h/km2) fora de la regió de Barcelona. El nucli de Tarragona assolia 8541 h i els de Vila-seca de Solcina, Constantí, Torredembarra i Altafulla (amb el màxim de la seva història) sobrepassaven el miler.
La vegetació natural correspondria sobretot a la del domini de la màquina de llentiscle i margalló. Però originàriament les terres profundes de les valls devien ésser cobertes d'alzinar. El bosc de ribera, de fullatge caduc, acompanyava els rius fins arran de mar. En el paissatge actual, molt alterat per l'home, màquines i alzinars han estat substituïts, allà on la terra no és conreada ni urbanitzada, sobretot per brolles de romaní i bruc d'hivern, sovint cobertes per un estrat superior de pi blanc.