(Evitar que la “tria “ dels companys quan es fan equips la dirigeixin els propis alumnes.)
Motiu: a la
classe d’educació física es porten a terme activitats on cal agrupar els
alumnes en equips. A vegades els/les mestres, portats per un afany democràtic,
podem caure en la temptació de deixar
que siguin els mateixos alumnes els qui facin els equips. És correcte, però
segons el sistema que fem servir, fomentarem la integració, la participació de
tothom, o bé fomentarem la marginació i l’elitisme.
El típic sistema en el qual dos alumnes trien alternativament els
companys de classe per a fer dos equips suposadament igualats en quant a nivell
topa amb un greu inconvenient: es comença triant per sistema els alumnes més
hàbils i es trien al final els alumnes
menys hàbils, els marginats... no és estrany que aquests darrers es sentin una “nosa” dins l’equip; no és un fet estrany que els nens/es que
trien verbalitzin en veu alta i amb to de menyspreu expressions com“ Bah; aquest que vingui amb nosaltres ”, o bé
“ Aquest, ja us el podeu quedar!”. L’autoestima dels nens i nenes triats en
darrer terme sempre queda tocada en major o menor grau.
Proposta d’alternativa:
Quan es tracta de fer dos equips d’alumnes hi ha dos sistemes considerablement més ràpids que cap altre :
|
1- Dues files |
|
|
Es fan dues files de parelles d’alumnes. Aleshores el mestre diu: separeu-vos donant un pas cap a la dreta els del costat dret i un pas cap a l’esquerra els del costat esquerre. Ja tenim els dos equips fets. Aquest sistema és molt ràpid, però presenta l’inconvenient que els alumnes senten que se’ls ha donat tot muntat, que no han pogut elegir. El sistema següent és més participatiu. |
|
2- Triar
per parelles a pedra, paper, tisora
|
|
|
En un costat de la pista es col·loca la caixa amb pitrals ( suposem, per exemple, al costat Nord), i es demana als alumnes que es posin per parelles. Aleshores cadascú juga un cop a pedra, paper,tisores ( o bé parells i senars). Qui ha guanyat pot triar a quin bàndol juga. Pot triar anar al costat Nord i pertànyer a l’equip que es posarà pitral, o anar al Sud i pertànyer a l’equip que va sense pitral. D’aquesta manera els alumnes trien a quin equip volen anar, però no son triats per ningú. Ningú es pot sentir discriminat. |
|
|
A vegades hi ha alumnes que, en veure que han “perdut” la partida de pedra, paper tisores, abans d’anar amb un equip que no els plau opten per fer veure que “no ho sabien”, i tornen a triar amb un altre company desparellat per veure si tenen més sort . Per a evitar aquest problema, als primers cops de fer aquest sistema de tria és important recalcar als alumnes que cadascú ha de triar un sol cop. |
|
|
Cal observar que
els alumnes escullen equip segons el seu gust i que ningú els tria a ells.
Només així ningú es sent exclòs. |
|
T.Orlick assenyala diferents sistemes d’agrupament d’equips fruit de les seves observacions en cultures aborígens [1]:
Els nascuts de gener a juny a un equip i els nascuts de juliol a desembre en un altre
Tots els jugadors/es han de treure la mà. Els que l’han tret cap amunt van en un equip i els que ho fan cap avall a un altre. Si els equips estan desequilibrats en quant a nombre, l’equip amb més jugadors repeteix el procés i alguns dels seus jugadors canvien de grup.
Cada jugador tira un objecte a l’aire (moneda, curculla...). Irà a un equip si cau d’un costat i a l’altre si cau de l’altre.
El mateix Orlick assenyala altres sistemes més “teatrals”:
· Cada jugador es treu una sabata i la posa en un piló. El mestre separa el piló en dos pilons més petits d’igual nombre de sabates ( és convenient que hi hagi una bona separació entre els dos pilons). Aleshores cada alumne anirà a buscar la seva sabata i el seu equip serà el del seu piló.
Quan es tracta de fer més de dos equips hi ha més opcions:
El joc de “Paquets de...”.
- Anirem fent paquets de dos, de tres... fins que arribem al numero indicat per a fer els equips; si necessitem equips de cinc, acabarem el joc quan hàgim fet els paquets de cinc, farem seure els alumnes, cadascú amb el seu “paquet”, i començarem l’explicació del següent exercici, pel qual ens interessava tenir els grups de cinc ja formats.
- Si el joc necessita
d’un material per a cada alumne( un cèrcol per alumne, per exemple), n’hi haurà
prou amb repartir el material i demanar
que a una senyal els alumnes l’ocupin.
Si necessitem grups de cinc, posarem els cèrcols de cinc en cinc. Tothom
escollirà el seu cèrcol, i així no hi haurà tries d’alumnes, sinó que cada
alumne escollirà el lloc que vol ocupar. Atenció a un detall: un cop un alumne
tria un cèrcol, ja no poc canviar de lloc (es podria donar fàcilment que els
alumnes abandonessin el seu lloc si un alumne/a rebutjat/da s’ hi acostés).
Cliqueu aquí per trobar un text de ficció : “NINGÚ
EM VOL “
Cliqueu
aquí per a trobar cites d’autors sobre el tema
Cliqueu
aquí per a trobar criteris d’avaluació sobre l’apartat 2.1
