(Jutjar positivament i encaixar positivament els judicis en activitats senzilles)

Motiu :

Sovint es diu que els nens i nenes són cruels quan jutgen als altres, i es cau en la temptació d’abandonar els judicis, de tenir-los com quelcom negatiu. És cert que el mestre ha de tallar els comentaris negatius que contínuament tenen tendència a fer els alumnes quan algun company fa incorreccions. Sovint es tracta de comentaris com “ En Pere no posa l’esquena recta”, “ la Berta no es mou”, o “ la Laia no sap tocar la pilota”. Cal que, en aquests casos, donem la consigna que tothom es preocupi per ell mateix i que no intenti corregir els altres si abans un mateix no està prou segur de fer les coses correctament.

Un segon problema en aquest context és la manca de capacitat que tots/es tenim per a encaixar els comentaris dels altres, encara que siguin formulats correctament i amb una intenció positiva.

Per aquestes dues raons, tant per banda del que jutja com de la del que es sent jutjat, cal fomentar la cultura de la “crítica positiva”. És a través de la crítica positiva que ens obrim a confiar en l’altre, que acomodem la nostra paraula a l’altre i podrem aprofitar més possibilitats d’aprendre.

Propostes d’actuació:

1- Evitem en tot moment que, davant d’un exercici col·lectiu els alumnes es critiquin mútuament de forma gratuïta.

2- Un alumne pot queixar-se si un altre li està complicant la tasca o té una actitud perillosa.

3- No es pot criticar l’alumne, sinò la forma de fer l’exercici, la seva actitud.

4- Sistematitzarem alguns exercicis en els quals surtin voluntaris que seran “jutjats” per la resta d’alumnes. Aprofitarem aquests moments per donar pautes de com s’han de dir les coses i com no.

5- Sistematitzarem exercicis que s’hagin de fer en parelles, trios o petits grups, i per torns, l’exercici de cada alumne serà jutjat per l’altre o altres del grup.

Exemple d’exercici:

· Demanarem que es formin parelles per a fer un exercici estàtic (la vertical, el pont, algun exercici d’estirament …).

· Él mestre farà fer l’exercici a un o dos alumnes davant de la resta de la classe, per a poder explicar els punts correctes i els punts febles de l’execució

de l’exercici.

· Més tard els alumnes faran l’exercici en parella. Un dels dos alumnes executarà l’exercici, i l’altre farà d’observador i li explicarà quina part de l’exercici és correcte i quina s’ha de millorar i com. Després s’inverteixen els papers.

· L’exercici a fer també pot ser més dinàmic (la roda, “salutació al sol” de ioga, avaluar per parelles les entrades de bàsquet, els tocs de voleibol …) .

· Com molts cops, interessa molt que sigui correcta la forma de jutjar, de dir les coses, d’encaixar els comentaris. Interessa potser més que l’execució de l’exercici.

Text de ficció sobre el tema: “EM SENTO JUTJAT”

Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.12

Cites d’autors sobre el tema

Per a saber-ne més:

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ . PROGRAMA DE CONVIVÈNCIA (2007): “Programa de Convivència”. Ed

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (Material cedit per la Consejería De Educación del Gobierno de Canarias. Manuel Segura): “Programa de Competència Social. Decideix, I i II”. Conté molt de material sobre habilitats socials.

RETORN A L’INICI