El laberint més conegut és el de Cnossos, relatiu a la llegenda de Teseu i el Minotaure:


"Minos, rei de l’illa de Creta, va fer construir un laberint per tancar al Minotaure, monstre amb cap de toro i cos d’home. Un cop acabada la construcció va tancar també al seu arquitecte, en Dèdal, i a Ícar, el fill d’aquest. Però aquests van escapar fent-se unes ales amb plomes enganxades amb cera. Ícar va desobeir el consell del seu pare i, en el seu vol, es va acostar massa al sol. A conseqüència d'això la cera es va desfer, provocant la seva caiguda i la seva mort.

El rei Minos havia imposat a la ciutat d’Atenes com a tribut per una derrota, el lliurament de set fadrins i set fadrines cada nou anys amb l’objectiu d’alimentar al Minotaure. Aquests eren enviats en un vaixell amb veles negres.

El príncep Teseu es va presentar com a voluntari amb la intenció de matar al Minotaure i acabar amb aquell tribut salvatge. Quan va arribar a Creta, Ariadna, la filla d’en Minos, es va enamorar d’en Teseu i per ajudar-lo li va proporcionar una troca de fil. El que havia de fer Teseu era entrar al laberint desfent la troca, matar el Minotaure i resseguir el fil de la troca desfeta per tornar a trobar l’entrada i escapar del laberint. Tot va sortir com ho havien pensat i ’aquesta manera va ser eliminat per sempre el monstre Minotaure. Tot i que la història de Teseu i Ariadna encara va continuar... "

Sembla ser, però, que el famós laberint, per alguns estudiosos del tema, només era el nom del palau del rei, construït amb tant de desordre a base d'afegir estances i estances, que era absolutament perdedor.

Tot i així el tipus de figures que trobem a moltes cultures i moltes èpoques són una mena de recorreguts en espiral que recorden molt visualment als laberints, però... ho són? Mirem un exemple. No cal anar molt lluny d'on érem, continuem a Creta. Observa aquesta moneda de l'any 300 a.n.e. amb un laberint dibuixat.

Si caminem pel laberint observarem una cosa ben curiosa:

Pitjant sobre la imatge podràs dibuixar el camí

Observaràs que arribes al centre "sense remei", no hi ha cap bifurcació. Podríem dir que és un laberint de camí únic (sense bifurcacions)

Curiosament són molts els llocs de cultures i èpoques diferents on podem trobar laberints sense bifurcacions, alguns de ben antics. Hi ha dues variants: els que determinen unes parets per caminar entre elles (com fent un passadís) i els tracen un camí, una línia sobre les que anar girant i regirant.

Gravat a les roques de Newgrange (Irlanda) 3500 a.n.e.	Nazca (Perú) Entre el 200 a.n.e i el 600 n.e.
Murs de Jericó segons un gravat bíblic del segle XIV	Laberint renaixentista al Palau Ducal de Mantova (Itàlia)
El laberint de la Catedral de Chartres (1200 n.e.), un laberint "de passadís"	El laberint de la Catedral d'Amiens (1290 n.e.), un laberint "de camí"

Les motivacions per fer-ho són diferents. Normalment se'ls hi adjudica significats com que representen models de la vida (es complexa, no sabem on ens porta...). També són camins que, per alguns, conviden a la reflexió interior, al prec...

T'animem a fer una passejada virtual per aquest laberint sense bifurcacions clicant sobre la imatge.