|
SÓC UN IMBÈCIL MORAL: El
missatge socràtic
El mot imbècil prové del llatí, BACULUS (bastó). Un imbècil, per tant, vol dir
el que necessita sempre bastó (IN BACULUS). Un bastó en la vida quotidiana
representa un punt de referència al que seguir, al que obeir.
El bastó l’utilitza el coix per aguantar-se. Hi ha gent que, de forma semblant,
si no té on aguantar-se es troba perduda: quan ha de donar una opinió, quan ha
d’actuar, quan ha de reaccionar davant una situació incerta.
D’una manera o altra, tots som imbècils perquè la imbecil·litat és fruit de la
inseguretat... i també de la ignorància. En un grau o en un altre, tots som
imbècils perquè en un grau o en un altre, tots som ignorants; però l’ignorant
més imbècil és aquell que es pensa que és un savi, ja que no reconeix la seva
limitació, la seva ignorància.
Un dels grans savis de la nostra cultura, del qual tenim testimonis, va ser
Sòcrates, que va viure entre el segle V-IV abans de la nostra era. Era reconegut
com el savi més gran de Grècia, però ell insistia en aquesta dita: “Jo només sé
que no sé res”. Amb aquesta frase volia indicar que la supèrbia és el primer
obstacle per a la convivència i per a la investigació. Per a Sòcrates només una
actitud d’íntima humilitat és el camí per assolir la veritat. Per a ell la
veritat i la bondat són equivalents. La virtut de la bondat significa ser BONA
PERSONA (no pas en el sentit cursi de la paraula).
La bondat va aparellada a la recerca de la veritat. És per això que la tasca de l’investigador/a, del savi, en recerca de la veritat, així com l’esforç per
arribar a ser bona persona, és un camí inacabable. Aquell individu que es pensi
que ja ha arribat a la meta, és a dir, que està en possessió de la veritat o que
és una persona virtuosa és un prepotent, un ignorant, un imbècil. Plató,
deixeble de Sòcrates, explicava aquest procés amb una mena de conte, una
llegenda, un mite: EL MITE DEL NAIXEMENT D’EROS. Segons la llegenda, EROS era un
déu, fill de la deessa BELLESA i també de Pènia, la pobresa. És a dir, que EROS
pateix una atracció cap a la bellesa, però, alhora, sempre està insatisfet, se
sent pobre, insaciable.
Aquesta llegenda, que es relaciona sovint amb l’atracció sexual o el desig
carnal és el que significa l’EROTISME. L’erotisme és aquesta força que ens
empeny a la recerca de la veritat, com ho faria un detectiu honest; és la força
que ens empeny quan estem enamorats, és la força que ens empeny quan intentem
ser bones persones... sempre estem insatisfets.
Per contra, l’imbècil moral no està impregnat d’erotisme; ja està satisfet; creu
que ho sap tot o gairebé tot... De fet, és un ignorant!
|
|