|
|
|
|
Motiu : un dels eixos transversals que formen part del currículum és el del medi ambient. Una de les parts del currículum de l’educació física, tal com es desprèn al decret 142/2007
de 26 de juny[1] és la de les activitats a la natura. En
aquest decret es diu textualment: “L’alumnat ha de construir el seu coneixement a partir de
diferents tipus d’activitats: individuals i col·lectives, cooperatives,
expressives, de condicionament físic, a l’aire lliure, etc”. Desgraciadament entre la gent que
actua d’ espectador en el món esportiu trobem massa exemples de poc respecte
per l’entorn. En un camp de futbol és amplament estès el costum de llençar
bosses, pipes... a terra; també és amplament estès el costum de cridar. Molta
gent, quan va a la natura per passar el dia, repeteix models de conducta
heretats d’un estadi de futbol, i crida, posa la música del cotxe a tot
volum, llença papers i plàstics... pensant que aquest és el comportament
idoni. I els models de pares i mares passen a fills i filles diumenge
darrera diumenge, costellada darrera costellada. Què podem fer els
professionals de l’educació física que no sigui “predicar en el
desert”? Algunes coses. |
L’activitat a la natura és força lliure i no està enquadrada en unes normes
com podria ésser-ho un esport d’ equip com el bàsquet o el futbol. |
1- Reciclar
Anoto la proposta per un doble motiu :
|
|
|
Per a poder donar idea del que es pot fer amb material
de rebuig, dono una adreça web de l’empresa “Guixot de www.guixotde8.com/ |
Però també vull fer constar que si reciclar és la tasca només del professor d’educació física, o de només uns quants professors del claustre, no crec que s’arribi a conscienciar massa els alumnes en aquest aspecte. Caldria que tot el claustre fes un esforç per a reciclar des de l’aula (paper a part del plàstic, paper escrit per una cara en una safata per a tornar a usar per l’altre costat...), i sobre tot, a l’hora del pati ( control dels embolcalls d’entrepans, deixalles orgàniques ... ).
De poc servirà que a classe d’educació física o de plàstica fem
pilotes reciclant bosses de plàstic si a
l’hora del pati els alumnes barregen les bosses de plàstic amb el paper i les
peles de plàtan.
Per tant, ens cal un esforç global... si pot ser.
Amb
material reciclat es poden fer veritables obres d’art
2- “Fem el cim”
Aquesta proposta té una certa complexitat. A la meva escola li diem “projecte
fem el cim”. D’ entrada no es tracta de formar futurs alpinistes, sinó
gent que visqui una experiència agradable i conscient a la natura, i que
aquesta experiència quedi gravada en la ment per a sortides posteriors.
Es tracta de fer una sortida d’educació física. El lloc pot ser qualsevol que
tingui uns quants centres d’ interès:
La sortida es treballa a nivell teòric durant unes quantes sessions
curtes de 10-15 minuts unes setmanes abans de realitzar-la. Es tracten tots els
problemes i solucions que hi poden haver respecte a :
|
· Actituds envers un mateix : saber què hem de portar a la motxilla, quin tipus de roba hem de dur quan anem d’ excursió, què hem de menjar, de beure, les reaccions del cos a la pujada i a la baixada... · Actituds envers el grup de companys i la gent : no deixar ningú sol, saludar a tothom, no cridar si no és necessari, i saber que en un moment donat tots podem necessitar de tothom. · Actituds envers l’entorn : saber què és un refugi de muntanya, el seu ús, respectar els senyals, les instal·lacions i la natura en general. |
És possible que el mestre d’educació física no domini prou bé el tema de la
coneixença de la muntanya. Evidentment, en primer lloc, cal respectar la
normativa que regeix les activitats al medi natural amb menors d’edat. En segon
lloc, és evident que s’ha de respectar la ràtio adults/alumnes legalment
fixada, i en aquest sentit, és bo que els tutors ’ acompanyin el grup, i també
pot ser recomanable convidar pares i mares.
És extremadament important conèixer la zona on es va d’excursió, així com
tenir present la previsió meteorològica, especialment si es transita per zones
d’ alta muntanya, i aplaçar-ne la data o bé anul·lar-la si no es preveu el
temps adequat. A tall d’exemple, durant deu anys a l’escola “Guillem de
Montgrí” s’ha fet la sortida “fem el cim” durant el mes de Juny a la zona
d’ Ull de Ter, concretament al cim del Gra de Fajol de Dalt (
Podeu trobar informació respecte a la sortida “Fem el cim” del CEIP Guillem
de Montgrí a la web:
http://www.xtec.cat/ceip-guillemdemontgri/
( cliqueu “Activitats” i Educació Física)
Moltes escoles porten a terme sortides d’aquesta mena, sigui per la
proximitat de la natura a la seva escola o perquè les visites s’inclouen dins
del programa a seguir; són llocs visitats per escoles el Montgrí, el
Puigsacalm, l’ Albera, Collserola, Montserrat...
Si tenim ganes de portar endavant projectes d’aquesta mena però no ens
sentim prou capacitats a nivell de coneixements del terreny, meteorologia... és
del tot recomanable contractar els serveis d’un guia de muntanya,
perquè els seus coneixements són vitals. Cal recordar que quan fem activitats a
l’aire lliure tenim la mateixa responsabilitat del grup que quan estem a
l’aula, però els factors de risc augmenten considerablement si no els sabem
interpretar adequadament.
A l’apartat de bibliografia hi ha una referència del tot recomanable per a
portar un projecte d’aquesta mena. Es tracta del llibre “Explorar Catalunya”.
El seu volum número 2 ressenya seixanta excursions per a nens i nenes de
Desnivell
i durada de la marxa aconsellables segons l’edat. 8
anys 9
anys 10
anys 11
anys 12
anys
Aquestes dades són orientadores, evidentment. Un pendent monòton de
És molt important que s’ofereixi la possibilitat de realitzar
variants més suaus si es preveu que alguns/es alumnes es cansaran massa. Aquest
ha de ser un eix de l’educació física; no anem a batre rècords, sinó a
gaudir, a conèixer; si pot ser, cadascú a la seva mesura. ( Un grup, acompanyat
de mestres i adults arriba més amunt, més lluny, mentre que un altre grup es
pot quedar amb alguns mestres/adults perquè el seu nivell de resistència no és
tan alt).
Evidentment, en una sortida a la natura necessitem més gent del compte que
ens ajudi a controlar el grup i fer front a imprevistos. L’ajuda de més
mestres, així com de pares i mares competents és del tot recomanable. Ens ajuda
a més, a poder fer subgrups segons
l’estat de cansament de cada alumne .
|
Fotos de sortides de “Fem el cim” |
|
|
Durant els
primers minuts... al fons, el cim |
Durant els primers minuts el cim sembla
quelcom llunyà, per altres els sembla la mar de fàcil... són moments
d’adaptació a la marxa, a una temperatura d’ aproximadament uns quinze
graus menys que a l’escola. |
|
Passem a
prop del refugi d’Ull de Ter |
El refugi és quelcom més que una
construcció. És l’aixopluc, el lloc que et pot salvar de mullar-te o et pot
salvar la vida. És una referència per a parlar de l’acolliment i també de les normes de convivència. És un lloc
per compartir i conèixer gent. Un refugi de muntanya no és un hotel. |
|
El grup de mestres, pares, mares – i fins un avi-
acompanyants |
Alguns pares i mares comparteixen la
sortida amb els mestres i alumnes. És una bona ocasió per a conèixer-nos i
perquè coneguin quins valors volem ensenyar a classe d’educació física. Hi
posem dues úniques condicions: estar mínimament en forma i ser “un més en el grup”. La seva ajuda és molt important. |
|
Pujant cap al
cim; la filera s’allarga
|
L’opció de no “fer cim” és tan important
com la de “fer-lo”. Si alguns alumnes no es creuen capaços d’arribar al cim, tenen la possibilitat
d’esperar-se a mig camí- acompanyats d’adults, és clar!-. |
|
|
El contacte amb animals en estat salvatge,
encara que sigui només visual, és sempre una font de coneixement i de
capacitat de meravellar-se, dues coses que no hauríem de perdre. |
|
|
La
part lúdica de l’educació física és molt evident en una sortida a la natura.
La natura no és un museu tancat per solament mirar, sinó una entitat
interactiva, que ens convida a gaudir d’ella i respectar-la. |
/isards.JPG){kind=link}
Text de ficció sobre el tema 3.2
Criteris
i ítems d’avaluació sobre l’apartat 3.2
Cites d’autors sobre el tema 3.2
Per a saber-ne més:
Les següents adreces web i telèfons ens poden servir:
Per al “reciclar”:
http://www.xtec.es/~fmarti58/reciclajoc/
Per al “Fem el cim”:
http://www.meteocat.com/ ( juny 2008) : web de la previsió
meteorològica de Catalunya. Previsions a curt i mitjà termini.
http://www.meteofrance.com/ ( juny 2008) : web de la previsió
meteorològica francesa. Previsions gratuïtes a curt termini (2-3 dies), i
a mitjà termini (pagant). Interessant si anem al Pirineu.
http://lachainemeteo.com
( juny 2008): web en francès amb previsions a dotze dies. Es poden consultar
alguns pobles i capitals catalanes i altres ciutats de l’ estranger.
www.feec.cat (
juny 2008): web de la Federació d’ Entitats Excursionistes de Catalunya; conté
informació sobre refugis, rutes, previsions
meteorològiques...
L’ adreça de correu per resoldre qüestions amb la FEEC és : feec@feec.cat
http://www.guiesdemuntanya.com( març 2008)
Guies de muntanya de l’Alt Pallars
info@giroguies.com
www.giroguies.com
( març 2008)Tel. 972303886 – 636490830 Empresa de Guies de les comarques
gironines.
guiesdelpirineu@terra.es: ( març
2008)Guies de muntanya del Berguedà
www.guiesdelmontseny.com ( març 2008)
Associació Catalana de guies d’Alta Muntanya i
Acompanyadors 973 64.24.44 Telèfon fix
Guies de l’Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Telèfons: 977435686.(fix) 676 308 021(mòbil)
Revistes:
RIPOLL, ROGER : “ Rumbo a Requesens,
un proyecto interdisciplinario”. Revista “Tàndem”, nº 27 (abril-juny 2008),
pàgines 56-65.
Revista “Tàndem”, nº 27, dedicada al tema “Andar para estar en forma”.
Llibres:
BATLLE, ROSER/ CANELO, JESÚS, COROMINAS, AGUSTÍ (2002): “Explorar
Catalunya, 60 excursions per a nois i noies de
BATLLE, ROSER/ CANELO, JESÚS, COROMINAS, AGUSTÍ (2002): “Explorar
Catalunya, 60 excursions per a nois i noies de
MARGARIT, M (1997) “Catalunya en un conte: 52 itineraris en
família per Catalunya”.
PORTELL, J ( 2001) “ Rutes per a nens i nenes I i II”. Barcelona: Ed Edícola-63
