Enllaços

L’animal té coneixement d’un objecte per contacte amb aquest objecte, per experiència repetida d’aquest objecte.
Els animals (tots) coneixem, però només els humans saben.
El saber no té que veure amb la percepció, sinó amb conceptes, o millor dit, amb les combinacions de conceptes que anomenem idees o proposicions. Una idea és vertadera o falsa, segons que correspongui o no a la realitat.

Saber és sempre saber que una determinada idea es vertadera.
Amb el substantiu “coneixement” sol abastar-se tant el saber com el conèixer. Tot i que la majoria de les llengües posseeixen dos verbs diferents per a saber i conèixer, l’anglès posseeix un: TO KNOW.

Per això (i perquè l’anglès és la llengua dominant en la filosofia actual) no sempre es distingeix clarament entre el saber i el conèixer. Però la distinció és filosòficament fonamental.

- Heus aquí algunes diferències:
- - El verb CONÈIXER regeix una expressió o sintagma nominal:
Conec una simfonia, una catedral, la fam, a Fulano.
- El verb SABER QUE regeix una oració:
Se que dos i dos són quatre; se que algun dia moriré
El CONÈIXER constitueix una relació directa amb el món perceptual. El SABER només constitueix una relació simbòlica, indirecta, amb el món perceptual. EL SABER pressuposa el llenguatge, EL CONÈIXER, no. EL CONÈIXER és merament perceptual; EL SABER és conceptual.

La pretensió de saber requereix justificacions, raons; la de conèixer, no.

Podem preguntar a algú que per què creu que sap el que diu saber, podem demanar-li o exigir-li que ens dongui raons. Però no té sentit dir-li que ens dongui raons per dir que coneix algú; màxim li podem demanar que ens expliqui com el va conèixer.

El SABER és transmissible. La ciència –que és el conjunt del saber col•lectiu- es transmet de professors a estudiants. Però el CONÈIXER no és transmissible, a no ser presentant-li a algú l’objecte o persona coneguda. El SABER no admet graus; el CONÈIXER, sí.

Sabem o no sabem que Roma és la capital d’Itàlia. Però podem conèixer Roma millor o pitjor.

El SABER (com totes les operacions lingüístiques o simbòliques) l’efectuem amb l’hemisferi cerebral esquerrà. El CONÈIXER (com quasi totes les operacions perceptives) l’efectuem amb l’hemisferi cerebral dretà. Els límits de la nostra percepció són relativament estrets i vénen donats genèticament pel nostre aparell neurosensorial.

Jesús Mosterín. Grandes temas de la Filosofía actual. Aula Abierta Salvat, 1983. ( Extracte i Traducció del castellà).