La fàbrica d'indianes
Durant el segle XVIII, els teixits de cotó estampats coneguts com a indianes van servir de base per a l'inici de la industrialització a Catalunya. Per a la seva manufactura -que es feia a partir de motlles amb motius geomètrics, històrics o vegetals-, s'empraven petits tallers així com el treball a domicili. Com a tallers es van adequar edificis ja existents, originàriament dedicats a treballs artesans. Constaven de taules per a estampar, calderes per a colors i motlles.


                    Ricart (Poblenou-BCN)
El procés de les indianes comprenia quatre fases: filatura, tissatge, blanqueig i estampació. La primera, segona i quarta fases es realitzaven en fàbriques i tallers radicats en poblacions, mentre que el blanqueig s'havia de fer fora -en els anomenats prats d'indianes-, ja que exigia aigua abundosa i grans espais. Les teles, abans de ser estampades havien de ser humitejades i esteses al sol durant moltes setmanes, per tal de blanquejar-les.


                         Jaumandreu (Poblenou-BCN)

 
Edificis: El cas de St.Martí de Provençals:
Índex
De pisos
 Naus
 Colònies
 Modernistes
 "Sheds"
 Usos-formes
 Xemeneies
  Materials