|
1. Filosofia i ciència.
- Intentarem arribar a una noció d’allò que és la filosofia, distingint-la de la
ciència. Plantejades així les coses, hi caben dues solucions:
- O bé la ciència és l’única possibilitat vàlida d’enfrontar-nos amb la
realitat, per la qual cosa no resta “espai” per a la filosofia (llevat que es
dediqui a tasques auxiliars).
- O bé hi ha altres formes d’enfrontar-se amb la realitat, i aleshores la
filosofia es constitueix en un “saber” diferent i autònom (encara que, potser,
no totalment autònom).
2. Filosofia i saviesa.
- La FILOSOFIA és un “saber” distint de la ciència, que no és eliminat per la
ciència, ni necessita convertir-se en “ciència” per tenir valor i significació.
- La filosofia pretén anar més enllà de la ciència;
- Per tant, la filosofia no és “ciència”, sinó “saviesa”.
a) La Filosofia va més enllà de la ciència.
Vol dir el següent: la ciència no es planteja determinats problemes que són
summament generals o que desborden les possibilitats del mètode científic. Per
això es tracta de problemes que no són “científics” (almenys per ara), però que
la humanitat no pot eludir, perquè de fet els té plantejats. Tot i no ser
“científics”, no són, amb tot, “mancats de sentit”, com pretenen alguns. Al
contrari, són els problemes més importants per als éssers humans...
Quins són aquests problemes tan importants que no entren dins el camp d’estudi
de la ciència? Citem-ne alguns:
- El problema del TOT (origen i finalitat de l’Univers.
- El problema de L’ÉSSER HUMÀ (sentit de l’existència humana, destí dels éssers
humans, possibilitat de conèixer la realitat, la llibertat, els valors i
l’obligació moral, etc.).
- I... el problema de la TRANSCENDÈNCIA (Déu).
És possible que alguns d’aquests problemes els pugui abordar en un futur la
ciència, amb la qual cosa es convertiran en problemes “científics” (aquest ha
estat el cas, per exemple, del problema de l’origen dels humans, -si més no, de
l’origen immediat-, resolt gràcies a la teoria de l’evolució); altres problemes
probablement continuaren essent exclusivament “filosòfics”.
b) La filosofia no és “ciència”, sinó “saviesa”
El mot “SAVIESA” té una llarga història i és un terme venerable. Significa
el coneixement superior i més excel·lent, i per això els primers investigadors
grecs preferiren anomenar-se “FILÒ – SOFS” (amants de la saviesa”) i no
simplement “savis”, ja que la saviesa era considerada més aviat com quelcom
propi dels déus.
Posteriorment, la saviesa passà a significar quelcom menys teòric i més pràctic:
el coneixement dels mitjans que menen a la virtut i a la felicitat; s’anomenà
aleshores “savi” a l’individu bo, virtuós i feliç: sens dubte un ideal gairebé
inabastable per a l’ésser humà ordinari.
La filosofia –malgrat el temps- sempre torna a ser com la seva etimologia
indica: saviesa cercada i mai plenament abastada. La filosofia no és “resultat”,
mai no està ja “acabada”. És activitat: més que filosofia, hi ha “filosofar”. Es
plantegen els grans problemes, es busca de comprendre’n el sentit per a l’humà,
s’aventuren possibles –només possibles- respostes sense amagar-se les
deficiències, es deixa el camí obert, es continua buscant. El filòsof pensa els
problemes, però no es coneix sempre la solució definitiva.
c) La filosofia és quelcom de necessari.
Si la filosofia només planteja els problemes, si “pensa, però no sempre
coneix” ¿no hi és, realment, de sobra?
- No, perquè sembla que l’ésser humà no pot renunciar a plantejar-se determinats
problemes i a continuar pensant-los. Filosofar és una cosa necessària per a
l’ésser humà.
Per aquesta raó. Perquè l’humà sembla que no es vol deturar en explicacions
parcials, sinó que deleja l’explicació última.
- Filosofar és, doncs, una passió de l’ésser humà, que compromet tot ell.
d) La filosofia no abandona la realitat.
Per tant, ¿és, en definitiva, la filosofia una forma de poesia? ¿Es deixa perdre
en la fantasia?
- El filòsof ha d’estar a prop de “les coses”. Per això la filosofia necessita
la ciència i no pot viure-hi d’esquena.
- Històricament, les grans revolucions científiques dugueren revolucions
filosòfiques.
N’hi hauria prou amb dir això: el filòsof es planteja problemes i elabora
respostes que són com “conjectures” o “hipòtesis”, que, amb tot, normalment no
pot “verificar”.
- Però les interpretacions del filòsof han de tenir en compte la situació actual
de la ciència i les dades científiques fiables. D’aquesta manera, la filosofia
ha de mantenir un elevat nivell de compatibilitat amb la ciència.
- D’altra banda, també la ciència necessita de la filosofia; i si no la ciència,
almenys el quefer científic: ¿com es pot decidir pel que “val la pena
d’investigar”? L’ús de la ciència i, sobretot, de la tècnica són enterament
qüestions ètiques, això és, filosòfiques.
e) Tots/es filòsof/es.
En cert sentit, efectivament, tots els individus són “filòsofs”, tots es
plantegen algun cop alguna pregunta que resulta ser filosòfica, tots tenen
alguna “visió del món” i de la vida...
- Hi ha, doncs, una filosofia popular..
- Amb tot, es tracta d’una filosofia (amb minúscula) molt poc reflexiva, gens
crítica, gens conceptualitzada.
- En sentit “tècnic”, la FILOSOFIA requereix molta preparació i un gran esforç.
3. Els temes de la filosofia.
Una manera de comprendre el que és la filosofia és apropar-se al quefer dels
filòsofs, sobre què parlen i escriuen, quins temes tracten.
Fou ARISTÒTIL el qui sistematitzà la filosofia; per la qual cosa els “temes”
esdevenen “tractats”. Aquesta divisió aristotèlica es mantindrà com a divisió
“clàssica”, amb alguns afegitons importants.
- Al segle XVII J. CHIRSTIAN WOLFF (+ 1754) va elaborar una
divisió de la
filosofia que tindria èxit.. És la següent (simplificada).
1. LÒGICA (Teoria del coneixement)
2. TEORÈTICA O METAFÍSICA.
- a) General: ontologia (tatat sobre l’”ésser” en general i les seves
propietats)
- b) Cosmologia física (sobre el món; en diran també filosofia de la naturalesa)
- c) Psicologia (sobre l’ànima).
- d) Teologia natural o teodicea (sobre Déu)
3. PRÀCTICA.
- General: Dret natural.
- Filosofia moral o ètica.
- Filosofia civil o política.
- Economia
- Filosofia de les arts (gramàtica, retòrica, poètica).
En aquesta divisió, el nucli principal és la metafísica. Per “metafísica”
s’entén l’estudi filosòfic de les “coses en si mateixes”; és a dir: és un intent
d’arribar a conèixer el que les coses són, traspassant la simple aparença.
Justament la metafísica esdevindrà el camp de batalla de la filosofia moderna
(metafísics contra antimetafísics).
Més endavant, EL TEMA DELS LÍMITS i les possibilitats del coneixement humà passa
a ser el tema central de la filosofia, especialment a partir de KANT (+1804). El
més interessant és que a partir d’aquest moment els filòsofs se centren en
problemes estrictament humans: la moral, la societat, l’educació, la política,
la ciència... i, al capdavall, en l’ésser humà.
KANT exposa molt bé aquest centrar-se de la filosofia en l’humà, aquest
renunciar a la metafísica antiga i aquest enfocar els temes d’una manera
problemàtica:
- El camp de la metafísica es resumeix a les següents preguntes:
1. Què puc saber? (metafísica)
2. Què he de fer ? (la moral)
3. Que m’és permès d’esperar? (La religió)
4. Què és l’ésser humà (antropologia)
Aquest tomb antropocèntric de la filosofia –tot se centra en l’humà i els seus
problemes, començant pel problema del coneixement- serà definitiu a partir del
segle XVIII.
- En l’ACTUALITAT els filòsofs treballen principalment sobre els problemes de
l’ésser humà i els seus productes culturals. Sorgeixen les anomenades
“filosofies de...” (filosofia de la ciència, filosofia del llenguatge, filosofia
de la cultura, filosofia de l’art, filosofia del dret, filosofia de la
història...)
4. La història de la filosofia
La filosofia és quelcom múltiple en permanent procés: no hi ha una filosofia
(/eterna); hi ha moltes filosofies. La filosofia té un caràcter històric. Per
això, esdevé imprescindible acostar-se a la història de la filosofia per
conèixer el que és la filosofia.
a) La filosofia com a reflex del seu temps.
Els filòsofs no viuen -tot i que de vegades pugui semblar el contrari- fora del
món: són fills del seu temps: de l’art, de la ciència, de la religió, de
l’estat, dels esdeveniments polítics i socials. Tot això fa que la filosofia
esdevingui un factor imprescindible per conèixer la història de la humanitat.
Però també fa veure que no es pot comprendre un filòsof si se’l treu de la seva
època.
b) La filosofia com a crítica del seu temps.
Si la filosofia no fos més que el reflex de la seva època, es convertiria en
“ideologia”: un conjunt d’idees, producte d’una situació històrica i
socioeconòmica donada, que serveix com a justificació d’aquesta situació. Si fos
així, la filosofia contribuiria a paralitzar els canvis històrics.
Però la filosofia ha de ser també crítica de la seva època, i, per tant, ha de
conduir a l’acció transformadora. La filosofia, doncs, no pot estar desvinculada
de la praxi (acció).
c) Interpretacions de la història de la filosofia
Fer història de la filosofia és una cosa complicada: ¿com cal interpretar aquest
immens caos de doctrines divergents?
- Interpretació a partir de la relació filosofia-ciència i de les
transformacions que ha sofert el concepte de “filosofia”:
1. La filosofia
engloba tot el coneixement.
No hi ha ciència independent. La
filosofia apareix com a “saviesa conquistada”. Època dels “sistemes filosòfics”.
- Tema: la totalitat (Déu, món, individu). Tot i que algunes ciències comencen a
separar-se, aquest procés no és encara prou significatiu.
2. Les ciències de la naturalesa se separen definitivament de la filosofia.
Començaments de l’Edat Moderna.
- Continua el tipus de filosofia de l’època anterior, però fortament influïda
pels ideals científics.
- Més endavant, FILOSOFIA CRÍTICA (Kant, segle XVIII). Intent de fomentar el
valor de la ciència. La temàtica de la filosofia se centra cada cop més en els
problemes de l’ésser humà.
3. La filosofia veu notablement reduïda la seva temàtica:
Sorgeixen les ciències
de l’individu (història, psicologia, sociologia, etc.). Segles XIX- XX.
Aleshores la filosofia:
- O bé es posa al servei de la ciència: filosofia de la ciència, filosofia del
llenguatge,...
- O bé es constitueix en “saviesa cercada”. Solament “assaigs. Temàtica:
problemàtica humana (el sentit de l’existència, l’ètica, ...)
Cal considerar també altres factors determinants al marge de la ciència:
- El factor socioeconòmic.
- El factor geogràfico-nacional.
- El factor religiós.
|
|