Gaudí: de Barcelona a Riudoms
COMARCA | CAPITAL | IMATGES CAPITAL | DISTÀNCIA A BARCELONA |
BARCELONÈS | BARCELONA |
|
0
km
|
BAIX LLOBREGAT | SANT FELIU DE LLOBREGAT |
|
13,760
km
|
ALT PENEDÈS | VILAFRANCA DEL PENEDÈS |
|
54,744
km
|
BAIX PENEDÈS | EL VENDRELL |
|
67,012
km
|
TARRAGONÈS | TARRAGONA |
|
94,196
km
|
BAIX CAMP | REUS |
|
104,748
km
|
BARCELONÈS |
El Barcelonès és una comarca formada per la
ciutat de Barcelona, tres municipis del pla del Llobregat i tres municipis
de la costa de Llevant, més enllà del Besòs. És
la comarca d'extensió més petita, però concentra
quasi la meitat de la població de Catalunya. Comprèn dues unitats: la serra de Collserola i el Pla de Barcelona. La serra de Collserola va des de les vores del Llobregat fins més enllà del Besòs, on el turó de Montgat arriba vora el mar. El Pla ha estat guanyant terreny al mar des de l'època romana a causa de les terres arrossegades pel Besòs fins a la seva desembocadura i dels corrents marins del Maresme, que empenyen les sorres cap el sud. La inclinació del Pla orienta la xarxa hidrogràfica, que estava formada per rieres actualment soterrades o desviades, però que han deixat el seu nom a molts indrets de la comarca. La vegetació natural, que degué ser en primer lloc l'alzinar amb marfull, ha estat profundament transformada. La vegetació de les zones no urbanes presenta a Collserola un model de paisatge vegetal mediterrani; hi ha extenses pinedes de pi blanc, amb sotabosc de brolla o garriga. On l'ambient és més obac hi ha claps de bosc d'alzina, amb marfull i arboços. El delta del Llobregat a la part no urbanitzada, presenta residus de bosc de ribera, de vegetació lacustre i de comunitats litorals. El poblament a la zona del Barcelonès fou tardà; no era un lloc de pas, sinó un emplaçament. Encara que obert al mar, les muntanyes l'aïllava de l'interior. Les troballes prehistòriques han estat escasses, en contrast amb les troballes de la depressió vallesana veïna; el poblament es fa localitzable en el moment en què el paisatge bosquetà ja havia estat aclarit per tribus amb influències celtes i després iberes. El Pla de Barcelona es troba al sector de confluència dels dos grans eixos de comunicacions que travessen en direcció nord-sud la Catalunya central, el del Llobregat i el dels rius Besòs-Congost-Ter. Aquest fet ha estat decisiu en el paper de capital que Barcelona ha tingut en la història de Catalunya. Fou capital a la fi del segle III, i la primacia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats catalans li confirmà aquesta funció; el desenvolupament del seu comerç marítim li donà a més la condició de gran potència mercantil mediterrània. La industrialització dels segles XVIII i XIX li aportà un nou impuls econòmic i demogràfic. Finalment el model de creixement dels anys 60 incidí en la configuració de la comarca, on es concentrà la major part de l'activitat econòmica de Catalunya. Barcelona és ara centre polític, financer, cultural i de serveis, i una de les grans ciutats de la Mediterrània i Europa. Estadístiques: |
BAIX LLOBREGAT |
El Baix Llobregat comprèn el curs baix i el delta
del riu Llobregat. S'estén, en sentit est-oest, entre Montjuïc
i el massís del Garraf, i, per l'interior, des de Montserrat fins
el mar. La vegetació de la comarca comprèn espècies molt diverses. Els alzinars constituïen la vegetació típica, però ha estat modificada per l'home i avui predominen les pinedes de pi blanc. A l'extrem est del massís del Garraf arriba el margalló, que s'endinsa pel massís; a les zones de ribera hi sol haver salzedes i alberedes. Les comunicacions han estat afavorides per la configuració i situació de la comarca: una vall de pas, prop de Barcelona, entre la Catalunya Vella i la Nova. La vall del Llobregat ofereix una entrada natural per penetrar a l'interior de Catalunya i sempre ha estat lloc de pas de gent; així hi trobem restes del paleolític, poblats ibers, de l'època romana i de l'edat mitjana. El riu Llobregat, amb la seva aportació hidràulica, ha jugat un paper preponderant en la implantació i desenvolupament d'activitats urbanes i industrials: ha estat protagonista, eix definidor i articulador de la seva industrialització i de la configuració del seu paisatge. Ha estat una comarca agrícola per excel·lència, amb regadius a les vores del Llobregat i als seus canals, i cultius de secà a les terres poc elevades. L'expansió de l'àrea industrial de Barcelona, amb tot el que ha comportat d'especulació del sòl i creixement desordenat, ha invertit la situació, sobretot a la vall baixa i a Martorell. El Baix Llobregat conserva un preciós llegat monumental representatiu de la seva vitalitat al llarg de totes les èpoques: des dels romans (Pont del Diable) fins a l'arquitectura moderna (Colònia Güell), passant per esglésies pre-romàniques (Sant Hilari) i romàniques (Sant Pere d'Abrera), gòtiques (Capella de Miralles), i castells medievals (Castellví de Rosanes). El Delta del Llobregat és una de les zones humides més importants de Catalunya, i es considera una autèntica escola de la natura al bell mig de la zona més densament poblada de Catalunya. Estadístiques: |
ALT PENEDÈS |
L'Alt Penedès s'inscriu entre les serralades Litoral
i Pre-litoral, i els rius Anoia i Foix. És una plana amb relleu
moderat i amb serres com les de Miralles, d'Orpinell, de Puigfred i de
Mediona. La vegetació natural de la comarca, l'alzinar amb marfull, és escassa i es localitza en racons de muntanya. Actualment abunda el garric, a vegades amb pi blanc; als llocs humits hi ha restes d'omedes i alberedes; al sector més septentrional la humitat fa que s'hi trobi frondoses fondalades amb aritjol, esbarzers i lligabosc. La gran plana del Penedès, amb la seva situació privilegiada a mig camí entre Barcelona i Tarragona, sempre ha estat corredor de pas i lloc de trobada entre cultures i civilitzacions diverses. Les bones comunicacions de l'Alt Penedès i la quantitat de terra dedicada a l'agricultura han caracteritzat la disposició de molts nuclis de població i molt disseminats. D'aquesta manera s'explica la presència de moltes masies i de cases pairals, sovint fortificades, que juntament amb les restes de fortaleses i castells marquen la fesomia del Penedès. És una comarca dedicada sobretot a l'agricultura des de temps llunyans. Al segle passat es va accentuar el pas dels cultius tradicionals a la vinya, que avui dia és el cultiu més important de la zona, a molta distància dels arbres fruiters i els cereals. Actualment hi ha una denominació d'origen per als vins - "Penedès"- que s'estén als termes del Penedès històric i a altres de les comarques veïnes. També és la comarca del cava, que se sustenta en una xarxa de petites caves familiars, grans caves i cooperatives. L'aparent monocultiu de la vinya ha donat lloc a indústries auxiliars que diversifiquen un entramat econòmic relativament estable. La comarca conserva les interessants ruïnes ibero-romanes d'Olèrdola, en un cim de 358 m. des d'on es domina tota la plana del Penedès. Resten els murs de l'època ibero-romana, cisternes, sitges, tombes antropomorfes i altres elements arqueològics. També destaquen a la zona la gran quantitat d'esglésies romàniques que atenien el poblament dispers. La comarca ofereix un conjunt d'interessants elements gastronòmics. La cuina és rica, sobretot com a resultat dels productes de la terra. Els productes que han donat més anomenada a l'Alt Penedès són els animals de ploma, des dels ous rossos fins als galls, ànecs, galls dindis i altra volateria. Estadístiques: |
BAIX PENEDÈS |
El Baix Penedès és constituït pel terç
occidental de la depressió a ponent del Llobregat, encaixonat entre
la cadena orogràfica del Montmell i el mar. Comprèn una
zona muntanyosa i un grup de pobles a la zona intermèdia, en turons
de poca altura. El litoral és una zona continuada de sorres fines
i aigües poc profundes, on abans hi havia nombrosos estanyols, que
el temps i la mà de l'home han anat eixugant. La vegetació natural de la part interior seria l'alzinar, però avui ha estat substituïda gairebé a tot arreu per brolles i garrigues, a vegades amb clapes de pi blanc. A la plana la vegetació predominant són els garrofers, llentiscle, margallons o coscollar. Els assentaments humans són molt antics i s'han trobat restes prehistòriques, pintures rupestres i vestigis de poblats ibero-romans. Actualment es caracteritza per la quantitat de segones residències en ella instal·lades. Les activitats tradicionals de la comarca són agrícoles i ramaderes. Les terres cultivades es dediquen sobretot a la vinya i al sembrat. L'activitat industrial se centra al Vendrell i als establiments de l'Arboç; i la pesca, que havia assolit gran importància, actualment ha minvat a causa del desenvolupament turístic. Les platges amples i de sorra fina de la costa -coneguda amb el nom de "Costa Daurada"- han fet créixer considerablement el sector turístic. La comarca és un territori de trànsit entre les dues zones metropolitanes més importants de Catalunya, la de Barcelona i la del Camp de Tarragona, i va creixent la seva importància com a nus de comunicacions. Actualment s'ha convertit en un nus de carreteres i línies de ferrocarril, i és creuada per autopistes, corredors de trens, oleoductes i gasoductes. Les modernes vies de comunicació exerceixen sobre el territori els efectes que abans tenien els grans rius: reguen i fertilitzen l'activitat econòmica de la zona per la qual discorren. La cuina típica de la comarca té plats com el "xató", una amanida acompanyada de truites de verdures, la "coca de verdures", el "civet de senglar", el "bull de tonyina" i l'"arròs a banda"; entre els postres destaquen els "bufats" i les "orelletes". Estadístiques: |
TARRAGONÈS |
El Tarragonès forma part de la regió històrica
del Camp de Tarragona, una de les zones més definides del país,
que té la plana més gran de Catalunya. Geogràficament,
el Camp es configura com un amfiteatre de muntanyes que envolta una
plana costanera. La muntanya el tanca per ponent i pel nord, mentre
que les serres de llevant fan de llindar amb el Penedès. A la
part muntanyosa destaquen les Muntanyes de Prades i la serra de l'Argenteria. Tradicionalment el sector agrícola ha estat el més important de la comarca amb conreus com la vinya, el garrofer, l'avellaner i l'olivera; la ramaderia es practica com a complement de l'anterior. Actualment tenen un gran pes dins de l'economia la indústria, amb les petroquímiques, i el turisme, amb nuclis com Salou, Torredembarra i els voltants de Tarragona. El Tarragonès és la comarca que conserva més restes de l'època romana. A Centcelles (Constantí) hi ha restes d'una antiga vil·la rural, un dels monuments més importants de la Catalunya romana. A Tarragona, un centre arqueològic de primer ordre, es troba una àmplia mostra de monuments romans: muralles, amfiteatre, pretori, voltes del circ, i sepulcres. La cuina de la comarca es basa en el peix. La salsa "romesco" és típica de Tarragona. Els plats propis de la zona són: la "sopa de peix", el "rossejat", la "mussola", la "tonyina" i el "pop ofegat amb patates i alls". Estadístiques: |
BAIX CAMP |
El Baix Camp, la més meridional de les comarques del Camp de
Tarragona, és una àmplia plana costanera envoltada per
les muntanyes de Prades, de l'Argentera i de Llaberia. La meitat de les terres del Baix Camp es dediquen al conreu, i d'aquestes, més de la meitat són de regadiu. L'esforç per convertir les terres en regadiu és constant, amb la construcció primer del pantà de Riudecanyes i més recentment del de Siurana i amb la constant excavació de pous. El conreu més important és el dels avellaners -que actualment ocupa més de la meitat de la superfície agrària- i els arbres fruiters, seguit del de la vinya, el d'oliveres i de cereals. La pesca es localitza als ports de Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant, i la indústria a Reus. En conjunt ha desenvolupat una economia que manté l'equilibri entre la indústria, el comerç i el turisme, conservant el seu peculiar paisatge d'avellaners. El Baix Camp conserva algunes mostres del romànic i notables edificis -sobretot a Reus-, però l'estil arquitectònic més ben representat és el modernisme, amb interessants edificis a Reus, a les Borges del Camp i a Botarell. Gastronòmicament, la comarca destaca pels plats elaborats a
partir de l'especial combinació de matèries primeres de
regadiu, secà i la pesca. Per acabar l'àpat, "postres
de músic", amb les avellanes, les ametlles, les panses del
Baix Camp, i les misteles que donen les terres de llicorella. Estadístiques: |
1873 Ingrés
a l'Escola d'Arquitectura. Primers treballs: fonts del Parc de la Ciutadella,
mercat del Born, Montserrat... 1878 Obtenció el març del títol oficial d'arquitecte. Entre els seus primers projectes, destaquen: uns fanals per a l'Ajuntament de Barcelona, el seu propi escriptori, el mobiliari per al panteó i la capella dels Comillas... 1879 Recondicionament de la farmàcia Gibert, al passeig de Gràcia. Incorporació al Centre Excursionista de Catalunya. Acaben les obres del passatge del Crèdit, de construccions sobre columnes de ferro forjat. 1879-1882 Acabament de dos projectes per a un altar al convent de Jesús Maria a Sant Andreu de Palomar, i per a una capella al col·legi de monges Jesús Maria, de Tarragona. 1881 Projecte de la Cooperativa Obrera Mataronense. 1882 Projecte d'un pavelló de caça per a la finca dels Güell al Garraf (no es va arribar a construir mai). 1883 Inici de les obres de la Casa Vicens, a Gràcia. Antoni Gaudí es fa càrrec del projecte de la Sagrada Família. 1884 Inici de les obres a la finca dels Güell a Pedralbes. 1885 Disseny d'un altar privat per a la família Bocabella, promotora de les obres de la Sagrada Família. 1886 Inici de les obres al Palau Güell. 1888 Inici de les obres del convent de les Teresianes. 1895 Juntament amb Berenguer, s'inicien les obres dels cellers dels Güell al Garraf. 1898 Inici de les obres de la casa Calvet. Començament de la maqueta catenària de la cripta de la Colònia Güell. 1900 Inici del projecte de desenvolupament del Parc Güell i començament de les obres a Bellesguard. Inici de les obres del santuari del Primer Misteri a Montserrat i projecció del saló àrab del desaparegut Cafè Torino de Barcelona. 1901 Reforma de la casa d'Isabel Güell i treballs a la porta d'entrada de la finca Miralles. 1904 Disseny d'una part del complex de cinemes de la sala Mercè a la Rambla de Barcelona. Inici del projecte de la Casa Batlló coneguda com a Casa dels Ossos. 1906-1909 Inici de les obres de la Casa Milà, coneguda com a La Pedrera. 1907 Projecte inacabat de monument a Jaume I. 1908 Primera pedra per a les obres de la Cripta a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. 1925 Acabament, a la Sagrada Família, de la primera de les torres dels Apòstols i la façana del Naixement. |
Palau Güell | Parc Güell | Parc Güell | La Pedrera |
La Sagrada Família | Convent de les Teresianes | Casa Vicens | Bellesguard |
Cas Batlló | Casa Calvet | Celler Güell (Garraf) | Finca Güell |