Prehistòria i Antiguitat

 

L'alba artística a Catalunya apareix en el moment en què l'ésser humà evolucionat trepitja aquestes terres -quan encara no tenien nom- i deixa les seves empremtes en tot allò que fa quotidianament. És el cas dels estris, fets a partir de la pedra o de l'os tallats, que fabriquen les societats caçadores, nòmades i depredadores del Paleolític. És la primera indústria creada pels humans.
 

 
 

Durant el període Neolític a Catalunya -4 mil anys abans de Crist-, la societat esdevé sedentària, pagesa i ramadera. Les primeres poblacions formaren la cultura dels sepulcres de fossa.  Les pintures rupestres, fetes durant la Prehistòria al Llevant peninsular, es caracteritzen per la importància que pren la figura humana, protagonista d'escenes rituals -com ara la dansa- o d'escenes de caça, de guerra o de collites..., activitats que sempre es realitzen en grup.  Els artistes prehistòrics s'interessen més en captar el moviment i l'efecte de síntesi, que no pas en el detall o el joc de colors. Les mostres pictòriques són dinàmiques, expressionistes i d'un sol color. Entre les coves amb més riquesa pictòrica cal assenyalar les de Cogul i les d'Ulldecona.  Apareix la ceràmica. A l'àrea catalana, la seva decoració originà una de les primeres manifestacions artístiques. Es tracta de gerres molt tosques, decorades amb dibuixos molt primitius fets amb el caire d'una petxina.
Uns 2000 anys abans de Crist, navegants orientals introduïren a la Península una sèrie d'elements culturals, un dels quals donà origen a la cultura megalítica. Es tractava de monuments funeraris concebuts com a tombes col·lectives. Els menhirs i els dòlmens són mostres d'aquests tipus de construcció caracteritzada per l'ús de grans pedres. L'Edat dels Metalls aportà materials més resistents amb què millorar les armes i l'utillatge domèstic i ornamental.
 
 
Cap al segle VII abans de Crist, els navegants grecs s'atansen al litoral empordanès, amb finalitats colonitzadores i comercials, i ocupen la badia de Roses on hi creen el nucli urbà d'Empúries.  Ben emmurallat per raons defensives, tenia un interior força urbanitzat, en el qual es bastiren un bon nombre d'edificis públics, civils i religiosos, d'estil hel·lenístic, amb esplèndides escultures, com la d'Escolapi i la d'Afrodita. Les estàtues van néixer per a honrar els déus, els quals es conceben a imatge i semblança de l'home, amb les seves passions i pensaments. L'aportació artística essencial fou la ceràmica, importada primer i de producció pròpia més endavant. A través d'Empúries, la influència grega sobre el territori català fou molt important. El país restà inundat de productes grecs, cosa que demostra l'activitat comercial d'Empúries amb Grècia.
 
 
 
 

 
 

Els habitants autòctons del llevant són coneguts com els ibers, tribus que no van formar mai una unitat política però si cultural, i que manifestaren un art propi que abastava tots els camps de la seva activitat. L'arquitectura es desenvolupà en les cultures ibèriques emmurallades, construïdes a dalt de turons, com les d'Ullastret o d'Olèrdola, entre d'altres. L'escultura reflecteix les seves creences i empren com a materials la pedra, el bronze i la terrissa. La ceràmica també tingué una gran difusió i es fabricaren multitud d'objectes. Revela la influència grega, però té una gran originalitat i riquesa expressiva.  L'orfebreria fou una de les activitats més representatives de l'art ibèric. La joieria també era força apreciada i treballada. 
 
 
 

 
  

L'arribada dels romans en qualitat d'ocupadors el segle III abans de Crist, suposà l'enfrontament de la cultura autòctona a una altra de superior i dominant. Des de nuclis tan importants com Empúries, Tarragona, Barcelona o Girona es va anar estenent la "romanització".  Les urbs estaven ben planificades, amb nombrosos edificis públics, tant civils, com religiosos.  A més de comptar amb amfiteatres, circs i palaus, les urbs disposaven de sòlides muralles.  Bastiren també obres d'enginyeria, com ara aqüeductes i carreteres que facilitaven el transport de l'aigua, de persones i de mercaderies.  Els banys públics -anomenats "termes"-, eren llocs destinats a la neteja corporal, però també per a reunir-se amb els amics i fer gimnàstica, jugar i llegir. Els arcs de triomf als camins alternaven amb els monuments funeraris.

L'escultura en marbre, pedra i bronze, posa en relleu la preferència per copiar l'estil grec i el desig de fer perviure la persona a través del retrat, aspecte típicament romà. La pintura es posa de manifest en els mosaics o les pintures sobre pedra, en els sòls i parets de les cases. La decoració a base de mosaics fou una moda molt estesa. D'aquesta època també és remarcable la ceràmica fabricada industrialment i ben comercialitzada. El llatí, present també a través de les inscripcions sobre pedra o marbre, esdevé la llengua d'aquesta part de l'Imperi.