|
Índex
Tornar
Guió - Esquema
Naixement
Trànsit
Lógos
Angles diversos
Etapes. Història
L'ésser humà
Conèixer i saber
| |
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
L’origen de la filosofia se situa a Occident (Grècia). Això no vol dir que a
Orient no existissin cultures, ans al contrari, són anteriors a la grega. La
distinció més important és que mentre les cultures orientals han romàs gairebé
immutables durant segles, la filosofia occidental ha experimentat nombroses
innovacions i ha inspirat, a més, les ciències positives, les quals no només es
transformen, sinó que també han transformat el món. En resum, el que
caracteritza la filosofia occidental és la síntesi, i aplicació de la reflexió
teòrica a problemes pràctics (acció transformadora).
ETAPES DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Per criteris didàctics dividim la història de la filosofia en les mateixes
etapes que la Història d’occident:
a) Filosofia Antiga (VII a.n.e – V d.n.e) (Filosofia grega, romana i cristiana
fins Agustí d’Hipona; coincideix amb la fi de l’Imperi Romà).
b) Filosofia Medieval ( V – XV d.n.E) (Filosofia cristiana, filosofia musulmana
i filosofia jueva).
c) Filosofia Moderna ( XVI – XVIII d.n.e.) (Del Renaixement a la Il·lustració).
d) Filosofia Contemporània (Tots els corrents filosòfics dels seglex XIX i XX).
FILOSOFIA ANTIGA
Neix a Grècia, però no pas a la Grècia continental, on el pes dels mites i de la
tradició impossibilitava tota tasca intel·lectual crítica, sinó a Milet, colònia
de l’Àsia Menor, ciutat nova i comercial, en frontera amb els perses (Xoc de
cultures que porta a un cert escepticisme, allunyament del pes de la tradició.
Inestabilitat política i humana que afavoreix l’individualisme. Presència del
Lógos, la raó, el tarannà racional i crític i reflexiu que, davant respostes
dels mites sobre els fenòmens del món –respostes que s’accepten per creença-,
cerca respostes pensades per un mateix.
Primer període: “Físic” (inaugurat per Tales de Milet). Es preocupa
fonamentalment del problema de la naturalesa (Physis).
Segon període: “Antropològic” (Atenes: la figura de Sòcrates). Hi ha una
reflexió sobre l’ésser humà; és a dir, un retorn de l’atenció filosòfica sobre
el món interior humà. Després de Sòcrates ens trobem amb els grans pensadors del
món antic: Plató i Aristòtil. Posteriorment, vàries escoles que es perllonguen
en l’Imperi Romà, especialment, els estoics.
Als segles II d.n.e.: Sorgiment dels primers pensadors cristians (Els pares de
l’Església). Tanca aquest període Agustí d’Hipona.
FILOSOFIA MEDIEVAL
El punt en comú de les tres filosofies medievals: musulmana, jueva i cristiana
és l’esperit religiós que domina en tots els camps del saber. És molt difícil
desllindar el que és propi de la filosofia (la raó) i el que és propi de la
religió (la fe).
Filosofia cristiana.
Seguidors de Sant Agustí: La filosofia és esclava de la teologia.
Tomàs d’Aquino: Intent de garantir una independència de la filosofia per a les
seves reflexions. La religió es recolza en la fe. La seva finalitat és la
salvació de les ànimes dels creients. La filosofia es recolza en la raó; la seva
finalitat és la comprensió reflexiva del món i de l’ésser humà. Hi ha punts en
contacte entre filosofia i religió: són nombrosos (normes morals de la vida, el
sentit de l’existència humana, l’existència de Déu, etc.) Però la filosofia i la
religió no es confonen; poden complementar-se mútuament i ser compatibles, però
són camps distints.
Les filosofies musulmanes i jueves arribaren al seu apogeu abans que la
cristiana. Compten amb el mèrit de ser el vehicle de transmissió de les obres
filosòfiques de l’Antiguitat. La Península Ibèrica va fer el paper de pont.
FILOSOFIA MODERNA
Si la Filosofia medieval era eminentment teocèntrica, la filosofia moderna està
presidida per l’antropocentrisme. Davant els espectaculars avenços de les
ciències positives, en especial la física, la filosofia tracta d’arribar al
mateix rigor en el mètode, la mateixa coherència i solidesa en els raonaments.
Per això el que caracteritza a tot aquest període filosòfic és la preocupació
primordial pel coneixement humà: quin és el seu origen? Com es desenrotlla?
Quina estructura té? Per quines lleis es regeix? Quin és el seu abast?
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
Es caracteritza sobretot per l’aparició de nombroses escoles i corrents. I fins
i tot la revitalització d’algunes anteriors. La filosofia es considera a si
mateixa com una ciència inacabada, oberta sempre als problemes, que considera
com a tasca pròpia el fer preguntes, obrir camins a través d’interrogacions; no
atribuir pas un valor immutable a les seves respostes.
|