2.1 - Evitar marginar

(Evitar que la “tria “ dels companys quan es fan equips  la dirigeixin els propis alumnes.)

Motiu:  a la classe d’educació física es porten a terme activitats on cal agrupar els alumnes en equips. A vegades els/les mestres, portats per un afany democràtic, podem caure en la temptació de deixar  que siguin els mateixos alumnes els qui facin els equips. És correcte, però segons el sistema que fem servir, fomentarem la integració, la participació de tothom, o bé fomentarem la marginació i l’elitisme.

El típic sistema en el qual dos alumnes trien alternativament els companys de classe per a fer dos equips suposadament igualats en quant a nivell topa amb un greu inconvenient: es comença triant per sistema els alumnes més hàbils i  es trien al final els alumnes menys hàbils, els marginats... no és estrany que aquests darrers  es sentin una “nosa” dins l’equip;  no és un fet estrany que els nens/es que trien verbalitzin en veu alta i amb to de menyspreu expressions com“ Bah; aquest que vingui amb nosaltres ”, o bé “ Aquest, ja us el podeu quedar!”. L’autoestima dels nens i nenes triats en darrer terme sempre queda tocada en major o menor grau.

 

Proposta d’alternativa:

Quan es  tracta de fer dos equips d’alumnes hi ha  dos sistemes considerablement més ràpids  que cap altre :

          

 

1-     Dues files

 

 Es fan dues files de parelles  d’alumnes. Aleshores el mestre diu: separeu-vos donant un pas cap a la dreta els del costat dret i un pas cap a l’esquerra els del costat esquerre. Ja tenim els dos equips fets. Aquest sistema és molt ràpid, però presenta l’inconvenient que els alumnes senten que se’ls ha donat tot muntat, que no han pogut elegir. El sistema següent és més participatiu.

 

2- Triar per parelles a pedra, paper, tisora

 

 

             Vídeo de la tria d’equips per aquest sistema

                          

     Fotos de la tria d’equips

 

 

En un costat de la pista es col·loca la caixa amb pitrals ( suposem, per exemple, al costat Nord), i es  demana als alumnes que es posin per parelles. Aleshores cadascú juga un cop a pedra, paper,tisores ( o bé parells i senars). Qui ha guanyat pot triar a quin bàndol juga. Pot triar anar al costat  Nord i  pertànyer a l’equip que es posarà pitral, o anar al Sud i pertànyer a l’equip que va sense pitral. D’aquesta manera els alumnes trien a quin equip volen anar, però no son triats per ningú. Ningú es pot sentir discriminat.

 

 

A vegades hi ha alumnes que, en veure que han “perdut” la partida de pedra, paper tisores, abans d’anar amb un equip que no els plau opten per fer veure que “no ho sabien”, i tornen a triar amb un altre company desparellat per veure si tenen més sort . Per a evitar aquest problema, als primers cops de fer aquest sistema de tria és important recalcar als alumnes que cadascú ha de triar un sol cop.

 

 

Cal observar que els alumnes escullen equip segons el seu gust i que ningú els tria a ells. Només així ningú es sent exclòs.

 

T.Orlick assenyala diferents sistemes d’agrupament d’equips fruit de les seves observacions  en cultures aborígens [1]:

            Els nascuts de gener a juny a un equip i els nascuts de juliol a desembre en un altre

Tots els jugadors/es han de treure la mà. Els que l’han tret cap amunt van en un equip i els que ho fan cap avall a un altre. Si els equips estan desequilibrats en quant a nombre, l’equip amb més jugadors repeteix el procés i alguns dels seus jugadors canvien de grup.

Cada jugador  tira un objecte a l’aire (moneda, curculla...). Irà a un equip si cau d’un costat i a l’altre si cau de l’altre. 

 

El mateix Orlick assenyala  altres sistemes més “teatrals”:

 

             LA TRIA DE LA SABATA

·         Cada jugador es treu una sabata i la posa en un piló. El mestre separa el piló en dos pilons més petits d’igual nombre de sabates ( és convenient que hi hagi una bona separació entre els dos pilons). Aleshores cada alumne anirà a buscar la seva sabata i el seu equip serà el del seu piló.

 

 

Quan es tracta de fer més de dos equips hi ha més opcions:

 

 

El joc de “Paquets de...”.

- Anirem fent paquets de dos, de tres... fins que arribem al  numero indicat per a fer els equips; si necessitem equips de cinc, acabarem el joc quan hàgim fet els paquets de cinc, farem seure els alumnes, cadascú amb el seu “paquet”, i començarem l’explicació del següent exercici, pel qual ens interessava tenir els grups de cinc  ja  formats.

 

- Si el joc necessita d’un material per a cada alumne( un cèrcol per alumne, per exemple), n’hi haurà prou amb repartir el material i demanar que a una senyal els alumnes l’ocupin. Si necessitem grups de cinc, posarem els cèrcols de cinc en cinc. Tothom escollirà el seu cèrcol, i així no hi haurà tries d’alumnes, sinó que cada alumne escollirà el lloc que vol ocupar. Atenció a un detall: un cop un alumne tria un cèrcol, ja no poc canviar de lloc (es podria donar fàcilment que els alumnes abandonessin el seu lloc si un alumne/a rebutjat/da s’ hi acostés).

 

 

 

 

 

Cliqueu aquí per trobar un text de ficció  : “NINGÚ EM VOL “

 

 

Cliqueu aquí per a trobar cites d’autors sobre el tema  

 

Cliqueu aquí per a trobar criteris d’avaluació sobre l’apartat 2.1

 

 

 

RETORN A L’INICI

 



[1] ORLICK, T (2002) “Libres para cooperar, libres para crear” Barcelona: Paidotribo pl 114.