Motiu:
En el món esportiu o de l’activitat física hi ha qui té la idea que
s’hi va a guanyar o a patir. Només hem de veure la cara que fan al final d’un
partit alguns jugadors de futbol, estiguin a la categoria que estiguin. Hi ha
eufòria si el resultat ha estat positiu, i tristesa o, molt pitjor, ira, si el
resultat els ha estat advers. Igualment hi ha gent que té la idea que el
footing, la musculació, la muntanya, la natació... són activitats per a endurir
el cos ( en llenguatge col·loquial, usen la paraula “matxacar”).
La classe d’educació física hauria de ser un model de lucidesa en
aquest aspecte. Si després de córrer, saltar,
llançar, xutar, botar... no estem una mica més contents que abans, és
que alguna cosa falla.
Proposta: avaluar a partir del goig, de l’ alegria que sentim.
Hi ha diverses formes, de més simple a més el·laborada:
En acabar l’activitat seiem en rotllana
amb tots els/les alumnes. Fem una
ullada ràpida, una avaluació subjectiva de l’estat dels alumnes, i els
diem el que ens sembla sobre el seu estat: “ us veig contents”, o bé “ veig
que no acabeu d’estar prou contents del que acabeu de fer”, o encara millor “
veig que a alguns/es no us ha acabat d’agradar el que heu fet”. Aquest primer judici serà forçosament
subjectiu, inexacte i potser injust. Però del que es tracta és que, a partir
d’aquí els alumnes expressin el perquè de la seva alegria/ira... |
Els “emoticons”
poden ajudar els alumnes a expressar com es senten, sobre tot amb els alumnes
més petits. A partir de l’emoticó que cadascú tria,
es pot establir un diàleg sobre l’activitat que s’ha fet i la nostra forma d’estar. |
Fem que els alumnes puntuïn de |
Amb alumnes més grans, podrem fer
puntuar de |
Aquest apartat té molta relació amb el 4.5 (“capacitat d’ autocrítica”) .
Cliqueu
aquí per a trobar criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 1.5
Per
saber-ne més:
GARCÍA, JULE/ VÍO KOLDOBIKA (2005) “ El humor en el aula ( y fuera de ella )”. Madrid, I.C.C.E. ( Instituto Calasanz de Ciencias de la Educación ).
RETORN
A L’INICI