| 
 
Índex  Tornar  Guió - Esquema  Naixement  Trànsit  Lógos  Angles diversos  Etapes. Història  L'ésser humà  Conèixer i saber
 
 |  | 
 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 
 
 
 
L’origen de la filosofia se situa a Occident (Grècia). Això no vol dir que a 
Orient no existissin cultures, ans al contrari, són anteriors a la grega. La 
distinció més important és que mentre les cultures orientals han romàs gairebé 
immutables durant segles, la filosofia occidental ha experimentat nombroses 
innovacions i ha inspirat, a més, les ciències positives, les quals no només es 
transformen, sinó que també han transformat el món. En resum, el que 
caracteritza la filosofia occidental és la síntesi, i aplicació de la reflexió 
teòrica a problemes pràctics (acció transformadora). 
 
ETAPES DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 
 
Per criteris didàctics dividim la història de la filosofia en les mateixes 
etapes que la Història d’occident: 
 
a) Filosofia Antiga (VII a.n.e – V d.n.e) (Filosofia grega, romana i cristiana 
fins Agustí d’Hipona; coincideix amb la fi de l’Imperi Romà). 
b) Filosofia Medieval ( V – XV d.n.E) (Filosofia cristiana, filosofia musulmana 
i filosofia jueva). 
c) Filosofia Moderna ( XVI – XVIII d.n.e.) (Del Renaixement a la Il·lustració). 
d) Filosofia Contemporània (Tots els corrents filosòfics dels seglex XIX i XX). 
 
FILOSOFIA ANTIGA 
 
Neix a Grècia, però no pas a la Grècia continental, on el pes dels mites i de la 
tradició impossibilitava tota tasca intel·lectual crítica, sinó a Milet, colònia 
de l’Àsia Menor, ciutat nova i comercial, en frontera amb els perses (Xoc de 
cultures que porta a un cert escepticisme, allunyament del pes de la tradició. 
Inestabilitat política i humana que afavoreix l’individualisme. Presència del 
Lógos, la raó, el tarannà racional i crític i reflexiu que, davant respostes 
dels mites sobre els fenòmens del món –respostes que s’accepten per creença-, 
cerca respostes pensades per un mateix. 
 
Primer període: “Físic” (inaugurat per Tales de Milet). Es preocupa 
fonamentalment del problema de la naturalesa (Physis). 
 
Segon període: “Antropològic” (Atenes: la figura de Sòcrates). Hi ha una 
reflexió sobre l’ésser humà; és a dir, un retorn de l’atenció filosòfica sobre 
el món interior humà. Després de Sòcrates ens trobem amb els grans pensadors del 
món antic: Plató i Aristòtil. Posteriorment, vàries escoles que es perllonguen 
en l’Imperi Romà, especialment, els estoics. 
 
Als segles II d.n.e.: Sorgiment dels primers pensadors cristians (Els pares de 
l’Església). Tanca aquest període Agustí d’Hipona. 
 
FILOSOFIA MEDIEVAL 
 
El punt en comú de les tres filosofies medievals: musulmana, jueva i cristiana 
és l’esperit religiós que domina en tots els camps del saber. És molt difícil 
desllindar el que és propi de la filosofia (la raó) i el que és propi de la 
religió (la fe). 
 
Filosofia cristiana. 
Seguidors de Sant Agustí: La filosofia és esclava de la teologia. 
Tomàs d’Aquino: Intent de garantir una independència de la filosofia per a les 
seves reflexions. La religió es recolza en la fe. La seva finalitat és la 
salvació de les ànimes dels creients. La filosofia es recolza en la raó; la seva 
finalitat és la comprensió reflexiva del món i de l’ésser humà. Hi ha punts en 
contacte entre filosofia i religió: són nombrosos (normes morals de la vida, el 
sentit de l’existència humana, l’existència de Déu, etc.) Però la filosofia i la 
religió no es confonen; poden complementar-se mútuament i ser compatibles, però 
són camps distints. 
 
Les filosofies musulmanes i jueves arribaren al seu apogeu abans que la 
cristiana. Compten amb el mèrit de ser el vehicle de transmissió de les obres 
filosòfiques de l’Antiguitat. La Península Ibèrica va fer el paper de pont. 
 
FILOSOFIA MODERNA 
 
Si la Filosofia medieval era eminentment teocèntrica, la filosofia moderna està 
presidida per l’antropocentrisme. Davant els espectaculars avenços de les 
ciències positives, en especial la física, la filosofia tracta d’arribar al 
mateix rigor en el mètode, la mateixa coherència i solidesa en els raonaments. 
Per això el que caracteritza a tot aquest període filosòfic és la preocupació 
primordial pel coneixement humà: quin és el seu origen? Com es desenrotlla? 
Quina estructura té? Per quines lleis es regeix? Quin és el seu abast? 
 
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA 
 
Es caracteritza sobretot per l’aparició de nombroses escoles i corrents. I fins 
i tot la revitalització d’algunes anteriors. La filosofia es considera a si 
mateixa com una ciència inacabada, oberta sempre als problemes, que considera 
com a tasca pròpia el fer preguntes, obrir camins a través d’interrogacions; no 
atribuir pas un valor immutable a les seves respostes. 
 
  
 |