Motiu:
El contacte físic té els seus riscos i les seves gratificacions. És un
gran tabú en algunes cultures. També té un risc a nivell higiènic. És un motiu
de gratificació des del moment que ens dóna calor, ens fa sentir l’altre, ens fa sentir a nosaltres mateixos,
ens potencia l’autoestima i ens obre les portes a la relació. La major o menor
intensitat amb què el vivim és una qüestió de persones, moments i matisos.
Hi ha nens i nenes veritablement bloquejats a nivell de contacte:
tenen por, vergonya, fàstic. Aconseguir que superin aquests bloquejos a vegades
ens serà més fàcil, a vegades més difícil; dependrà de contextos i d’ alumnes.
Hem de posar un gra de sorra per obrir portes.
Propostes:
|
1- Jocs de contacte . En donem quatre exemples: |
|
- “Stop” amb abraçades.
|
|
|
Es tracta d’una variant del joc de l’ ”Stop”. Un o dos nens/es, amb pitrals que els identifiquen, es dediquen a atrapar els seus companys/es. Quan algun nen/a està a punt d’esser atrapat pot dir “stop”, i quedar-se quiet, “congelat”. Aleshores els altres companys lliures el poden salvar, “descongelant-lo” amb una bona abraçada. Si algun nen/a és atrapat sense fer “stop” es canvia el paper amb el que l’ ha atrapat. Per salvar un company de la posició d’”stop” podem fer que l’hagin d’abraçar dos, tres, quatre o més companys. D’aquesta forma s’augmenta la dificultat i també l’emoció en el joc. |
|
- El “xiclet que salta”
|
|
|
Els alumnes circulen lliurement per l’espai del pavelló, pati... cada un d’ells representa que és un xiclet, i salta amb els peus i cames junts. Cada cop que dos nens/es entren en contacte, es queden “enganxats”. Cada vegada els grups de nens i nenes enganxats es fan més grans, fins que tota la classe es una “bola de xiclet” que es desplaça d’un lloc a l’altre. En aquest punt és interessant controlar la “bola” de prop, perquè fàcilment es poden donar cops, es poden desequilibrar... [1] |
|
Variant
del “Ticotí- ticotà” : “Això és una
encaixada, això és una abraçada”
|
|
|
El joc funciona de la
següent forma: tots els participants
estan asseguts en rotllana, mirant cap al centre. El conductor del joc
passa un objecte, que anomenarem “ticotí” ( pot ser una cullera, un
bolígraf...) al primer company que té
a la seva dreta i li diu: “Té, un ticotí”. Aquest li respon: “ Un què?”. El conductor contesta :“ Un ticotí”, al temps que li passa
aquest objecte. Aleshores el company que rep l’objecte dirà “Ah, un ticotí”, i repetirà l’operació
amb el company que segueix a la seva
dreta, però amb la diferència que quan pregunti “Un què?”, la pregunta seguirà d’alumne a alumne fins al
conductor del joc, el qual donarà la resposta fins al que tindrà el “ticotí”
a la mà. D’aquesta manera es forma una
cadena que va preguntant “un què?, un què?, un què?... , i una cadena que
respon “ un ticotí, un ticotí, un
ticotí... Pel costat contrari el conductor del joc passa, poc després, un altre objecte que anomenarà “ticotà”, i repeteix el procés. La gràcia del joc arriba en el moment que el “ticotí” i el “ticotà” es troben en una mateixa persona. La dificultat es troba en aconseguir que el ticotí i el ticotà donin tota la volta i retornin al conductor del joc sense que els participants es facin un embolic. Per fomentar el contacte, el mateix joc es pot fer donant “ una abraçada” en un sentit, i “ una encaixada” en l’altre. Es formarà una cadena d’encaixades i abraçades que acabarà en una cadena de rialles. |
|
“Sasinho, sasinho”.[2] |
|
|
És un simple i divertidíssim joc portuguès. Cal un nombre parell de participants que estan drets, en rotllana, agafats de les mans. A dins de la rotllana hi ha el conductor del joc, sol i posat al davant d’algun/a participant. La rotllana gira en direcció de les agulles del rellotge i el conductor del joc en sentit contrari. Tots van cantant o recitant una cançó: “Sasinho, sasinho, non caso co éste, ni co éste, que ha de ser co éste”. Mentre es va cantant, el conductor del joc va girant, assenyalant amb qui “no es casa”. Quan diu “Que ha de ser co éste”, s’abraça fortament a la persona assenyalada. Immediatament tots els participants es posen per parelles i s’abracen. Una norma és que ningú es pot abraçar amb els veïns/es. Lògicament hi haurà algú que quedarà sense parella, que serà qui immediatament farà el paper de conductor del joc, i així tornarem a encetar el procés. Sol acabar amb rialles generalitzades. És un joc que ajuda molt a desinhibir les persones i els grups. |
|
Vídeo de
l’activitat
2-Treball de parelles, de grup:
|
|
|
Molts exercicis gimnàstics, d’estirament que es fan normalment en solitari es poden fer en parella o en grup. L’ acroesport és una disciplina que es pot treballar adaptat a nivell de Primària que exigeix un contacte mínim però ferm amb una o més d’una persona. |
En aquest sentit, mireu les activitats del capítol “2.4 Treballar amb parella”. |
3.- Massatges
|
Com a exercici de tornada a la calma són interessants els exercicis
de massatge en parella. Són detalls importants a tenir en compte:
|
|
Si el fet del contacte ens posa la classe difícil i provoca rebuig, és bo començar de forma indirecta, fent massatge amb una pilota a les mans, per exemple. |
|
Cal ser curós en donar consignes de controlar la força, respectar certs llocs molestos o perillosos, donar confiança... |
|
És condició indispensable preveure prou espai de temps perquè el que dóna el massatge més tard el rebi. |
|
És molt important deixar un espai de temps perquè els alumnes verbalitzin el que han sentit. |
|
És interessant veure l’activitat relacionada amb el massatge que hi ha a l’apartat 1.3 “aprendre a relaxar-se” |
Criteris i
ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.16
Per a saber-ne més:
MÉNDEZ
GIMÉNEZ, ANTONIO / GIMÉNEZ ,CARLOS MÉNDEZ (1999): “Los juegos en el currículum de la Educación Física”. Badalona, Ed
Paidotribo
MATEU, MERCÈ
/ DURÀN, CONXITA / TROGUET, MARGARIDA (1999)
“1000 ejercicios y juegos
aplicados a las actividades corporales de expresión. Toms I i II ” Ed
Paidotribo. Barcelona
BANTULÀ,
JAUME / MORA, JOSEP M (2002) “Juegos
multiculturales”. 225 juegos tradicionales para un mundo global” Barcelona
,Ed Paidotribo.
BANTULÀ,
JAUME (2004): “ Juegos motrices
cooperativos.” Barcelona ,Ed.
Paidotribo.
SERRABONA,
MANEL i altres (2000 )“1001 ejercicios y
juegos de calentamiento.” Barcelona
,Ed. Paidotribo
CASCÓN, P; BERISTAIN, C.( 2002 )” La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas de
educación para la paz”. , Madrid, Ed Los
libros de la Catarata. S’exposen exercicis de contacte des de la plana
