|
TENIM
CONVIDATS INSACIABLES. PLATÓ
Un deixeble de Sòcrates,
anomenat Plató, no era tan optimista com el mestre. Per Sòcrates estar en
possessió de la veritat significava automàticament actuar en conseqüència. Per
contra, segons Plató, l’individu no és un sol JO, sinó varis.
Dins nostre tenim varis
convidats a la taula i cadascun d’ells volen menús diferents: un JO és
desinteressat i treballa per la comunitat; un altre JO s’exalta de seguida quan
veu alguna cosa injusta, i a la que et despistes se li en va la mà i et clava un
cop de puny si creu que no fas cas a les normes; un altre JO, en fi, sempre està
pendent de menjar i de com fer-se més ric.
És a dir, segons Plató no som un
sol JO, sinó varis. I, normalment, el JO que és desinteressat i busca el millor
per tothom té sempre les de perdre. La part egoista de nosaltres guanya encara
que sapiguem que el camí correcte és un altre. En la majoria de nosaltres guanya
la tendència comodona, egoista o possessiva, i no pas la generositat i
l’altruisme envers els altres.
Per tant, de què serveix la
veritat si aquesta no guanya mai? Hi ha poca gent capaç de superar la temptació
de les riqueses, de poder, del sexe, de les drogues, o del rock & roll, posem
per cas. Segons Plató, la veritat ha de ser imposada, de la mateixa manera que
obliguem els nens petits a anar al llit quan és hora d’anar a dormir, o bé quan
ens hi neguem a comprar-los xuxes quan passem davant l’aparador de la botiga de
llaminadures. Encara que plorin o tinguin una rebequeria, els obliguem perquè és
pel seu propi bé.
Tot plegat, i ressentit per
l’execució del seu mestre Sòcrates, Plató va ser partidari, en un principi, de
la força. A un bon governant ningú no li faria cas si no té la força dels
militars per fer complir allò que ell considera correcte. Com es va adonar que
això portava a dictadures i tiranies, va creure oportú que el governant o les
classes dirigents -emparant-se en la seva millor preparació i coneixement de les
coses-, en comptes d’obligar el poble per la força ho fessin tot explicant-los
històries o contes –com després feren les organitzacions religioses-.
Tanmateix, l’obra de Plató
suggereix alguns interrogants:
- Podem imposar a algú la
veritat?
- Una veritat que s’hagi
d’imposar per la força, és autèntica?
- Necessita la veritat de
cadenes, porres o pistoles?
|
|